Barcelona

Barcelona gaudeix d’aquest parc gràcies a les reserves de sòl que es van establir al començament del segle XX. Es tracta d’una finca encarada al mar que l’any 1910 va passar a ser propietat municipal. El primer que es va construir va ser la part històrica, obra de Jean-Claude Nicolas Forestier en col·laboració amb Nicolau M. Rubió i Tudurí. El parc del Guinardó va ser el primer treball conjunt dels dos paisatgistes, un camp de proves i d’experimentació del qual després sortirien, a més d’un model i tipologia de jardí autòcton, el jardí Meridional, parcs com els jardins de Laribal, els jardins de la Tamarita o el Turó Park.

El nom de Guinardó està vinculat a un antic mas proper al parc: el Mas Guinardó, actualment Casal d’Entitats del districte.

A la part urbana destaquen els grans pins blancs i les tipuanes, que a l’estiu s’omplen a vessar de flors grogues. Els arbres de l’amor, les moreres, els oms i les oliveres són altres espècies que ornamenten aquesta zona.

La zona històrica és plena de grans tanques vegetals, molt ben retallades, a banda i banda dels camins. Hi abunden els arbustos, com el pitòspor, el galzeran, el llorer i el baladre. També hi ha molts garrofers, xiprers, cedres i alzines, la majoria de grans dimensions.

Pels petits canals per on corre l’aigua podem trobar una espècie vivaç de flors vermelles molts ornamentals i poc freqüent a Barcelona, la Lobelia laxiflora, i a les placetes que es van enfilant per la muntanya, sòfores, rosers, mimoses i tarongers amargs. A dalt de tot s’obre un bosc espès, molt natural i espontani, amb pins blancs i en alguns llocs també cedres, i un sotabosc molt mediterrani.

Entre l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i l’entrada del parc hi ha una plaça amb l’escultura més popular del barri del Guinardó: la del Nen de la Rutlla, que dóna nom a la plaça. Es tracta d’un bronze de Joaquim Ros i Bofarull de l’any 1961.

Si ens endinsem a la zona històrica del parc, hi trobem amagada la font del Cuento (1739), que en el seu temps va ser una de les més populars del barri. Deu el nom al fet que normalment rajava poc i la gent, mentre s’esperava per recollir aigua, anava fent petar la xerrada tot explicant contes.

El parc del Guinardó té tres parts ben diferenciades: una d’urbana, una altra d’històrica i, dalt de tot, una de forestal.

El parc urbà és fruit de la remodelació feta l’any 1977, que es va enllaçar amb la plaça del Nen de la Rutlla, on hi ha l’entrada principal del parc i la qual permet ser un espai molt pròxim al carrer. Està formada per terrasses situades a diferents nivells separades per talussos amb gespa, arbres i arbustos.

El parc històric està format per un jardí frondós que s’enfila per la muntanya seguint l’eix d’un torrent mitjançant terrasses comunicades per camins i escales. A la part central de la pujada hi ha murets de pedra solcats per petits canals per on corre l’aigua que baixa des del safareig, tot formant cascades i omplint estanyols. Aquestes petites cascades que recorren el parc recorden el soroll d’un rierol.

El parc forestal és de pendent forta, està constituït per una important arbreda que circumda la part més alta de la zona històrica i es va estenent turó avall.