Barcelona

La vegetació és la gran protagonista d’aquest parc. Només arribar-hi, es pot veure que el seu perímetre està aïllat de l’exterior per una tanca de buguenvíl·lees. Hi predomina la vegetació autòctona mediterrània, que afavoreix la correcta aclimatació de les espècies. Hi ha uns 1.000 arbres, a més de 35 palmeres, més de 5.000 arbustos i una xifra similar de cactus i plantes suculentes, així com gairebé 11.000 plantes enfiladisses, sense oblidar les més de 1.400 plantes herbàcies i les 48 espècies aromàtiques diferents que perfumen el parc. La vegetació ha d’exercir de sostre natural del parc, que deixarà passar la llum.

Disposa d’un dispositiu d’emmagatzematge i tractament d’aigües que garanteix el reg a tots els punts del parc a través d’un sistema de degoteig amb aigua freàtica. Mitjançant aquest sistema, cada planta rep la quantitat d’aigua que necessita per al seu desenvolupament.

Entre les zones més sorprenents hi ha el Cràter-pou del món, un camí en forma d’espiral envoltat de flors, majoritàriament buguenvíl·lees, que simula un cràter. O Nius i pous dels cels: els nius són espais que conviden al repòs, amb enfiladisses que fan de tapís, i els pous del cel, unes estructures metàl·liques amb malla recobertes de flors i lianes.
Cal esmentar també les Voltes i falgueres gegants, un espai format per una seqüència de quatre voltes vegetals que van perdent alçària a mesura que s’apropen a l’anomenat paisatge lunar, una muntanya amb la qual es tanca la perspectiva del parc i que resulta ser la cobertura de la central de recollida pneumàtica de residus.
Altres espais que cal veure són la plaça de la Sardana, els Rams de flors, les Cabanes sota la pluja, l’Illa sota la cúpula, els Espais i jardins aromàtics, el Túnel de flors o els Troncs pilones.