Barcelona

El parc de la Nova Icària és, juntament amb el del Port Olímpic, el de les Cascades, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va dur a terme a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

Als camins que voregen la plaça dels Campions hi ha moreres (Morus alba), pins blancs i pins pinyers (Pinus halepensis i Pinus pinea) i margallons (Chamaerops humilis). La vegetació arbòria també està composta per bellaombres (Phytolacca dioica) i alguns exemplars d’olivera (Olea europaea) i d’eucaliptus (Eucalyptus sp.). A prop del llac destaquen uns quants desmais (Salix babylonica) i un gran pollancre (Populus sp.). Les palmeres washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) també s’eleven, elegants, en aquest parc.
Entre l’espai de la ronda del Litoral i les platges trobem espais de gespa amplis que s’estenen sobre turons poc més que insinuats. Els diumenges, es converteixen en un immens solàrium.

Els ponts de fusta són estructures vistoses i al mateix temps lleugeres, sobretot les de fusta, que s’integren perfectament al paisatge i li confereixen personalitat.
La silueta de l’illa d’Icària, que dóna nom al parc, i la forma de la seva costa està dibuixada en la riba del gran estany que, des de la meitat del parc, s’estén fins més enllà del carrer de Jaume Vicens i Vives. Vora l’aigua, els suaus pendents dels turons de gespa, grans protagonistes vegetals d’aquesta zona verda, finalitzen el seu recorregut.