Barcelona

El parc de la Font Florida és un bon exemple dels parcs urbans creats durant la dècada dels anys noranta, que van anar esponjant Barcelona omplint, alhora, de vegetació solars que, independentment de les seves dimensions, van permetre acostar cada cop més l’espai verd públic a la ciutadania.

Si les tipuanes (Tipuana tipu) de floració groga i espectacular són les protagonistes de la plaça arbrada, i els lledoners (Celtis australis) de fullatge verd intens de l’entrada principal del parc, al talús ho són els pins pinyers (Pinus pinea) i els pins blancs (Pinus halepensis) que donen frondositat a l’enjardinament.
Al talús i al seu redós també hi ha alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Schinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica), pollancres (Populus x canadensis) i eucaliptus (Eucaliptus camaldulensis). A sota, arbustos mediterranis com la ginesta (Spartium junceum) i aromàtiques com l’espígol (Lavandula officinalis). Dalt de tot, ornamentant la corba que fa el carrer de la Font Florida, les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) envolten l’espai.

L’entrada principal es troba a l’altura de la gran via de les Corts Catalanes. És un espai ampli, on destaquen els lledoners i on comença el camí que comunica el parc amb el carrer de la Font Florida, just a sobre del talús que, juntament amb els edificis d’habitatges, delimita la part central i més gran del parc.
El cor del parc és una esplanada pavimentada, ampla i allargassada. Una plaça arbrada molt extensa, on en un dels costats hi ha bancs i jocs infantils ombrejats per tipuanes de capçades generoses, que fa goig de contemplar, sobretot a l’estiu, que és quan floreixen. El groc intens de les flors, que creen una catifa delicada en caure a terra, contrasta amb el verd del talús que hi ha al davant.
El talús s’eleva tot recuperant el perfil de la muntanya. És una mena de mur cobert de gespa, amb plantacions variades d’arbres i molts arbustos, amb un tractament natural que recorda la jardineria dissenyada per J. C. N. Forestier a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. El creua un camí ample que comunica el parc amb el carrer que li dóna nom i que permet passejar entre la vegetació.