Barcelona

Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d’una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.

Algunes es mantenen en vegetació tot l’any, com l’agapant (Agapanthus sp), les hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (Hemerocallis sp). Altres espècies, que s’han de replantar cada temporada, reposen a l’estiu i a la tardor, com les tulipes (Tulipa sp), els jacints (Hyacinthus sp), els narcisos (Narcissus sp), el safrà (Croccus sp), les anèmones (Anemone sp), els ranuncles (Ranunculus sp) i les calabruixes (Muscari sp), que floreixen a la sortida de l’hivern i de la primavera; les dàlies (Dhalia sp) o les canyes d’Índia (Canna indica) floreixen a l’estiu i a l’inici de la tardor i descansen a l’hivern.

Estan plantades en 2.800 m² de parterres, que s’estenen per damunt de les praderies de gespa formant una mena de serpentina contínua i acolorida.
Cada any es planten uns 80.000 bulbs, distribuïts en funció dels colors, la durada de les flors i l’alçària de les plantes. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.
Els arbres també són molt importants. Just a sobre de l’escalinata de l’entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (Tipuana tipu) i prop del llac hi ha exemplars magnífics d’eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), un petit bosc d’àlbers piramidals (Populus alba ‘Pyramidalis’), desmais (Salix babylonica) i cedres de l’Himàlaia ‘Pendula’ (Cedrus deodara ‘Pendula’). Altres espècies arbòries presents als jardins són un ginkgo (Ginkgo biloba) -n’hi ha un que pertany al Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona-, un cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara), grans magnòlies (Magnolia grandiflora), xiprers dels pantans (Taxodium distichum), sòfores o acàcies del Japó (Sophora japonica ‘Columnaris’) i diverses espècies de pollancres (Populus alba, Populus ‘Campeador’ i Populus x canadensis).

Els safareigs

A la part de dalt es concentra la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques. Estan situades en una trentena de petits safareigs connectats que es reparteixen a banda i banda d’una llarga escalinata.
L’aigua va baixant des d’un estanyol allargassat situat al davant d’una paret de rocalla amb una petita cascada. Un pont de fusta arrodoneix la delicadesa d’aquest racó, on hi ha un dels accessos del recinte.
Amfibis

Gràcies a la naturalització i a un manteniment respectuós d’aquestes basses es localitza en aquest espai de Montjuïc una nodrida colònia d’amfibis. La seva presència a Montjuïc és anterior a la creació d’aquestes basses. Formen part de la fauna lliure preexistent a la muntanya. Els tolls naturals on vivien van ser substituïts en el moment de la construcció dels jardins per aquestes basses intercomunicades i els animals van aprofitar aquest nou hàbitat generat ocupant-lo fins a l’actualitat.
Així, a l’interior de l’aigua hi trobarem exemplars de granota verda (Pelophylax perezi), els corresponents capgrossos de la seva espècie i altres granotes terrestres, així com larves de libèl·lules i espiadimonis. L’altra espècie que comparteix l’espai és la reineta (Hyla meridionalis). Les reinetes, però, no les trobarem a l’aigua: viuen camuflades entre les plantes del voltant de les basses.

La noia dels lliris (1970), situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: “Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l’any”. Maternitat, de Sebastià Badia (1970), està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d’una dona mirant-se el fill que té a la falda.

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer són un lloc per estar-hi i per passejar-hi. El lloc és tan tranquil que no és gens estrany veure-hi tórtores caminant per la gespa.
Arreu hi ha camins i trams curts d’escales de pedra guarnits per l’heura, que s’hi ha instal·lat entre graó i graó. Permeten desplaçar-se entre les grans praderies que omplen el jardí i anar descobrint la col·lecció de plantes que conté. L’herba és d’un verd tan lluminós que si a la primavera i a l’estiu contrasta amb el color de les flors, a la tardor contrasta amb els tons ocres dels caducifolis.
L’entrada principal, situada a l’avinguda de Miramar, és monumental. Rep el visitant un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per grans magnòlies, que en el seu moment de floració, a finals de primavera, donen al conjunt una gran espectacularitat.
Des d’aquest punt es pot contemplar la perspectiva d’una gran catifa verda que va pujant, suaument, formada per les praderies del jardí.