Barcelona

Els jardins van ser dissenyats els anys seixanta del segle XX per la senyora Van der Harst, paisatgista i esposa de l’aleshores director de la fàbrica Philips, amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral.
En relació amb el nom de “Jardí dels Drets Humans”, l’espai disposa de 30 punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut que recullen els 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948) i un altre punt amb una poesia de l’argentina Maria Elena Walsh, Como la cigarra, que fa referència als desapareguts de les dictadures militars de Xile i l’Argentina.

Els jardins conserven la majoria d’arbres i arbusts existents del traçat original. Molts dels arbres van ser adquirits durant els nombrosos viatges arreu del món que feia la senyora Van der Harst i incorporats al llarg dels anys als jardins.
L’any 2007 es va inaugurar una important rehabilitació d’aquest espai, que va permetre incorporar-hi nova plantació per reforçar la sensació de bosc frondós, que és l’estat al qual ha arribat la vegetació amb el pas del temps.
Arran de la rehabilitació realitzada, es van incorporar 70 exemplars d’arbres nous, així com plantes vivaces i enfiladisses per accentuar la sensació de sotabosc i es va augmentar la proporció de gespa. A prop de l’estany s’hi va afavorir la presència d’exemplars de Canna spp.
Els jardins presenten espais de gespa i d’heures, que es barregen i confonen amb la vegetació existent, plantes herbàcies i aromàtiques plantades en grup, amb un fort contrast de color, organitzades sota una forta estructura lineal en l’agrupació de parterres de nova creació.