Barcelona

Els jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc i van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude Nicolas Forestier.

La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional del 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

A partir del 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec.

Les enfiladisses són el primer que trobem quan arribem als jardins, just abans d’entrar-hi: una gran buguenvíl·lea que inunda de color el mur que hi ha a l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.

Els del Teatre Grec són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol. Comparteixen espai amb els tarongers amargs, els agapants i les clívies.

Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.

A la pèrgola que precedeix la gran terrassa superior hi ha llessamins i rosers. Els murs que anem trobant en pujar cap a la part més alta dels jardins estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines espesses i altes envolta la part superior de l’amfiteatre i el separa de la resta del jardí.

Hi trobem dos arbres que formen part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona. A l’esquerra de l’amfiteatre, hi ha un exemplar de lagunària, una espècie popularment coneguda com a “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors. I al camí que comunica els jardins del Teatre Grec amb els de Laribal hi ha un gran exemplar d’arbre del corall o eritrina. També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.

L’amfiteatre que hi ha en aquests jardins, i que actualment els dóna nom, va ser construït seguint el model tradicional grec. És obra de l’arquitecte Ramon Reventós. Aquesta construcció es va fer aprofitant el pendent de l’antiga pedrera Machinet, que havia estat explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.

Quant a l’edifici on durant la temporada de teatre s’obre el bar restaurant, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.

Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.

A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.

Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.

Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.