Barcelona

Aquesta ordenació és ben palesa al Mirador de l’Alcalde. Així, l’entrada que hi ha al primer nivell enllaça amb la gran esplanada que hi ha a dalt de tot dels Jardins de Joan Brossa i, tocant a l’entrada que permet accedir directament al tercer nivell del Mirador de l’Alcalde, hi ha una de les estacions del telefèric que puja fins al castell de Montjuïc.

L’any 1960, el general Franco va cedir a la ciutat el castell de Montjuïc amb la condició d’instal·lar-hi, entre altres coses, un museu militar. Aquest fet, a banda de l’adequació de la fortalesa per a nous usos, va comportar i estimular la urbanització i l’enjardinament dels voltants del monument i, en general, de l’àrea de Miramar.
Les obres es van iniciar el 1962 i es van executar en diverses etapes fins al 1969, any de la seva inauguració, amb José María de Porcioles a l’alcaldia. Quant a la font que hi ha al centre del parc, l’alcalde Porcioles en va encarregar el disseny a l’autor de la Font Màgica, Carles Buïgas.

A més dels grans parterres de gespa, al Mirador de l’Alcalde són importants dues coses més: la gran pineda -sobretot de pi blanc (Pinus halepensis)- que hi ha a la dreta del jardí i les palmeres. Hi ha molts margallons (Chamaerops humilis), alguns de força grans, i també washingtònies (Washingtonia robusta) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis). En l’enjardinament d’aquest espai també destaquen les ciques (Cycas revoluta) de grans dimensions.

Es tracta d’un mosaic de paviment de 420 m2 dissenyat per Joan Josep Tharrats. Per a la seva realització es van fer servir materials tan diversos i originals com còdols, llambordes, maons, rajoles posades de cantó, culs d’ampolla, peces de formigó, peces de ferro diverses (cadenes, rodes dentades, filaments, caragols i femelles, planxes procedents de maquinària desballestada) o fragments de tapes de registres dels serveis urbans del subsòl, entre d’altres.

L’espai s’estructura en nivells. El primer el trobem en el recorregut de pujada: l’entrada ens dóna accés al primer nivell del parc. Des d’aquest indret podem contemplar la ciutat als nostres peus, amb el mar al fons. Tirant amunt, arribem al segon nivell, que és on hi ha l’estany que recull l’aigua de la cascada, que prové de l’estany que hi ha al tercer nivell. Al quart nivell, a dalt de tot, el Mirador de l’Alcalde acaba en una placeta.

Com que els diferents nivells del parc estan connectats amb trams d’escales de pedra, en alguns parterres de gespa -la majoria, de grans dimensions- hi ha petits camins que converteixen aquest parc en un espai completament accessible, ja que permeten recórrer-lo sense haver de superar cap graó.