Barcelona

La història de la Vil·la Florida està lligada a nissagues nobiliàries, jurídiques, eclesiàstiques, comercials i industrials catalanes documentades des del 1600. Aleshores, la masia pertanyia a la família Santcliment, cavallers i membres del Consell de Cent. Posteriorment, va passar a la família Ramon, al convent de les Carmelites Descalces i a la família de Nicolau Sivilla. La propietat va continuar canviant de mans fins que fou subhastada públicament i adquirida per la família Garriga.
L’any 1902 van vendre la propietat a la família de Müller i aquests al president de l’Espanya Industrial, Rosend Llobet i Nicolau. Fou arrendada a l’aleshores Jefe Provincial de Sanidad, que la va destinar a escola de puericultura. El centre va estar operatiu durant 40 anys. Un cop acabada l’activitat docent, els anys 90, la vil·la va patir un procés de degradació fins que l’any 2004 va passar a mans de l’Ajuntament. Els jardins es van rehabilitar el 2005, mentre que el 2007 s’obria la torre com a Centre Cívic de Sant Gervasi.

A mà dreta, hi ha la part ombrívola. Allà veurem una palmera (Phoenix dactylifera), a prop de la qual creix un exemplar d’arbust floral del gènere Justícia. Als bancs que trobarem podrem gaudir de l’ombra d’un roure martinenc (Quercus pubescens), pins (Pinus pinea), troanes (Ligustrum japonicum), lledoners (Celtis australis) i magnòlies (Magnolia grandiflora). També hi creixen arbusts de llorers (Laurus nobilis), marfulls i flors de l’amor (Agapanthus africanus).
A la façana del jardí, hi ha grups d’abèlies (Abelia floribunda), una tipuana imponent (Tipuana tipu), una parkinsònia (Parkinsonia aculeata) i una xicranda (Jacaranda mimosifolia).
El darrer espai és la pèrgola amb enfiladisses, la glicina (Wisteria sinensis) i els rosers emparrats.
Al pati de sauló es poden contemplar palmeres (Washingtonia robusta i Phoenix canariensis) i tarongers (Citrus sinensis). Al fons, un eucaliptus (Eucalyptus globulus), xicrandes, fotínies (Photinia) i abèlies.

La Biblioteca Joan Maragall, inaugurada el juny de 2014, incrementa el gaudi d’aquest espai singular. El projecte, encarregat a l’equip Baena Casamor Arquitectes, ha fet que les dues plantes de l’equipament es construeixin aprofitant els pendents i els desnivells de la zona i semisoterrant part de l’equipament. La biblioteca té una coberta enjardinada per donar continuïtat i uniformitat al jardí.
El projecte ha recuperat l’arbrat original, que s’ha mantingut durant les obres amb pins (Pinus pinea), un castanyer (Castanea sativa), til·lers (Tilia tomentosa), una fitolaca, ombú o bellaombra (Phytolacca dioica), un còcul (Cocculus laurifolius) exemplar i una palmera (Phoenix canariensis).