Barcelona

Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l’any 1930, just després de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en la parcel·la que havia estat ocupada pels pavellons d’Itàlia i Suècia.

Una bona part de les primeres plantacions es van fer amb exemplars d’espècies dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l’exposició i, fins a l’any 1937, Rubió n’hi va anar afegint de noves.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, l’any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l’Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d’Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l’Índex Seminum de Barcelona.

Destaquen, sobretot, un exemplar de sapinde de la Xina (Koelreuteria paniculata), un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i un exemplar d’albízia procera, que forma part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona.

Entre els exemplars únics o gairebé únics, a Barcelona hi trobem l’arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià (Agonis flexuosa), també anomenat arbre de la menta, per l’olor; la picconia excelsa (Elaeodendron capense), l’arbre del corall (Erytrina crista-galli); l’aromer de Xile (Acacia caven); l’arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum), un nom comú que Joan Panyella li va posar l’any 1947 en honor al gran jardiner català Simó Dot; el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa).

Als jardins també hi ha espècies d’eucaliptus, com l’Eucalyptus gomphocephala, i coníferes exòtiques, com el pi de Turquia o el pi de Xipre (Pinus brutia). Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), la rosella de Coutter (Romenya coutter) i un gran exemplar de Pereskia aculeata.

L’equipament va ser inaugurat l’any 2003 i el disseny és del tècnic jardiner Lluís Abad. El memorial va ser una proposta formulada a Parcs i Jardins per l’ONG Projecte dels Noms, creada l’any 1993 per promoure la sensibilització i la conscienciació ciutadana sobre la malaltia de la sida. Una olivera, símbol de pau i d’eternitat, s’aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra a l’interior, en les quals hi ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol.

En el nivell superior, molt ombrívol, hi ha fileres de pilars de pedra de les pèrgoles que es van construir per a les espècies enfiladisses, que encara els serveixen de suport.

El recorregut entre els parterres es fa per camins de sauló, on de tant en tant hi ha bancs per descansar. La majoria d’exemplars, sobretot els arbres, estan identificats amb un rètol, en el qual consta el nom científic, el nom comú -si en té- i la zona d’on és originària l’espècie.