Barcelona

Als jardins, de poc més de mitja hectàrea, hi trobarem la mateixa cadència rítmica en l’arbrat. Fileres de xops alts i esvelts (Populus alba) alternats amb tipuanes (Tipuana tipu), que a la primavera llueixen flors grogues.
El creixement ràpid dels xops i la fragilitat de la seva fusta han complert amb escreix la funció de generar ràpidament un mur verd entre la ciutat i el passeig interior. Alguns xops s’han substituït per sapindes de la Xina (Koelreuteria paniculata), uns arbres que competeixen en alçària amb els xops, però que tenen un procés de creixement més lent i són més resistents. També trobarem una renglera de lledoners (Celtis australis) prop de l’àrea de jocs infantils. En els accessos a l’aparcament s’hi han plantat, també en forma de parterres rectilinis, canyissars de bambú groc (Phyllostachys aurea).
El 14 de juny de l’any 2014, dins la celebració dels actes de l’any Vinyoli, es van plantar dos arbres a l’espai central: un garrofer (Ceratonia siliqua) i una alzina surera (Quercus suber), cedits pels Ajuntaments de Begur i de Santa Coloma de Farners.

La solució adoptada per conjuminar la necessitat d’arbres alts que creessin un efecte d’apantallament sobre els carrers adjacents va fer optar els autors d’aquests jardins per modelar un paisatge dunar amb la generació de dos talussos artificials, un de més prominent i un segon de pendents més suaus, en el límit amb el passeig de Sant Joan Bosco