Barcelona

El 4 de juliol es va celebrar, a Barcelona, el Congrés del Cooperativisme de Catalunya per analitzar els trets diferencials d’aquest model social i econòmic i com aborda reptes com la desigualtat o el canvi climàtic, i afrontar el reptes del sector davant problemàtiques com les desigualtats creixents o el canvi climàtic. L’Ajuntament de Barcelona va intervenir en la plenària vespertina i al bloc temàtic “Impacte local del cooperativisme”.

El Congrés del Cooperativisme de Catalunya de 2024 es va celebrar al Palau de Congressos de Montjuïc sota el lema “Evitem el col·lapse” i va comptar amb la participació dels màxims exponents del cooperativisme català, estatal i internacional.

Més d’un miler de persones de 15 nacionalitats diferents, i representant més de 200 cooperatives, així com representants de diverses institucions catalanes, van participar del primer Congrés del Cooperativisme de Catalunya celebrat des de la restitució de la democràcia per reflexionar entorn aquest model d’empresa en auge. El Congrés forma part de “Persones. Planeta. Propòsit”, la commemoració dels 125 anys de cooperativisme a Catalunya, que impulsa la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

L’Ajuntament de Barcelona va intervenir en la plenària vespertina, mitjançant la Regidora Raquel Gil i Eroá, que va destacar l’actual fortalesa del cooperativisme català amb més de 4.000 les cooperatives,  1.200 d’elles barcelonines; així la contribució important de l’Ajuntament de Barcelona en l’impuls del cooperativisme i l’ESS amb l’obra de rehabilitació, la cessió conveniada i ja l’entrada en funcionament del Bloc4BCN, l’espai del cooperativisme directament, i per extensió de l’ESS, al servei de Barcelona i, també del país i més enllà. També, al bloc temàtic “Impacte local del cooperativisme”, va intervenir Ester Vidal Pujol-Xicoy, directora de serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona. Així ella va destacar el sentit que, en el marc d’una economia plural, té impulsar un teixit econòmic que posa els valors al centre, tant pel que fa a les persones com pel que fa a l’entorn, treballant amb criteris de responsabilitat ambiental i de vincle i arrelament al seu entorn més immediat; per tant, també les polítiques públiques que promouen aquest teixit i, en especial, contribuir a fer possible la pràctica dels valors que promou i l’impacte positiu.

En els parlaments institucionals del primer Congrés del Cooperativisme de Catalunya celebrat des de la restitució de la democràcia a l’Estat espanyol i el setè de la història, destacaren les paraules de:

• Guillem Llorens, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, va afirmar que la jornada tenia un doble objectiu: “Recuperar els congressos del cooperativisme en aquest moment dolç que viu el sector i encarar els debats dels reptes que té el cooperativisme en el context d’inestabilitat política que viu el país”.

Llorens va afirmar que a Catalunya el cooperativisme no és tan sols un model socioeconòmic sinó que “és economia en majúscules i l’economia del futur, des dels principis de solidaritat, cooperativisme, interès per la comunitat i un compromís per la justícia social i la pau enmig d’una crisi democràtica i global”.

El màxim representant d’aquest moviment en l’àmbit estatal, Juan Antonio Pedreño, va valorar i destacar el model de cooperativisme català, tot assegurant que “l’experiència de Catalunya fa de mirall per la resta de l’Estat” i va afegir que “el cooperativisme viu el millor moment de la seva història i cal reivindicar que el PIB de les cooperatives estatals se situa al nivell del turisme i, en l’àmbit europeu, se situa al nivell del sector de l’automòbil”. D’altra banda, Ariel Guarco, president de l’Aliança Cooperativa Internacional, va afirmar que “no s’entén que el món segueixi endavant si no se centra en les persones, com ho fa el cooperativisme”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès va destacar que el govern de la Generalitat ha passat d’invertir 20 milions d’euros al sector l’any 2021 als 50 milions d’euros d’inversió per aquest 2024. En aquest sentit, va assegurar que “davant dels reptes extraordinaris que afrontem avui amb un capitalisme digital i financer que es basa en la individualització de les persones, el cooperativisme enforteix els llaços comunitaris que són fonamentals”.

Un dia històric amb visions diverses

Maria Arenas i Cristian Garcia, presentadors del TEBVIST, un projecte cooperatiu televisiu pioner fet per persones amb discapacitat intel·lectual, van conduir tota la jornada, juntament amb la comunicadora i actriu catalana Txe Arana.

Persones del moviment cooperatiu català, entre altres expertes, van explicar i compartir les seves experiències i van debatre sobre com aborda el cooperativisme equilibra les necessitats individuals amb les col·lectives i com contribueix a generar territoris justos i empoderar a les persones.  En la jornada es va plantejar el model d’empresa cooperativa amb relació a diversos aspectes de la societat: l’habitatge, el consum, la conciliació entre vida laboral i personal, projectes cooperatius per incloure persones en risc d’exclusió, entre d’altres. També es va tractar com el model d’empresa cooperativa relaciona Més enllà del moviment cooperatiu català i estatal, també es va comptar amb la presència de cooperativistes internacionals i experts com Panos Tournavitis, John Carlin, Miguel Alba o Maria Serra que van abordar els grans reptes globals com les desigualtats o el canvi climàtic.

A més a més, van contribuir a la reflexió ponències com la d’Araceli Segarra, Pep Guardiola, Lander Jiménez i Carme Pagès entre d’altres.

Activitats i espais lúdics per a evitar el col·lapse

A part de les ponències, el Congrés va constar d’altres espais i activitats com:

• La cronologia del cooperativisme, creada gràcies a l’esforç i investigació de la Ciutat Invisible, i que comptava amb un apartat participatiu en el qual les cooperatives podien afegir-se a la cronologia històrica del cooperativisme, gràcies a Sepra i Col·lectiu Ronda, patrocinadores.
• Una instal·lació participativa creada per Domestic Data Streamers, que va ser possible gràcies a Fiare, en la que es van plantejar dilemes sobre com i en què s’ha d’enfocar el cooperativisme.
• Espais cafè, que van ser possibles gràcies a la Federació de Cooperatives de Treball i la Federació de Cooperatives de Consum, i en els que les participants podien descansar, llegir i fer xarxa.
• Una càpsula del temps, en la que, a través de la fotografia, es podien enviar missatges a les cooperativistes del futur. Aquest espai va ser possible gràcies a Som Energia.
• Un espai exterior on, a l’hora de dinar, es va poder gaudir de gastronomia a càrrec de la cooperativa Abarka, La Veganeria, L’Olivera i Sambucus.

El Congrés del Cooperativisme de Catalunya va ser possible gràcies al suport de moltes cooperatives que han contribuït a fer que aquest fos un dia històric. Gràcies, en especial, a Fiare, Sepra, Col·lectiu Ronda, Suara, Som Energia, Federació de Cooperatives de Treball, Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, i a tota la resta que ho han fet possible.

El Congrés també va ser possible gràcies al suport econòmic molt important de la Generalitat de Catalunya, i de l’Ajuntament de Barcelona mitjançant una rebaixa significativa del cost del lloguer del Palau de Congressos, efectuada per Fira Barcelona.