Barcelona

El passat industrial dels terrenys que ara formen Diagonal Mar -l’antiga foneria Macosa- havia deixat pas a una terra de ningú. A finals del segle passat, Barcelona necessitava una ampliació de la línia marítima que permetés lligar la ciutat amb la totalitat de les noves platges realitzades en aquest període. Amb aquest propòsit, el 25 de maig de 1999 l’aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, va col·locar la primera pedra del futur parc, juntament amb una arca on hi havia els diaris del dia, un full de calendari, les arres i la declaració de sostenibilitat firmada per l’Ajuntament i les empreses constructores que van participar en el gran projecte urbanitzador de la zona.
Ocupa una àrea de més de 340.000 m2, delimitada pels carrers de Llull, Josep Pla i la Selva de Mar, pel Parc Lineal Garcia Fària i pel tram final de l’avinguda Diagonal. El seu ús és mixt, amb edificis d’habitatges, oficines, un centre comercial, hotels i el parc.

La vegetació dels parterres és exuberant. Hi destaquen, per la seva floració estival, l’Hemerocallis sp., de flors taronges; l’Hypericum sp., de flors grogues; els baladres nans (Nerium oleander ‘Nana’), de flors rosades, i el Callistemon speciosus, de floració vermella i que podem trobar, entre altres llocs, coronant la muntanya màgica. Als parterres també són abundants el romaní reptant (Rosmarinus officinalis ‘Prostatus’), l’abèlia (Abelia floribunda), de flors menudes i blanques, l’espernallac (Santolina chamaecyparissus), el llorer (Laurus nobilis) i la Grevillea juniperina, entre altres espècies.

Al parc abunden les tipuanes (Tipuana tipu) i a la dreta de l’entrada principal, per Llull, hi ha exemplars molt bonics de Parkinsonia aculeata.
Vorejant els llacs hi ha àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus italica nigra) i en diferents llocs sovintegen les alzines (Quercus ilex i Quercus suber). Al parc també hi trobem eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), oliveres (Olea europaea) i tamarius (Tamarix gallica).
Altres espècies presents són l’acàcia de tres punxes (Gleditzia triacanthos), el para-sol de la Xina (Firmiana simplex), l’ailant (Ailanthus altissima), l’arbre del coral (Erythrina crista-galli), la sòfora (Sophora japonica) i el lledoner (Celtis australis). Destaquen, per poc freqüents a Barcelona, exemplars de pi de Canàries (Pinus canariensis).
Quant a les palmeres, hi ha palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), datileres (Phoenix dactylifera), exemplars de palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i, sobretot, washingtònies (Washingtonia robusta), més abundants a mesura que ens acostem al mar, així com grups de margallons (Chamaerops humilis).
Trobem nombrosos exemplars de xiprer dels pantans (Taxodium distichum) i, vorejant les làmines d’aigua, arbres de ribera com l’àlber (Populus alba) i el pollancre (Populus italica nigra). També destaquen les jonqueres (Juncus effusus) i els grups de flors de l’estany (Iris pseudacorus).

L’exemplar de drago de Canàries (Dracaena draco) que hi ha en un costat de la peça principal del Parc de Diagonal Mar té una edat aproximada de 150 anys. Es va plantar el desembre de 2001, mentre es duien a terme les obres del parc, i procedeix d’una antiga finca del Valle de la Guerra, al terme municipal de La Laguna, a l’illa de Tenerife.

Aquestes grans estructures metàl·liques baixen pels pendents de graons amb petits brolladors que espargeixen l’aigua que alimenta el llac.
També són remarcables els grans testos que hi ha als “patis”.
Estan inspirats en els antics patis veïnals. Aquests testos immensos pengen de pèrgoles metàl·liques altes o bé reposen sobre un paviment que recorda els antics enrajolats d’aquests espais.
L’altra peça destacable són els bancs de formigó, molt sinuosos, als quals s’ha donat el nom de “lungomare”, que és com els italians anomenen passejar a la vora del mar.

Els col·laboradors de l’arquitecte Enric Miralles, l’autor del projecte, expliquen que quan va fer la primera visita als terrenys del futur parc, de seguida va pensar que allà hi volia fer un espai d’aiguamolls. Aquell dia havia plogut i, per tant, tot era ple de tolls d’aigua, sobrevolats de tant en tant per gavines procedents de la platja veïna.
La imatge va ser un dels punts de partida d’aquest gran projecte i constitueix un dels eixos entorn dels quals giren els criteris paisatgístics del parc, on hi són presents el verd de la vegetació i el blau de l’aigua, com en uns aiguamolls.
Els accessos al Parc de Diagonal Mar són de grans dimensions -el més gran és el del carrer de Llull- i constitueixen unitats dins el conjunt del parc. Turons coberts de gespa i grans parterres plens de vegetació ordenats al voltant d’un gran llac de més d’una hectàrea en són els protagonistes.
Més enllà d’un gran parterre ombrejat pels arbres, una zona graonada en una banda i el començament d’un camí a l’altra ens permeten arribar a la vora de l’aigua.
A l’esquerra del llac hi ha senders amples, arbres de diferents espècies i llargs parterres atalussats, molt grans, plens a vessar d’arbustos.
Al centre del llac, una part del terreny s’endinsa dins l’aigua. És el lloc on acostumen a niar o a prendre el sol les aus aquàtiques que l’habiten.
A la dreta de la llenca d’aigua hi ha petits turons coberts de gespa. El més alt és la muntanya màgica. Coronada per una tanca vegetal, es pot arribar al cim per un caminet de rajoles que surt del darrere del turó.
A l’altre extrem d’aquesta gran peça, un pont molt ample de fusta -s’hi pot circular en bicicleta- comunica les dues ribes del llac. A sota, una cascada de forma sinuosa l’alimenta de banda a banda. Està a tocar del carrer del Taulat. En creuar-lo, trobarem dues noves peces del parc.
La de la dreta podríem dir que és la més feréstega del parc. En un costat del camí espaiós -ple de palmeres- que comunica el carrer del Taulat amb el Parc Lineal Garcia Fària, hi ha un estanyol molt natural, voltat d’espècies aquàtiques i de ribera i amb un petit turó cobert de gespa al darrere. A l’altre costat del camí, un gran parterre atalussat, resseguit per un llarg banc de formigó, es va eixamplant fins a formar un petit turó.
La peça de l’esquerra s’obre amb un “pati” de dimensions considerables i un llac d’estructura similar al de la peça gran del parc, però de dimensions molt més reduïdes. Si seguim avall, també arribarem al Parc Lineal Garcia Fària.