El passatge de l’Esperança

Ptge Esperança, 5

El passatge de l’Esperança és un dels racons més tranquils de Nou Barris, amb casetes de façana noucentista i pinzellades d’Art Déco: finestres i portes estan decorades amb sanefes i motius florals, mentre que als frontons dels terrats, arrodonits, s’hi veuen grans poms de flors esgrafiats. De les trenta casetes originals només en queden setze, i tot l’espai està catalogat com a patrimoni històric.

Cases d’estibadors de cotó

Els habitatges van ser construïts per la Sociedad Cooperativa de Cargadores y Descargadores de Algodón, una cooperativa creada pels estibadors de cotó del port de Barcelona l’any 1925. Precisament, el passatge duu el nom de la patrona dels cotoners. El 30 de març de 1926, la cooperativa va comprar els terrenys a la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina. Les cases es van acabar de construir el 1928, i llavors es va fundar la Cooperativa Obrera de Consumo de la Esperanza.

Una cooperativa emprenedora

Més endavant, els socis van adquirir un terreny per construir-hi la seu de la cooperativa, a la cantonada del carrer d’Arnau d’Oms amb el de la Jota. Al principi, el local va funcionar com a botiga de queviures, bar i sala de reunions. Posteriorment, van comprar una casa annexa al carrer de la Jota i van aixecar-hi un centre cultural. L’edifici va desaparèixer als anys setanta.

A la cantonada del passatge de l’Esperança amb el carrer d’Arnau d’Oms hi ha una placa dedicada a Lluís Jover Castells, cotoner i promotor destacat de la cooperativa i del projecte d’habitatges.