Coneixement i emoció
El nou model planteja una experiència completa que ajudi a adquirir coneixements nous, que emocioni a través de l’aprenentatge i que mogui a l’acció durant l’estada al parc abans i després. S’està incorporant l’ús de noves tecnologies per completar l’experiència, especialment en els anomenats “centres de descoberta” (Sahel, Invertebrats, Komodos, ja desenvolupats, i d’altres que s’aniran creant), amb noves aplicacions com la càmera de seguiment de la colònia dels bernats pescaires, martinets blancs i esplugabous.
L’objectiu d’aquesta estratègia és aconseguir arribar al màxim possible de persones per generar un impacte positiu en la situació de la fauna i els hàbitats naturals.
Sostenibilitat
La nova visió també projecta el Zoo com un equipament de referència de la sostenibilitat que permeti explicar i difondre les polítiques ambientals de la ciutat, aplicades al Zoo, que tenen translació a escala global. Per això, es va elaborar un pla de sostenibilitat, el qual s’està desenvolupant.
Cal incrementar l’eficiència ambiental amb millores que s’estan duent a terme en la gestió de l’aigua, els residus, l’eficiència energètica, la mobilitat i l’educació ambiental i parar especial atenció en el rol del Zoo en la conservació de la fauna silvestre local del parc de la Ciutadella.
Fundació Barcelona Zoo. Potenciar la recerca de la biodiversitat
La recerca és una de les eines més importants per garantir la conservació de la biodiversitat i, per tant, ha de ser un dels objectius prioritaris dels zoològics moderns. Així doncs, la recerca científica avui dia està associada indivisiblement al Zoo de Barcelona mitjançant la Fundació Barcelona Zoo.
El Zoo de Barcelona s’incorpora al grup d’institucions de ciència i d’ecologia del país que, en un espai d’1 km2, reuneix diversos centres a l’entorn del parc de la Ciutadella. Les universitats públiques, conjuntament amb la Fundació Barcelona Zoo, estan treballant per trobar un àmbit conjunt on poder treballar en el marc d’una institució per a la recerca de la biodiversitat.
El nou model vol enfortir i potenciar la recerca vinculada a la preservació de la biodiversitat, ja sigui amb projectes ex situ o in situ. Per això, una de les propostes més importants és impulsar un institut de recerca de primer nivell internacional dedicat a la recerca i conservació de la biodiversitat en totes les seves vessants, amb la participació de les principals universitats i centres de recerca de l’àmbit català i d’altres centres científics de l’àmbit municipal.
Conservació de fauna autòctona i fauna amenaçada – El “Zoo surt del Zoo”
Amb el benestar animal com a element imprescindible en totes les actuacions, el nombre i les espècies que hi ha actualment al Zoo de Barcelona són gairebé 230 (no inclou invertebrats). Una de les directrius principals que articulen el nou model de Zoo és reduir el nombre d’espècies i d’animals per tal de millorar les condicions de benestar a les instal·lacions noves (menys és més). D’acord amb els valors que vertebren el nou model de Zoo, els tres criteris principals per a la confecció de la llista d’animals que viuran al Zoo són:
- Prioritzar les espècies de la fauna autòctona mediterrània.
- Prioritzar espècies amb un alt nivell d’amenaça a la natura segons els criteris de la UICN.
- Prioritzar espècies per a les quals hi hagi plans de conservació.
En la conservació ex situ, els conceptes i les pràctiques de benestar animal i de l’enriquiment són els dogmes del treball quotidià amb les espècies i els individus.
La missió de la conservació in situ del Zoo de Barcelona és contribuir al coneixement de la biodiversitat i les seves principals amenaces i fomentar actuacions innovadores per a la mitigació d’aquestes amenaces mitjançant l’estratègia One Plan Approach de la UICN que integri la conservació in situ i la ex situ; això és el que anomenem gestió integrada.
En aquest sentit, el Zoo de Barcelona ha d’esdevenir un pal de paller de la conservació, recerca i divulgació de la fauna autòctona i, fins i tot més enllà, el zoo de referència de la conservació de la Mediterrània. L’estratègia del nou model aposta pel treball in situ i la millora i recuperació dels hàbitats, ja que la causa principal de la seva desaparició és la destrucció dels ecosistemes. Per aquest motiu, el lema “el Zoo surt del Zoo” recull l’esperit del nou model en el treball i la gestió integrada de conservació dins i fora del Zoo.
Renovació de l’espai físic
El desenvolupament dels tres eixos fonamentals també comportarà una metamorfosi de tot l’espai físic del parc. El Zoo redistribuirà els seus espais per tal d’aconseguir infraestructures organitzades, ja sigui en bioregions i taxons o grups d’animals agrupats d’acord amb el seu entorn natural. Aquesta nova organització és la gran innovació i intenta incrementar la sensibilització i estima dels animals. Renovació que ja es va iniciar el 2020 amb la inauguració de la instal·lació de lleons a la sabana del Sahel. Les línies principals de la transformació son:
- Es crearan els nous espais: bioregió de la mediterrània com a àmbit prioritari del Zoo, sabana del Sahel, espai d’invertebrats, selves, insularitat, etc.
- Es milloraran la resta d’instal·lacions agrupant-les sempre que sigui possible en taxons (com ara els primats).
- Es millorarà l’espai públic i s’establiran nous equipaments imperatius per a la funció del Zoo: nova àrea d’educació, àrea logística, restauració, renovació de les xarxes de servei en un camí perimetral al llarg del zoo, etc.
Per dur a terme el nou model, es preveu una inversió global d’uns 65 M€ en el període 2019-2031.
Transformació
Actualment s’està finalitzant el Pla mestre. L’objectiu d’aquest pla és planificar el procés de transformació del Zoo de Barcelona sota les directrius que es desprenen del nou model. En aquest sentit, el document establirà, a partir dels condicionants patrimonials i urbanístics, requeriments zoològics, de conservació de la biodiversitat, ambientals i de gestió, les línies mestres per al disseny del projecte de renovació i transformació del Zoo (concepció dels espais i les instal·lacions, recorreguts, àrees d’exhibició i de visitants, xarxes de serveis i infraestructures...), el cronograma de les obres i les previsions d’inversió. Una de les prioritats del Pla mestre és aconseguir un nombre d’espècies més petit (al voltant de 170) però amb un grau de vulnerabilitat i de perill d’extinció segons la UICN més gran.
El Pla mestre esdevindrà una eina de planificació, temporalització i inversions fins al 2031 o més enllà. El disseny definitiu es concretarà en els successius avantprojectes i projectes executius, però sí que definirà les directrius que han d’orientar la transformació del Zoo.
Gestió del canvi
Les millores no estan únicament centrades en la transformació de l’espai físic. A més, s’ha iniciat una important transformació de la gestió i de la millora del treball de tot el personal del Zoo. En aquest sentit, al final del 2022 estaran totalment digitalitzades les tasques de treballs de conservació i atenció al visitant. Això comprèn la definició per escrit dels diferents procediments de treball que es desenvolupen a les seccions de conservació ex situ, la descripció de cadascuna de les tasques que es duen a terme per al benestar animal i la seguretat de les instal·lacions i traslladar-les a una plataforma digital que permeti la planificació, la gestió, el seguiment i la traçabilitat d’informació de l’estat de les instal·lacions i els animals de manera digital.
