Barcelona té una tradició de mercats que es remunta al segle XIX. La irrupció dels supermercats i les grans superfícies als anys vuitanta en va fer perillar la continuïtat, però la renovació arquitectònica i l’aposta decidida pel producte fresc han
Els mercats: una cultura alimentària
Si històricament la missió dels mercats municipals havia estat assegurar l’aprovisionament a bon preu dels barcelonins, en el model desenvolupat a partir dels anys vuitanta es van convertir també en factors de revitalització del sector comercial i de defensa d’una
La política dels ajuntaments democràtics en matèria de mercats ha marcat tendència i ha fet que moltes ciutats es mirin Barcelona –cap i seu de l’associació internacional de mercats Emporion– com a exemple per seguir. Tal com assenyala Lewis Mumford
Res no il·lustra més bé el paisatge d’un país i la manera de ser dels seus habitants que les parades d’un mercat. Anar a mercat és com visitar una galeria d’art, on es desperten i hi intervenen tots els sentits,
El producte fresc és el principal valor dels mercats de Barcelona, que són, en conjunt, la primera empresa de venda d’alimentació fresca de la ciutat, amb una quota que se situa entre el 30% i el 35%, i que en
Han canviat els productes i el mateix calendari de productes (transports), ha canviat la conservació dels aliments (frigorífics), han baixat els preus (supermercats), han canviat els hàbits alimentaris (menjar preparat), i malgrat tants canvis els mercats continuen. Avui en dia
El gran potencial culinari de Barcelona ha esdevingut un argument cada vegada més important de les campanyes de turisme i ha activat suports i iniciatives institucionals. Molts cuiners reconeguts han contribuït activament a la promoció dels mercats i de la
Els mercats de Barcelona: equipaments que generen llocs de treball, espais amb valor arquitectònic que formen part de les rutes turístiques, i llocs de cohesió social i de vida de barri. Una passejada pel llegat històric dels mercats i pel