Barcelona va acollir, el passat mes de novembre, el xiii Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que va reunir representants de 200 ciutats d’arreu del món. Aquesta cita internacional va servir per presentar 150 experiències educadores de 36 països diferents al voltant del lema “Una ciutat educadora és una ciutat que inclou”.
S’ha de formar les persones perquè es puguin adaptar críticament a la globalització, per facilitar-los la intervenció en la complexitat mundial i per permetre’ls mantenir l’autonomia davant d’una informació desbordant i controlada pels poders econòmics i polítics.
La ciutat educadora esdevé promotora del benestar i les oportunitats vitals dels ciutadans; s’ordena com a espai inclusiu de convivència, diàleg i relació, i afavoreix que en aquest mateix espai aflorin la innovació i la creativitat.
No n’hi ha prou amb voler atendre les necessitats socials de la gent. L’acció educadora promou la capacitació de les persones, genera vincles de pertinença, recrea comunitat.
El programa Apropa Cultura, el projecte Deslimita’m i la iniciativa d’intercanvi de temps del restaurant La Trobada de Terrassa són tres experiències de lluita contra l’exclusió social a través de la cultura, l’acció teatral i l’ocupació.
L’art travessa fronteres, també les interiors d’una societat. El projecte teatroDENTRO i el certamen literari Vivències tenen com a objectiu acostar la cultura i la paraula a llocs insòlits, com són les presons de Barcelona.
A Viladecans, el projecte Awi.net imparteix cursos d’alfabetització digital basats en parelles formades per una persona gran i una de jove.
El progrés tecnològic és bo i ha vingut per quedar-se, però no l’hauríem d’acceptar com a dominador de les nostres vides, com una finalitat en si mateixa, descontrolada i mancada de principis ètics.
Tenim el repte de recuperar l’educació com a estil de vida i mètode per esdevenir persones millors. Amb el desenvolupament humà com a finalitat, l’educació deixaria de ser un mer instrument al servei de l’economia.
