Barcelona té vocació literària. No debades és la capital mundial de l’edició en castellà i el centre motor del sector editorial català. La seva projecció literària no es limita a la indústria del llibre. També ocupa un lloc singular en la geografia literària d’Occident.
El Gremi d’Editors de Catalunya agrupa 279 editorials que publiquen més de trenta mil títols a l’any. El sector afronta avui els desafiaments de la crisi, el nou mercat global, la revolució tecnològica i el canvi dels hàbits de lectura: uns reptes perfectament assumibles quan es té un bagatge de cinc segles d’història.
Sense risc no hi ha victòria. Barcelona, laboratori editorial des de temps immemorials, està acostumada al risc perquè sempre ha hagut de defensar-se amb els seus propis mitjans. Es requereixen més empreses i nous projectes. Com més divers és un hàbitat, més perdurable.
La trobada Kosmopolis, centrada en la reflexió sobre la creació literària en tots els seus vessants, completa, des de l’any 2002, un ric panorama de certàmens especialitzats en diferents sectors: BCNegra, Món Llibre, Setmana de la Poesia i Barcelona Novel·la Històrica.
El PEN Català va contribuir, l’any 2006, a crear una xarxa de ciutats refugi per a escriptors amenaçats als seus països, gràcies a l’experiència acumulada amb el Parlament Internacional d’Escriptors. El programa d’acolliment, desenvolupat amb el suport de l’Ajuntament i de la Generalitat, és un actiu important de Barcelona com a candidata a ser designada Ciutat de la Literatura de la Unesco.
La xarxa municipal de biblioteques és un dels puntals de la candidatura de Barcelona a la designació de Ciutat de la Literatura per part de la Unesco i forma part del nucli dur del projecte des dels seus inicis.
Barcelona és escenari i protagonista d’infinitat d’obres literàries, fins al punt que un cert imaginari la pobla quan un lector hi passeja per primera vegada, o també quan un ciutadà torna a passar per un determinat espai després d’haver llegit una novel·la situada allà.
Potser el més sorprenent de la diada de Sant Jordi és que inciti centenars de milers de persones a remenar i comprar llibres. Malgrat les advertències sobre el suposat declivi del material imprès, la fascinació que els llibres desperten en tot un país durant aquest dia denota que encara mantenen el seu protagonisme.
La Vil·la Joana de Vallvidrera, ara en restauració, tornarà a obrir les portes la primavera del 2016 com a espai museístic sobre el patrimoni literari de la ciutat, amb atenció especial a la figura de Verdaguer, i com a punt de trobada dels diferents agents del món de la literatura.
Les institucions han de fer conscient la ciutadania del seu patrimoni immaterial, subratllant-lo a través d’allò material. Cal, doncs, posar la història simbòlica en moviment, al costat de la història econòmica, social, política i urbana.
