En temps de crisi es desenvolupa una nova sensibilitat que vol canviar el sistema des de les persones, i pretén recuperar la ciutat per als seus habitants. Es creen noves xarxes de suport i protesta, es modifiquen les preferències de consum i es potencien les eines de solidaritat, crítica i denúncia social.
Si etimològicament crisi significa “ruptura”, la crítica és l’anàlisi necessària per emetre un judici, i criteri vol dir “raonament adequat”. Així, doncs, la crisi ha provocat una conscienciació que es tradueix en nous valors i propostes d’actuació personal i col·lectiva.
L’autenticitat va lligada a la tradició. Barcelona, que s’havia de convertir en la capital del disseny, ara ret homenatge a la profunditat de les arrels i les coses de tota la vida. Al mateix temps hi ha ganes de fer una Barcelona per a tothom, i s’estenen les iniciatives solidàries, de crítica i de denúncia social.
Si el capitalisme creava noves necessitats de masses i despersonalitzava el consumidor, ara és el consumidor qui busca, tria i està disposat a pagar per una bona idea; demana un tret distintiu. Hem passat a fer les coses a la mida i al gust dels altres.
Si París és coneguda com la ciutat de l’amor, Barcelona va ser la de l’erotisme al començament del segle xx, i potser ara recupera aquesta tendència.
