D’uns anys ençà, Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció per a científics d’alt nivell, que han trobat aquí un lloc propici per a investigar, especialment en els camps de la biotecnologia i la biomedicina.
Biomedicina
Barcelona s’ha situat en un lloc destacat com a pol d’atracció científica. La biomedicina és, de llarg, la gran locomotora. En pocs anys aquesta amplíssima disciplina ha consolidat la ciutat i la seva àrea d’influència com un dels destins professionals més interessants d’Europa i del món.
La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) va néixer l’any 2001 sota l’impuls d’Andreu Mas-Colell. El seu objectiu era atraure talent internacional per fornir els centres que volia crear per competir al primer nivell de la recerca.
La recerca en biomedicina no seria possible sense l’ús massiu de dades. És l’única via per trobar les claus de la lluita contra el càncer, per explicar com milers de neurones estructuren el nostre cervell o per desenvolupar assaigs virtuals de medicaments.
No és habitual que als centres on treballen bàsicament metges i biòlegs hi hagi un departament de química. Però aquest departament és justament una de les potes que sostenen l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Els avenços científics del darrer segle han fet augmentar l’esperança de vida en trenta anys. Això, però, comporta un peatge: les malalties associades a l’envelliment, com ara el càncer, el Parkinson o l’Alzheimer. Els investigadors centren la seva feina a intentar evitar que avancin.
La fotònica comprèn les ciències de la llum i les tecnologies derivades. L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), situat a Castelldefels, és un dels centres catalans amb desenes d’investigadors dedicats a millorar els diagnòstics mèdics i l’efectivitat de les teràpies, i a aprofundir en l’origen dels processos biològics.
Projectar el sistema de recerca català cap al futur passa per donar continuïtat a les bones decisions que s’han pres fins ara i per aconseguir el suport de la ciutadania a la investigació científica.
És una situació imaginària, però perfectament possible: una investigadora ICREA rep el premi Nobel a Estocolm, i en el seu discurs d’agraïment repassa la història de la institució i els reptes que manté oberts.