Enguany celebrem el vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquella efemèride va impulsar la transformació de la ciutat amb una renovació urbanística i arquitectònica que va anar acompanyada de guanys de valor més intangible.
Edició núm. 086
Darrere la porta del seu despatx, al penja-robes, hi descansen un jersei, una bata de laboratori i mig centenar de penjolls amb identificacions per a congressos i seminaris especialitzats en reproducció humana en què ha participat Anna Veiga durant els últims anys.
Barcelona té una tradició de mercats que es remunta al segle XIX. La irrupció dels supermercats i les grans superfícies als anys vuitanta en va fer perillar la continuïtat, però la renovació arquitectònica i l’aposta decidida pel producte fresc han
Si històricament la missió dels mercats municipals havia estat assegurar l’aprovisionament a bon preu dels barcelonins, en el model desenvolupat a partir dels anys vuitanta es van convertir també en factors de revitalització del sector comercial i de defensa d’una
La política dels ajuntaments democràtics en matèria de mercats ha marcat tendència i ha fet que moltes ciutats es mirin Barcelona –cap i seu de l’associació internacional de mercats Emporion– com a exemple per seguir. Tal com assenyala Lewis Mumford
Res no il·lustra més bé el paisatge d’un país i la manera de ser dels seus habitants que les parades d’un mercat. Anar a mercat és com visitar una galeria d’art, on es desperten i hi intervenen tots els sentits,
El producte fresc és el principal valor dels mercats de Barcelona, que són, en conjunt, la primera empresa de venda d’alimentació fresca de la ciutat, amb una quota que se situa entre el 30% i el 35%, i que en
Han canviat els productes i el mateix calendari de productes (transports), ha canviat la conservació dels aliments (frigorífics), han baixat els preus (supermercats), han canviat els hàbits alimentaris (menjar preparat), i malgrat tants canvis els mercats continuen. Avui en dia
Aquest any es commemora el centenari de tres escriptors barcelonins que, malgrat que van seguir unes trajectòries vitals paral·leles –presidides per les circumstàncies tràgiques de la guerra, la derrota i l’exili–, són substancialment diversos en l’aspecte creatiu. Cap d’ells no
Com li va passar a Einstein, Sònia Fernández-Vidal va començar en la física quàntica perquè no sabia que fos difícil. Tampoc no va pensar en el seu moment que fos impossible arribar a investigar al CERN (el temple de la
Els objectes que ens envolten són una part tan important del nostre món que, de vegades, ni tan sols ens adonem que transformen les nostres vides. El disseny de les eines i les màquines, per exemple, no només facilita o
“Qui ha dit que les enginyeries no atreuen les noies?”. L’enginyera Mercedes Balcells, pionera de la biomecànica i investigadora d’elit al Massachusetts Institute of Technology (MIT), es fa aquesta pregunta i s’assenyala a si mateixa, perquè ella és la prova
El que Amsterdam i Londres van representar en el passat ho són avui Barcelona i Berlín, que sovint comparteixen posicions als rànquings de ciutats més atractives o emprenedores. També tenen en comú el fet de ser ciutats de moda i
El debat sobre la gran novel·la de Barcelona ha estat viciat per una rivalitat absurda. Avui no interessa tant decidir en quin idioma s’han escrit les millors novel·les, com donar fe de la influència mútua. Aquest dossier descobreix que Ruiz
Considerada una de les millors novel·les de la postguerra, ‘Incerta glòria’ es va publicar per primera vegada el 1956, però l’autor la va anar ampliant i modificant fins a la versió definitiva de 1971.
Nada de Carmen Laforet i La plaça del Diamant de Rodoreda són obres paral·leles que es complementen en molts aspectes per esdevenir peces del mosaic d’una mateixa realitat històrica. Llegides l’una seguida de l’altra, la sensació és que, encara que
Tant a la novel·la de Jaume Cabré com a la de Carmen Laforet la ciutat traspua la por i el dolor de les postguerres, però els seus protagonistes se’n mantenen al marge, vivint la seva pròpia tragèdia interna. Cap dels
Hi ha ciutats de paper que resulten més vives que les de debò. Hi ha pocs autors que hagin alçat una Barcelona tan ancorada en la memòria popular, tan present en l’imaginari col·lectiu. Durant vuit anys vaig viure a tocar
A Mauricio o las elecciones primarias es dibuixa una ciutat deprimida que no gosa fer realitat el que anhela, una Barcelona que va del somni prescrit de la transició al somni promès dels Jocs Olímpics, igual que el malalt que
‘L’ombra del vent’ recrea una urbs gòtica amb les arts pròpies del món audiovisual. A les seves pàgines, que tenen com a referents els grans autors que abans van exercir la seva mirada sobre Barcelona, l’esperit de la ciutat aconsegueix un vol universal.
Barcelona s’ha anat construint pàgina a pàgina des de Miguel de Cervantes fins als nostres dies. És la ciutat més literària de totes, feta de pàgines i carrers, de barris i de tinta. És literatura sota el fanal indecent d’un
Odes a Barcelona, 1840-2011 Tria, pròleg i notes de D. Sam Abrams Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2012 334 pàgines Al final del pròleg que encapçala el llibre, afirma Sam Abrams: “La literatura catalana té un problema greu a l’hora d’estudiar,
Cinc minuts de marge. I, si ve, la reconeixeré a primer cop d’ull?, o em costarà saber si és ella i després hauré de dissimular amb un “Sílvia, no has canviat gens”? Les mateixes paraules que m’estic dient ara mentre la veig entrar.