Abans de l’estat del benestar la gent mantenia llaços de cooperació que prenien formes d’organització diversa. Les cooperatives obreres, les escoles parroquials o anarquistes, les mútues sanitàries o els asils catòlics, els monts de pietat, les associacions corals laiques o
‘Barcelona Metròpolis’ comença una nova època amb el propòsit de mostrar la ciutat tal com és, la capital que empeny i estira, que lidera i acompanya el país, que rep les seves energies però que posa incondicionalment la seva massa crítica al seu servei.
“Dins la nostra fusta mesquina / ressonen homes i ciutats.” (Carles Riba) “Així s’han fet les ciutats: / construïdes lentament / amb pedres que ahir van ser vides humanes: amors, sofriments que ningú no recorda.” (Narcís Comadira) Barcelona no ha
Fa un dia rúfol. El fotògraf Pere Virgili i jo pugem el darrer tram costerut del carrer de les Fogaroses, que ens deixarà davant la porta de la casa d’en Jaume Cabré i la Margarida Barba. Al jardí es respira la pau densa d’un matí de boira baixa. Després pugem a l’estudi, al primer pis, i encetem la conversa mentre el fotògraf continua la feina. La conversa s’apodera de tot.
No sé si és per l’edat o pels maldecaps, que tinc una certa tendència a deixar escampats trossets de mi mateixa; com si em fes por perdre’m, o no em refiés de quiem governa. Nostàlgicade la infantesa, m’he vist obligada
PSICÒLEG: Ara feia temps que no venies! BARCELONA: Oh, és que he passat una època boníssima, que totesem ponien. A tot arreu on anava era la reina del ball. Era com aquests pintors abstractes que ningú no entén però que
No és cortès ventilar les misèries d’una dama, per això m’estalvio els detalls de la nit que la filosofia catalana va arribar a urgències presa d’un atac d’ansietat. Amb tot, i com que és un tema d’interès nacional, transcric la
La meva faldilla marítima va trigar a dur-me aires forans. Els primers, els italians, que, primer al Palau Reial i després al Teatre dela Santa Creu, em van regalar l’òpera. Els “cruzados”, com en deia Pitarra –referint-se al Teatre Principal,
–Li diria que m’ho expliqués tot des del principi. Però m’ha avançat que el seu problema és de diners, i jo cobro per hora. –Efectivament, les meves butxaques no són fondes. Com a ciutat vaig fent, el turisme em manté
–Bella encisera, ja hi tornem a ser. Posa’t còmoda. Vols seure a la cadira o al divan? Avui arribes esbufegant, vas traient la llengua. –La llengua, sí. Diuen que sóc una ciutat políglota. –Políglota? Dir que ets una ciutat políglota
La figura insòlita de Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, 1842 – Barcelona, 1902), el popular doctor Robert, va capgirar la política barcelonina durant els set mesos que va estar al capdavant de l’Ajuntament, període culminat amb un tancament de caixes
Expliquen que fins i tot José Luis Rodríguez Zapatero, en l’última època de la seva etapa al capdavant de la Moncloa, va visitar YouTube per veure Espanyistan. Aquest país se’n va a la merda, el vídeo d’animació (també n’hi ha
La seva carta de presentació dins del món del cel·luloide, Tres dies amb la família, cinta estrenada el 2010, la va destacar com una de les grans promeses del cinema català. Una magnífica opera prima amb què la cineasta Mar
De tant en tant, a l’Índia algú em pregunta si Barcelona és la capital d’Espanya. Com que no els vull desenganyar, sempre els dic que sí –i ells fan cara de “ja m’ho pensava”. El fet és que la pulsió
Si un avantatge tenen les comunitats wiki és que es poden engegar amb ben poc pressupost i creixen espectacularment en poc temps. La base és tenir una bona idea i dur-la a terme en el moment oportú. L’economista Laia Serrano
Lost & Found és una fira que propicia la trobada entre gent que no es coneix. Max Porta, un dels seus impulsors juntament amb Diego Albanell, explica que el projecte va germinar en converses a la màquina de cafè: “Havíem
Maite Oliva, la impulsora de Wikiartmap, ens explica que tot va començar fa tres anys, quan ella comissariava un cicle d’exposicions de fotografies al carrer i es va adonar que no hi havia cap eina per difondre la creació que
Al desembre del 2010 a la família Sala li va caure el regal d’una bona idea
Fònics 2.0 es defineix com una formació musical dinàmica que selecciona els intèrprets a través d’internet
Banys de mar Paco Villar Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2011 214 pàgines Paco Villar va començar el 1989 a indagar en les històries de Barcelona amb els seus reportatges d’El Periódico sobre el casino de l’Arrabassada, l’Avinguda de la Llum,
Barcelona balla Ferran Aisa Editorial Base i Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2011 347 pàgines Un repàs a la cartellera d’espectacles dels anys trenta als vuitanta del segle XX permet constatar que a Barcelona sempre s’ha ballat molt. Ferran Aisa va
Vides privades de la Barcelona burgesa Lluís Permanyer Angle Editorial Barcelona, 2011 272 pàgines En una de les més de dues-centes instantànies reunides a Vides privades de la Barcelona burgesa, el famós retratista Pau Audouard hi fa aparèixer l’industrial de
La Muriel es va aturar i va girar-se en direcció cap a on havia sentit el seu nom. Ell va sortir corrents cap a ella, però al cap de poques passes va ensopegar
Sense pretendre-ho, Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats capdavanteres del món pel que fa a l’educació emocional. I dic sense pretendre-ho perquè la ciutat mai no ha fet explícit aquest objectiu, si bé ha donat suport a nombrosos
