En aquest dossier abordem el moviment pacifista des de diversos angles. I ens preguntem pel futur i els reptes de Barcelona en aquest àmbit. En un món globalitzat, les xarxes de ciutats, cada cop més interconnectades, són al centre de la construcció de la pau.
La pau en moviment
La ciutat ha demostrat viure intensament el valor de la pau i tenir voluntat de preservar-lo. Però entelant aquest panorama encara hi ha alguns núvols que caldrà mirar d’allunyar, al marge dels nous reptes que es presentin en el futur.
El rebuig al servei militar, les manifestacions contra la guerra i l’educació per la pau a les escoles i el temps de lleure formen part del patrimoni pacifista històric de Barcelona i Catalunya.
L’Exèrcit espanyol arrossega un descrèdit, difícilment reparable, que es va guanyar a pols al llarg de tot el segle xx. Les possibles virtuts de la milícia estan enaltides per una retòrica de cartó pedra, i desmentides pels abusos.
La campanya d’insubmissió a la mili i a la prestació social substitutòria ha estat una de les lluites de desobediència civil, d’enfrontament directe amb l’Estat –i el seu braç armat, l’Exèrcit– més contundents dels darrers temps.
A la nostra ciutat el treball per la pau s’ha de traduir en polítiques adreçades a disminuir els nivells de violència directa, estructural i cultural. Per elaborar-les cal comptar amb el saber que prové de l’experiència de les dones.
A Barcelona hi ha una xarxa associativa molt forta que ha reaccionat davant les grans crisis internacionals. Tot això ve d’antic. La societat civil és l’avantguarda, la que empeny les administracions i la que ha generat iniciatives per a Grècia, Bòsnia, Colòmbia, el Sàhara o el Líban.
A Barcelona s’han succeït èpoques de bona entesa entre comunitats i episodis tan llastimosos com pogroms, tribunals de la Inquisició i crema de convents. Actualment la ciutat és un referent de pau entre religions, que aporten cohesió i convivència. Com s’ha aconseguit?
Construir més i millor pau implica una tasca molt centrada en el món urbà, on caldran esforços d’actors privats i públics per a l’establiment de sinergies i aliances que posin el dret humà a la pau en el centre de les agendes nacionals i internacionals.
El nombre de desafiaments que es plantejaran al món els pròxims anys és enorme, i desigual el grau d’esperança amb què s’hi enfrontaran els països. La pau global es veurà amenaçada, principalment, per factors socioeconòmics i ecològics.