El debat sobre la gran novel·la de Barcelona ha estat viciat per una rivalitat absurda. Avui no interessa tant decidir en quin idioma s’han escrit les millors novel·les, com donar fe de la influència mútua. Aquest dossier descobreix que Ruiz
La ciutat novel·lada
Considerada una de les millors novel·les de la postguerra, ‘Incerta glòria’ es va publicar per primera vegada el 1956, però l’autor la va anar ampliant i modificant fins a la versió definitiva de 1971.
Nada de Carmen Laforet i La plaça del Diamant de Rodoreda són obres paral·leles que es complementen en molts aspectes per esdevenir peces del mosaic d’una mateixa realitat històrica. Llegides l’una seguida de l’altra, la sensació és que, encara que
Tant a la novel·la de Jaume Cabré com a la de Carmen Laforet la ciutat traspua la por i el dolor de les postguerres, però els seus protagonistes se’n mantenen al marge, vivint la seva pròpia tragèdia interna. Cap dels
Hi ha ciutats de paper que resulten més vives que les de debò. Hi ha pocs autors que hagin alçat una Barcelona tan ancorada en la memòria popular, tan present en l’imaginari col·lectiu. Durant vuit anys vaig viure a tocar
A Mauricio o las elecciones primarias es dibuixa una ciutat deprimida que no gosa fer realitat el que anhela, una Barcelona que va del somni prescrit de la transició al somni promès dels Jocs Olímpics, igual que el malalt que
‘L’ombra del vent’ recrea una urbs gòtica amb les arts pròpies del món audiovisual. A les seves pàgines, que tenen com a referents els grans autors que abans van exercir la seva mirada sobre Barcelona, l’esperit de la ciutat aconsegueix un vol universal.
Barcelona s’ha anat construint pàgina a pàgina des de Miguel de Cervantes fins als nostres dies. És la ciutat més literària de totes, feta de pàgines i carrers, de barris i de tinta. És literatura sota el fanal indecent d’un