Barcelona, que acapara gran part de la immigració de Catalunya, s’ha convertit en un mosaic molt divers de cultures i de llengües. Especialistes en lingüística i representants d’entitats vinculades a l’estudi i la defensa de la llengua tracen en aquest dossier un retrat de la societat barcelonina i apunten vies per a la resolució dels problemes derivats d’aquest caràcter plurilingüe.
La llengua històrica de la ciutat s’ha reintroduït en àmbits institucionals però encara ha de recuperar la proximitat. El castellà domina el sistema comunicatiu i funciona com a instrument de relació entre els barcelonins de naixença i els d’adopció.
La llista de les llengües més parlades a Barcelona evidencia que les llengües són transfrontereres i que la diversitat és la norma. El fet pot facilitar els intercanvis i constitueix un actiu més del futur econòmic de la ciutat.
La globalització ha incrementat la mobilitat i l’intercanvi cultural arreu del món. A Catalunya es parlen més de tres-centes llengües, com l’abo’o, l’armeni, el beti, el hawaià, el gal·lès o l’inuit. Barcelona aglutina gran part de la immigració que arriba al territori i s’ha convertit en un mosaic molt divers de cultures i llengües.
Si bé el català és la principal llengua vehicular a les aules catalanes, la presència del castellà dista molt de ser anecdòtica. L’ús o no del castellà com a eina docent no es deriva d’un projecte explícit, sinó més aviat de la combinació de les preferències personals d’alguns docents i alumnes.
Aprovada a l’inici de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, que es va celebrar a la Universitat de Barcelona, la declaració proclama uns drets equitatius sense diferenciar tipus de llengües i considera inseparables les dimensions col·lectiva i individual d’aquests drets.
En cercles catalanistes es feia córrer el mite que el melic de la catalanitat es trobava pels turons de l’Empordà. Jo em permeto suggerir que es troba a Barcelona, en qualsevol plaça on els infants, en sortir d’escola, juguin i s’empaitin… en català. On una llengua tan maltractada per la història és, malgrat tot, ben viva.
La sostenibilitat lingüística reconeixeria el fet –sovint ineluctable– de l’augment del plurilingüisme i de la intercomunicació, però alhora reclamaria les condicions necessàries per garantir la continuïtat i el desenvolupament dels diferents grups lingüístics.
Les grans innovacions es donen en societats que han sabut encabir les aportacions d’altres cultures, que han aprofitat l’arribada d’altres grups per transformar-se i potenciar la seva creativitat.
