El futur de la ciutat s’ha de construir sobre tres pilars bàsics: la identitat, la cohesió i la sostenibilitat. És possible construir ciutats més humanes?
Ciutats (més) humanes
Més del 50 % de la població del món ja viu en àrees urbanes. Superat l’equador d’aquest procés global de conversió demogràfica, convé que ens aturem per reflexionar sobre els reptes que es plantegen a les ciutats com a impulsores de vida i convivència.
Parlar de ciutats humanes o dignes ens situa en el terreny de les necessitats bàsiques que cal poder garantir als seus habitants. És important afavorir el protagonisme de les persones i dels col·lectius en la tasca d’aconseguir aquest objectiu.
Quan parlem d’educació no ens referim solament a l’ensenyament, sinó també a formes de viure i de conviure, a la distribució del temps, als models d’acollida o al control del soroll.
Davant el desconcert causat per l’erosió de l’estat-nació en el procés de globalització, són molts, en extrems polítics oposats, els qui tornen a dirigir la mirada cap a la ciutat com a darrera esperança, en termes de creativitat, solidaritat i construcció identitària.
Les innovacions tecnològiques i de gestió poden ajudar a corregir els problemes de les ciutats, però no n’hi ha prou. Cal assegurar que estiguin guiades per innovacions en els valors i les finalitats socials: no per la cerca exclusiva del benefici privat, sinó del benestar col·lectiu.
La dinàmica competitiva de milers de ciutats a tot el món, consumint recursos sense límit, és insostenible i supera la capacitat d’algunes variables essencials dels ecosistemes per garantir la supervivència del planeta.