Foto: Arianna Giménez
El Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020), impulsat des de la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, marca el camí per construir una ciutat on les dones tinguin veu i capacitat de decisió; on les tasques domèstiques i de cura estiguin distribuïdes de manera més justa; on la pobresa i la precarietat, que actualment tenen rostre de dona, vagin desapareixent; una ciutat, en definitiva, en què cap dona no hagi de tenir por tornant a casa sola de nit.
Els darrers anys, la crisi econòmica ha afectat negativament la nostra ciutat. Les dades demostren que les dones pateixen amb més cruesa la precarietat i l’exclusió. Elles s’han fet càrrec de les cures, i han patit més que els homes l’atur de llarga durada i la precarietat del mercat laboral. Hem vist massa sovint com la maternitat tenia una penalització a la feina, que es traduïa en sous inferiors i en la inaccessibilitat a càrrecs directius.
Malgrat la inèrcia patriarcal de la societat, una força atàvica difícil de corregir, algunes coses comencen a canviar, i a Barcelona en tenim indicis clars. En primer lloc, no és d’estranyar que una ciutat que ha triat per primera vegada a la seva història una dona per ocupar l’alcaldia tingui ara com a prioritat un Pla per la Justícia de Gènere. Aquesta acció no és un designi imposat des del consistori, sinó que se suma a la pluja fina que ha donat ja els primers brots verds d’una nova manera d’entendre la justícia social. Els darrers anys hem assistit a l’aparició de nombroses iniciatives, tant a petita com a gran escala, que estan possibilitant un canvi real: la xarxa veïnal s’ha activat per facilitar l’accés als béns comuns des de múltiples exemples d’innovació social, com ara grups de consum, bancs de temps, horts urbans, finances socials. El sentit comunitari d’aquestes pràctiques ha de formar part dels canvis estructurals cap a un altre model de ciutat. Per ser real, aquesta transformació haurà d’estar impregnada també de justícia de gènere.
Foto: Arianna Giménez
Foto: Arianna Giménez
El Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020), impulsat des de la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, constitueix l’instrument fonamental d’actuació de l’Ajuntament per a l’eliminació de les desigualtats de gènere. És una eina per a la promoció de l’equitat entre homes i dones, i entre les mateixes dones. Aquest pla marca el camí per construir una ciutat on les dones tinguin veu i capacitat de decisió; on les tasques domèstiques i de cura estiguin distribuïdes de manera més justa; on la pobresa i la precarietat, que actualment tenen rostre de dona, vagin desapareixent; una ciutat, en definitiva, en què cap dona no hagi de tenir por tornant a casa sola de nit.
El Pla de Justícia de Gènere es defineix en un context de canvi en què s’estan produint múltiples crisis alhora –econòmica, de sostenibilitat de les cures, ecològica i de representació–, que tenen un impacte significatiu en la desigualtat entre dones i homes. És en l’àmbit local on en som més conscients, però és també l’espai on disposem de més instruments per mitigar-lo. Tenim l’oportunitat de millorar el sistema representatiu, democratitzar la democràcia amb mecanismes que permetin a homes i dones participar en la presa de decisions de manera equitativa.
Un dels objectius del pla és reforçar els mecanismes de participació política, social i tecnològica de les dones, treballar el reconeixement de les seves veus i donar ales a l’emancipació que busca transformar la societat patriarcal.
Foto: Arianna Giménez
Pensar una ciutat inclusiva ens obliga a repensar la seva economia i el mateix concepte d’economia. Hem d’esforçar-nos a posar la cura de les persones al seu centre, com a activitat que genera valor social i no únicament valor de mercat. No es tracta de crear simples mecanismes de compensació per garantir els drets i el benestar de les dones, sinó de posar en solfa una política transversal que transformi tots els àmbits de la vida ciutadana. Som davant d’un canvi institucional que ha de començar pel mateix consistori, i que comporta revisar els processos que seguim a l’hora d’incorporar la igualtat com a requisit i garantir que les condicions laborals de la funció pública siguin igualitàries.
Ens cal una ciutat més femenina, en què es prestigiïn les tasques que fins ara han exercit sobretot les dones, també per repartir-les equitativament, ja que de res no serviria prestigiar la feina abnegada i anònima de tantes dones que fan servei als altres si els homes no la volguessin assumir o compartir. No es tracta de premiar les dones per fer les feines menys gratificants, sinó de donar-los el valor econòmic i social que tenen per al benestar de la col·lectivitat.