Una vida més llarga, canvis socials i econòmics que trenquen el teixit social i una cultura més individualista són la llavor d’un nou fenomen: la soledat en mig de la multitud. Cal vetllar per enfortir i preservar el teixit social, la malla de recursos i relacions personals i socials que fan que les persones rebin escalfor i protecció de la comunitat i puguin compartir amb els altres la seva vàlua.
Els darrers anys, la cotització immobiliària ha despuntat més que la capacitat adquisitiva dels barcelonins per fer front al lloguer o a la compra d’habitatge. El sagnant decalatge entre cotització i prosperitat només es podrà superar si el benestar i la igualtat cotitzen com a valors socials.
La feina de polítics i urbanistes és detectar les patologies urbanes i posar-hi remei. La remodelació de la Rambla és una oportunitat per fer, a petita escala, un exercici de teràpia administrativa que convidi la ciutadania a creure que té molt a dir i alguna cosa a fer per millorar el seu entorn d’una manera no defensiva.
Barcelona ocupa un lloc privilegiat en l’imaginari dels italians, per als quals és una ciutat gairebé perfecta. Però darrere d’aquesta imatge s’amaga una realitat que pot arribar a ser dura i difícil per a molts d’ells.
No tenim por, però tampoc podem ignorar la ferida que l’atemptat del 17 d’agost ha deixat a la ciutat, i molt sensiblement a la Rambla, un passeig que ara més que mai cal recuperar per retornar-lo a una ciutadania que se n’havia sentit expulsada.
El Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020), impulsat des de la Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, marca el camí per construir una ciutat on les dones tinguin veu i capacitat de decisió; on les tasques domèstiques i de cura estiguin distribuïdes de manera més justa; on la pobresa i la precarietat, que actualment tenen rostre de dona, vagin desapareixent; una ciutat, en definitiva, en què cap dona no hagi de tenir por tornant a casa sola de nit.
El transformisme, l’homosexualitat extremada, regnaran en aquest carrer del Cid, així com el doble tall, la no integritat, la condició trencada i equívoca de les persones. L’amo de La Criolla, el qui regentava aquest local que va deixar de ser antre per convertir-se en meca, havia començat jugant brut i va acabar pitjor.
Són moltes les capes de Barcelona que queden amagades. En aquest número, parlem de la fauna urbana, visibilitzem lluites veïnals com les de l’ateneu de Nou Barris o el pes històric de les dones en aquestes lluites, rescatem arxius i àlbums de fotografies familiars i, fins i tot, descobrim a què fa olor Barcelona.
El dret a la ciutat no es refereix al dret a viure-hi, que òbviament té qualsevol persona, sinó a la capacitat d’accedir als serveis bàsics i a un espai públic compartit que han de tenir els qui ja formen part del teixit urbà.
La resposta pacifista ha de ser ciutadana però també ha de ser global, i en aquesta exigència el paper de les ciutats serà cada vegada més preponderant, ja que la violència no s’instaurarà únicament entre estats en conflicte, sinó també en el si de les grans conurbacions.
Barcelona Metròpolis arriba al número 100 després de trenta anys de publicació gairebé ininterrompuda. Al llarg de tres dècades ha tingut la vocació d’explicar la ciutat als barcelonins i al món.
Aquest gresol de llengües en què s’ha convertit la gran Babelona, capital d’un país on ja tenim censades més de tres-centes llengües, és un patrimoni de gran valor social i econòmic, però també un bé cultural amb un delicat equilibri ecològic.
El debat sobre l’espai públic a la ciutat segueix tan viu com sempre, o més. En definitiva, es tracta de trobar solucions col·lectives en què participin mà a mà la ciutadania i l’Administració pública. Fer ciutat a partir de la gent.
Barcelona ha apostat durant segles pel sector del llibre i vol continuar apostant per la literatura, ara en qualitat de Ciutat de la Literatura de la Unesco. Amb aquest número ens apropem a totes aquestes realitats que defineixen el que significa la literatura per a Barcelona i intentem abordar les raons per les quals aspira al nomenament de la Unesco.
La confluència de la recerca hospitalària i la universitària s’ha sumat a la creació de nous centres d’investigació que han configurat un nou sector estratègic per a Barcelona, un sector que ha de tenir tard o d’hora un impacte real, tant en l’economia com en la qualitat de vida dels seus habitants.
El turisme representa el 15% del PIB de Barcelona. És un sector tan potent que per força determina la vida de la ciutat. I ho fa pel seu caràcter transversal.
La participació és indispensable per vertebrar la transformació de la ciutat. I en la base de totes les noves formes de participació hi ha la ciutat educadora.
No n’hi ha prou que una ciutat sigui molt autosuficient si no pertany a una xarxa que permeti establir uns protocols universals. Al capdavall, l’autosuficiència connectada ofereix més resistència al col·lapse global.
Sovint tendim a creure que els turistes són formigues gregàries que només volen recórrer els circuits de la Barcelona gòtica o modernista, però la realitat és que n’hi ha molts que tenen prou curiositat per perdre’s per la ciutat, explorant barris excèntrics o racons difícils de trobar a les guies. I troben meravelles que nosaltres ja no sabem valorar.
La intel·ligència tecnològica, que només té sentit si ens facilita la vida, és tan sols una part de la intel·ligència que ens cal.
L’escriptor nord-americà Raymond Carver té un conte que es titula De què parlem quan parlem de l’amor. En aquest nou número de la revista Barcelona Metròpolis ens fem la mateixa pregunta a la nostra manera: de què parlem quan parlem
Som a les portes del Tricentenari de l’11 de setembre de 1714, una data assenyalada que va marcar un abans i un després en la història de Barcelona. Des de ‘Barcelona Metròpolis’ abordem també els fets de 1714 amb la mirada posada en el passat, el present i el futur.
Amb aquest número de primavera, la revista ‘Barcelona Metròpolis’ arriba al primer any de la nova etapa. Coincidint amb el final de curs escolar, aquesta vegada centrem la mirada en l’educació, i fem balanç d’un dels sectors més actius i estratègics de la ciutat.
Som al llindar d’una nova economia articulada al voltant de la capacitat de connectar persones i construir comunitats, i Barcelona excel·leix en aquest terreny. Avui s’imposa de manera irrevocable un paradigma de productivitat que consisteix a fer aflorar noves complicitats en un món en què la informació i totes les seves mercaderies agregades circulen a una velocitat vertiginosa.
Enguany celebrem el vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquella efemèride va impulsar la transformació de la ciutat amb una renovació urbanística i arquitectònica que va anar acompanyada de guanys de valor més intangible.
‘Barcelona Metròpolis’ comença una nova època amb el propòsit de mostrar la ciutat tal com és, la capital que empeny i estira, que lidera i acompanya el país, que rep les seves energies però que posa incondicionalment la seva massa crítica al seu servei.
Sense pretendre-ho, Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats capdavanteres del món pel que fa a l’educació emocional. I dic sense pretendre-ho perquè la ciutat mai no ha fet explícit aquest objectiu, si bé ha donat suport a nombrosos
