© Antonio Lajusticia
Fotomosaic mural del fotògraf Joan Fontcuberta titulat El món neix amb cada petó, situat a la plaça d’Isidre Nonell del districte de Ciutat Vella.
Si París és coneguda com la ciutat de l’amor, Barcelona va ser la de l’erotisme al començament del segle xx, i potser ara recupera aquesta tendència.
Les relacions estables han perdut interès, i les aplicacions com Tinder o Grindr faciliten els contactes esporàdics, sobretot en una ciutat (potser l’única del món occidental) on la gent no es parla als bars. Aquí, i només aquí, una dona pot seure sola o amb una amiga a la barra i no li “entrarà” ningú; ni tan sols la miraran.
Barcelona és petita; al final, tothom coneix algú que coneix algú, i hi ha una certa por del què diran i de fer el ridícul. Per tant, tot i que disposa de prestigiosos clubs de swingers, mai no has gosat anar-hi, no fos cas que t’hi trobessis amb qui no et voldries trobar.
No és per pudor. La sexualitat es pren de manera natural. El BDSM s’ha fet popular, al restaurant del Raval Palosanto fan pornocuina, i l’Espai Happ ha organitzat debats de tuppersex amb vermut. Al Gestalt de Gràcia hi ha tallers de tantra per a homes, i el col·lectiu de prostitutes Aprosex imparteix un curs per ensenyar l’ofici, tenint en compte l’augment de la professió.
Tal vegada aquest augment és provocat per un determinat tipus de turisme que, per a molts barcelonins, perverteix la ciutat i la converteix en pornografia, en un parc d’atraccions escurabutxaques sense personalitat. Aquesta gestió del turisme enriqueix les arques i els negocis, però qui acaba enriquint Barcelona de debò és la gent que hi viu i la viu.