El ferrocarril elèctric subterrani d’àmbit urbà va arribar a Barcelona ara fa just noranta anys, el 30 de desembre de 1924, per donar solució a un problema que totes les societats urbanes avançades es van plantejar al seu moment: com facilitar la mobilitat d’una població creixent, concentrada en unes àrees cada cop més extenses, alliberant espai, al mateix temps, en uns carrers col·lapsats pel transport de superfície.
El Gran Metro va unir llavors, per primera vegada sota terra, la plaça de Catalunya i la de Lesseps. La línia –simple fragment de la notable xarxa projectada al principi– tenia un recorregut de 2.741 metres i quatre estacions, i va ser l’embrió de l’actual línia 3.
Als articles d’aquest dossier fem un repàs als primers plans del metro barceloní i al seu desenvolupament; ens endinsem en túnels i estacions per conèixer dades curioses, anècdotes i llegendes, i expliquem els avenços que el metro incorporarà per posar-se a l’alçada d’una ciutat que es proclama intel·ligent.
- El metro parla, Josep Maria Espinàs
- Deien que els barcelonins no suportaven viatjar sota terra, Josep María Rovira Ragué
- Una història subterrània, Joan Coll / Manuel Marina
- A l’avantguarda dels metros del futur, Ramon Malla / Oriol Pàmies
- Video: Una ruta pels noranta anys del metro
- Video: Les parades “fantasma” de Via Laietana