De quina manera entra el fet smart en l’àmbit cultural d’una ciutat? Com es combina la tecnologia amb la ciència per crear un espectacle que modifica l’espectador cada nit? L’empresa i l’administració poden obrir entorns d’innovació al ciutadà? El projecte BarcelonaLab reuneix una bona quantitat d’exemples que donen resposta a aquestes preguntes.
© Oriol Malet
“I així, després de més d’un any de setge, per fi arribem a l’11 de setembre de 1714. Tot va començar amb una terrorífica descàrrega artillera a les quatre i mitja de la matinada”, relata commocionat en Martí Zuviría al llibre Victus d’Albert Sànchez Piñol, quan és conscient de la inevitable derrota.
La Fura dels Baus estan disposats a reviure els moments agònics del jove Zuviría amb el seu nou espectacle M.U.R.S. 1714-2014. El Castell de Montjuïc tornarà a experimentar què succeeix quan una ciutat està assetjada. “Obrirem el Festival Grec d’enguany i reproduirem part del setge de fa tres-cents anys”, explica Pep Gatell, un dels directors artístics de la Fura dels Baus. En la seva tònica habitual, la companyia catalana provocarà el públic perquè es descontroli i reaccioni a inputs incòmodes. “Com interactua la gent quan viu un setge? Com es mou? Com respon als punts de revolució plantejats? És un experiment col·lectiu i cada representació serà diferent. Donarem una explicació científica al seus moviments en temps real”, afegeix Gatell.
“Mesurarem el grau d’inquietud del públic, monitoritzarem si se’n van a la dreta o a l’esquerra i plantejarem patrons de comportament –explica Josep Perelló, coordinador de l’Oficina Ciència Ciutadana del BarcelonaLab i un dels vuit científics de la Facultat de Física de la UB i del MoveLab del CSIC que analitzaran el públic–. Fa dos anys ja vam estudiar els moviments de centenars de visitants a la Festa de la Ciència i la Tecnologia a partir del projecte Bee-Path.”
Per entendre i participar de l’espectacle M.U.R.S. caldrà anar equipat d’un telèfon intel·ligent i descarregar la seva aplicació, deixant oberta l’opció de geolocalització. La Wi-Fi la facilitarà IGLOR –start-up tecnològica de Barcelona– i els drones que volaran al cel nocturn gravant l’espectacle seran una aportació d’Ars Electrònica. Pantalles repartides pel recinte mostraran una part del que estigui passant. L’altra, la rebran a travès del mòbil. “Serà una manipulació total i la gent haurà de prendre partit. Actuarem com els nostres avantpassats que es van associar per no deixar-se esclafar? O no aconseguirem l’harmonia necessària?”, es pregunten els sis directors de la Fura que, després de vint anys, tornen a estar junts en aquest muntatge.
La Fura dels Baus, els científics de la UB –mitjançant l’Oficina de Ciència Ciutadana– i IGLOR participen del projecte BarcelonaLab. “La idea és crear sinèrgies en quadruple hèlix, és a dir, entre els centres de recerca, l’administració pública, l’empresa i els ciutadans –diu Inès Garriga, directora de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)–. BarcelonaLab s’ha d’entendre com un paraigua on conviuen propostes amb reptes ben diferents i que se serveix dels aparadors o festivals de la ciutat com espais-laboratori d’innovació. Al Grec, a la Mercè, a la Festa de la Ciència o al Festival Dau ja s’ha mostrat aquest talent innovador de la ciutat.”
És el cas del projecte de tecnologia musical Barcelona Soundscapes. Els enginyers que hi ha al darrere es van plantejar, el 2012, fer un mapa sonor de la ciutat. Una aplicació de mòbil i un GPS ajudarien a escoltar els sons. “Per dur a terme el projecte, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va fer servir la base de dades Freesound, i2Cat va destinar un servidor per allotjar l’eina i la Fundació Phonos està programant tallers perquè la gent enregistri els sons”, explica Víctor Jiménez, enginyer de l’i2Cat. La idea de Barcelona Soundscapes, sorgida de la combinació de comunitats del BarcelonaLab, ja ha creat vincles a Nova York amb el projecte Citygram, on el ciutadà pot fer contribucions sonores des de casa seva i visualitzar-les en un mapa. “Ara, amb el periodista musical Albert Puig, s’està pensant afegir emocions al mapa sonor. Els músics crearan capes harmòniques sincronitzades a una determinada localització. Cada ciutadà viurà una experiència única mentre passeja”, afegeix Jiménez. “El projecte és molt potent i pot tenir altres aplicacions –diu Alba Rosado, del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF–. Imagineu que amb una app poguéssim passar per un bar i saber l’estil de música que s’escolta a dins. Això és el branding sonor. O identificar edificis emblemàtics com el Liceu o la Boqueria amb una música lligada a la seva identitat.”
Aplicacions per resoldre reptes culturals
Des que els telèfons mòbils són també intel·ligents les ciutats s’han omplert d’una infinitat de nous serveis culturals que tenen en el punt de mira el ciutadà i el visitant estranger. Els ajuntaments veuen un filó en el fet de tenir a l’abast tecnologia senzilla que provoca interaccions i permet palpar els gustos i les necessitats de la gent.
En Carles Ferreiro, fundador de l’empresa tecnològica Dotopen, va viure uns anys al Silicon Valley. El coneixement adquirit el va portar de nou a Barcelona i el 2009 va crear AppCircus, la comunitat mundial de desenvolupadors d’aplicacions mòbils. En quatre anys ja han organitzat 120 esdeveniments en 50 ciutats del món. La fórmula que Dotopen proposa no és tant oferir serveis des de l’administració cap al ciutadà, com proposar a aquests que els dissenyin. “Els ajuntaments no han de ser com màquines expenedores, on entren els diners en forma d’impostos i en surten serveis.” Així, juntament amb l’ICUB, es va convocar l’any passat el concurs Apps&Cultura, al qual es van presentar més de 60 idees i es van crear 22 apps. Les guanyadores van ser Meetogo, una aplicació per connectar gent amb els mateixos gustos musicals, i Unique Visitors, per compartir itineraris de visites a museus.
Experiències com aquestes estan situant Barcelona en una posició de reconeixement tecnològic internacional. Una de les manifestacions més notables i recents d’aquest reconeixement ha estat la concessió a la ciutat, per part de la Comissió Europea, del premi Capital Europea de la Innovació. El premi es va atorgar per primera vegada el passat mes de març, i reconeix la capacitat de facilitar la connexió entre els ciutadans, les administracions, el món acadèmic i les empreses. És a dir, la quadruple hèlix d’Inès Garriga.
‘To be or not to be smart’
© Fundació Tàpies
Taller infantil Joc / So / Cosa a la Fundació Tàpies, on nens i nenes graven sons per crear un paisatge sonor que formarà part del projecte Sons de Barcelona. Els paisatges sonors es poden consultar a través d’un web i d’aplicacions mòbils específiques.
Malgrat que sembla que la tecnologia i la cultura també poden anar de la mà per augmentar la creativitat lligada a la innovació, el tecnòleg i activista Evgeny Morozov, autor de diversos llibres sobre l’evolució d’internet, alerta amb èmfasi sobre la manipulació de les companyies del Silicon Valley i de com ens venen una vida perfecta, sense conflictes ni desilusions, a través d’uns productes smart que ens resolen la vida, fent-la més pràctica i intel·ligent. “No tot el que necessita ser arranjat cal que sigui arranjat. L’imperfecte també és bo. Si tot fos eficient, per què hauriem d’innovar?” Segons Morozov, aquestes multinacionals ens estan fent perdre la capacitat de decidir, de resoldre problemes entre comunitats, de defensar la convivència o de preservar uns marges de llibertat.
Inès Garriga, puntal de la innovació a Barcelona des de l’ICUB, gira la crítica ferotge de Morozov i precisa: “Hem d’aprofitar el talent creatiu de les ciutats. És clar que no podem viure només de la tecnologia. En realitat són les persones les que fan les ciutats intel·ligents.”