MUHBA Vil•la Joana, la Casa Verdaguer de la Literatura

La Vil·la Joana de Vallvidrera, ara en restauració, tornarà a obrir les portes la primavera del 2016 com a espai museístic sobre el patrimoni literari de la ciutat, amb atenció especial a la figura de Verdaguer, i com a punt de trobada dels diferents agents del món de la literatura.

Foto: Pepe Navarro
Imatge de la La Vi·la Joana abans de la restauració, vista des de l’entrada principal.

El projecte MUHBA Vil·la Joana-Casa Verdaguer de la Literatura es proposa mostrar la intensa relació històrica de la ciutat de Barcelona amb la imaginació literària i amb tot allò que se’n deriva: les projeccions acadèmiques, les socials, les ideològiques o les editorials, tant com la creació d’un imaginari de singular eficàcia en la construcció i la projecció de la ciutat contemporània.

L’edifici de la Vil·la Joana, amb un possible substrat baixmedieval, es correspon amb un mas edificat el segle xvii a Vallvidrera, al bell mig de la serra de Collserola. No obstant això, adquireix la seva fesomia actual a finals del segle xix, l’època de la família Miralles, que en fa una casa d’estiueig, on acull l’escriptor Jacint Verdaguer. Un sòlid consens ciutadà va fer de la Vil·la Joana la Casa Verdaguer de Barcelona des del moment mateix de la mort de l’escriptor l’any 1902.

A la Vil·la Joana hi va haver també durant mig segle, des del 1920, una escola molt innovadora de l’Ajuntament dedicada als infants amb necessitats especials, que feia accessible la paraula als qui no hi tenien fàcil accés.

El Museu d’Història de Barcelona, que en la seva atenció al patrimoni i al relat històric de la ciutat inclou, de manera destacada, els patrimonis literaris, va proposar ara fa set anys reconvertir la seva seu de la Vil·la Joana en Casa Verdaguer de la Literatura. La vil·la tornarà a obrir la primavera del 2016 com un espai que apel·la al valor de la paraula, la literària en particular, en les seves singulars capacitats simbòliques i col·lectives, que s’incardina plenament al corrent principal de la història de Barcelona.

Els espais museístics es concentren a la planta baixa i al primer pis, a partir del projecte museològic elaborat pel MUHBA, sota la direcció de Josep Maria Domingo i amb Ramon Pinyol, Oriol Izquierdo i Cristina Masanés. El recorregut ofereix una mirada inicial sobre Barcelona a partir de la Vil·la Joana, de la qual es mostra la trajectòria de l’edifici de mas a vil·la d’estiueig, a escola especial i, a partir del 1962, a casa museu. Les sales desgranen aspectes diversos del fet literari, la seva dimensió global i el lloc que hi té la literatura catalana, el trànsit de l’escriptura a la lectura,
la contemporaneïtat literària articulada a partir de la figura de Verdaguer com a intel·lectual de perfil complex i un retrat de Barcelona, ciutat literària, com a colofó.

Foto: Pepe Navarro
L’habitació de Jacint Verdaguer a Vil·la Joana

Les primeres aproximacions apel·len a la noció de “literatura universal”, perquè, de fet, les literatures “universals” són moltes, en llengües amb molts i amb pocs parlants, amb obres d’homes i de dones, i escrites en diferents registres. Aquest és, entre altres elements museogràfics, el propòsit del Literàrium, versió virtual i inevitablement limitada de la biblioteca infinita de Borges, que permetrà extreure obres literàries molt diverses dels seus arxius digitals per posar-les en relació de múltiples maneres. Vindrà, a continuació, l’espai dedicat a mostrar el món amb els ulls de la literatura catalana, dels temps medievals als nostres dies. El recorregut per la planta baixa es completa amb el trànsit des de la creació del text per l’autor fins a la seva recreació per part del lector. A l’antiga cuina de l’escola, aquest pas de l’escriptura a la lectura s’abordarà a través d’una aproximació sensorial. A través del tacte, el gust, l’olfacte, l’oïda i la vista s’hi podrà descobrir com la literatura es fa cos en nosaltres.

Verdaguer com a símbol

S’arriba, així, al primer pis, on la figura de Verdaguer té un paper cabdal. A les societats occidentals la literatura ha estat indispensable els tres darrers segles. Des del romanticisme i durant el segle xix els seus artífexs, els autors, han estat figures públiques d’especial relleu. Verdaguer és, per als catalans, el primer gran contemporani. La seva obra i la seva peripècia vital són un significatiu exponent de la transformació de la societat al segle xix: hi ressonen la industrialització i les migracions del camp a la ciutat, l’expansió de l’Eixample, l’obrerisme i l’agitació catalanista, la febre d’or, l’ostentació burgesa i la incipient cultura de masses.

Verdaguer, però, no fou un cas excepcional, i en el recorregut per les sales es poden descobrir també “els Verdaguers d’Europa”, escriptors que, com ell, van esdevenir símbols de les cultures respectives. I a través de Verdaguer s’entra també en la incomoditat de l’escriptor amb el poder. “En defensa pròpia” –escrit un any abans del “J’accuse”, de Zola– mostra l’enteresa de Verdaguer davant la campanya orquestrada contra ell per les elits burgeses i la jerarquia eclesiàstica, les quals fins aleshores havia servit. No és gens estranya, doncs, la popularitat de mossèn Cinto, que aconseguí fins i tot el respecte dels cercles anarquistes; el seu enterrament es compta, encara avui, entre els esdeveniments més massius que han tingut lloc a Barcelona.

El darrer tram del recorregut museístic s’eixampla de nou conceptualment per abordar, en el seu conjunt, la ciutat i els seus autors, i per mostrar Barcelona com a capital editorial i bressol de la diada de Sant Jordi, destacant les interseccions entre la ciutat i la vida de tants autors que hi han nascut o viscut (Maragall, Sagarra, Rodoreda, Foix, Espriu, Marsé, els Goytisolo, Vázquez Montalbán, Brossa, etcètera) i de molts altres que hi han passat. Barcelona ha estat i és, a més, ella mateixa, objecte literari; un gran audiovisual que transita per les obres d’autors d’arreu del món que l’han tingut com a tema o escenari, que n’han fet la seva ciutat, posa punt final a la visita.

Foto: Vicente Zambrano
La placa que recorda la mort de Jacint Verdaguer a la masia de Vallvidrera el 10 de juny de 1902.

La segona planta es configurarà com a espai de recerca i d’estudi dels patrimonis literaris des de la perspectiva històrica i comparada i des de la inserció de la literatura en la història urbana, amb postgraus, màsters i seminaris programats en col·laboració amb diferents universitats i institucions catalanes, en la línia de treball que el Centre de Recerca i Debat del MUHBA conrea des de fa anys. La concreció d’aquestes línies de recerca tindrà un caràcter obert i nodrirà la programació pública.

La Vil·la Joana és a pocs minuts amb transport públic del centre de Barcelona. A més de les visites i activitats relacionades amb l’espai museístic, es prepara, amb una atenció preferent a les matinals de dissabtes i diumenges, una programació similar a la de les cases de literatura d’altres ciutats europees, com ara la Literaturhaus Berlin, amb un èmfasi especial en la construcció literària de la ciutat moderna. Sense oblidar els vincles amb altres cases d’escriptors de l’àrea literària catalana, sobretot la Casa Verdaguer de Folgueroles, ni la inserció de la Vil·la Joana en el seu entorn, en col·laboració amb el Consorci de Collserola. Amb un programa construït amb entitats d’altres àmbits del camp literari barceloní i català, la Vil·la Joana ha de ser, així, un punt de trobada entre els agents implicats en els estudis històrics, en la creació literària i en la indústria editorial, de Barcelona estant.