L’art travessa fronteres, també les interiors d’una societat. El projecte teatroDENTRO i el certamen literari Vivències tenen com a objectiu acostar la cultura i la paraula a llocs insòlits, com són les presons de Barcelona.
teatroDENTRO
TeatroDENTRO ofereix una formació artística constant de quatre hores al dia a la presó de Quatre Camins per donar als seus integrants més oportunitats de treball un cop hagin recuperat la llibertat.
Els entorns urbans i cosmopolites faciliten la inserció social de col·lectius que estan en risc d’exclusió mitjançant l’ús de diverses eines educatives. L’educació és un procés vital mantingut en el temps que no consisteix només en un aprenentatge reglat, sinó que sobretot s’adreça a l’assoliment del benestar personal i d’una vida social de qualitat. Si l’ésser humà és sociable per naturalesa, la ciutat és idònia per al desenvolupament d’accions educadores.
En aquest entorn ciutadà cal situar els dos projectes que es presenten aquí, teatroDENTRO i el certamen literari Vivències, que mostren Barcelona com un model d’inclusió per mitjà de l’educació. Ambdós tenen com a objectiu acostar la cultura i la paraula a llocs inesperats, com són les presons de Barcelona. I és que l’art pot travessar fronteres.
La companyia teatroDENTRO, creada fa deu anys, forma part del projecte transFORMAS, una associació de professionals que investiga la relació entre les arts escèniques i la transformació social. A diferència de la resta de tallers, teatroDENTRO ofereix una formació artística constant de quatre hores al dia a la presó de Quatre Camins per donar als seus integrants més oportunitats de treball un cop hagin recuperat la llibertat. “Els interns troben un oasi, un lloc per poder expressar-se tal com són i, fins i tot, alguns es poden descobrir per primera vegada a si mateixos”, assegura Eva García, directora de transFORMAS. El món de la presó és maniqueu: la frontera entre el bé i el mal està tan delimitada que condiciona els mateixos presoners. El projecte ha demostrat a la companyia que la cultura disposa de molts espais d’expressió, tot i que treballar en una presó és en si mateix molt dur: “Cal construir una relació de confiança sense oblidar on ets i què fas”, conclou l’Eva.
Així mateix, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), conduïda per Laura Borràs, ha posat en marxa diversos projectes per difondre les lletres entre àmbits i col·lectius diversos, incloent-hi aquells –com els de les presons– que, si bé poden no sentir-s’hi propers a priori, amb el temps poden quedar-ne captivats. L’ILC vol portar la paraula a tants llocs com sigui possible, ja que la paraula ajuda a pal·liar el sofriment, a oblidar i a retrobar-nos.
© Noemí Roset
Una interna de Can Brians recitant un poema propi en el marc del concurs de poesia organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes.
Juntament amb projectes com el Cicle de lletres i salut (PINSAP) o les tertúlies literàries als trens durant la diada de Sant Jordi, l’ILC sol programar anualment, amb la col·laboració del poeta Carles Rebassa, un concurs de poesia i relats d’interns de les presons que s’acaben publicant en un volum anomenat Vivències. Enguany se n’ha presentat la tercera edició a Can Brians 1.
És, per tant, amb aquest sentit de purificació i d’alliberament de totes les vivències anteriors que es pot utilitzar l’art com a eina de transformació, de catarsi. D’aquesta manera molts es poden retrobar amb si mateixos, creure en ells mateixos, buscar el seu lloc en societat i sentir-s’hi, definitivament, inclosos.
Nota
Vídeo del recital de poesia a Can Brians, 7 de maig del 2014 (autora: Noemí Roset): http://vimeo.com/95132016.