Fònics 2.0 es defineix com una formació musical dinàmica que selecciona els intèrprets a través d’internet. La seva primera iniciativa va ser el muntatge d’A Ceremony of Carols, de Britten, concert que es va fer el 20 de febrer de l’any passat al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, amb un cor de divuit noies que s’havien triat en audicions convocades des de la xarxa. Tota l’operació la va impulsar l’actual director de Fònics 2.0, Lluís Vilamajó, que treballa amb un equip format per Alba Carbó, Mireia Font i Laia Santanach.
© Fònics 2.0
El Saló del Tinell va acollir els assajos del projecte sobre la música del Renaixement espanyol i del Barroc italià.
El concert es va fer l’11 de febrero al monestir de Pedralbes.
La plataforma aconsegueix els recursos que necessita per als projectes a partir d’intercanvis. Ni Fònics 2.0, ni els membres de l’organització, ni els músics participants es lucren econòmicament amb aquestes activitats. Per exemple, per a un projecte sobre el Renaixement espanyol i el Barroc italià es va fer un acord amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) segons el qual Fònics 2.0 oferia un concert al museu a canvi que el MUHBA cedís els seus espais per assajar el programa.
Santanach ens explica què els va moure a engegar una iniciativa que no té equivalent enlloc: “Teníem ganes de fer música en grup, però no de qualsevol manera. Volíem treballar amb gent que s’hi impliqués al màxim, que arribés als assajos amb un gran coneixement del repertori i amb ganes d’aprofundir en el treball d’interpretació en grup. És molt difícil crear un grup de músics on el grau d’implicació sigui semblant i per això vam estar buscant fórmules per aconseguir-ho. Ens vam decidir pels projectes convocats per internet: a les convocatòries tothom sap què s’espera d’ell, quin repertori es farà i en quines dates, de manera que cadascú pot decidir si li interessa prendre-hi part. A través de les audicions el director pot veure si els músics s’han pres el compromís seriosament i observar les seves actituds i aptituds”.
El cost d’una iniciativa wiki no sol ser gaire alt, però sí que demana molta empenta i moltes hores. Santanach recorda que, un cop valorada la idea, quedava la part més difícil: fer-la realitat. “Normalment es compleix la dita de ‘qui paga mana’. Si vols decidir lliurement sobre el repertori, les dates, la manera de tirar-ho endavant, etc., o bé ets ric i t’ho pagues tu o bé decideixes que no paga ningú, que és el que hem fet nosaltres. Funcionem per intercanvis i això ens dóna molta llibertat”.
Per a Santanach, la iniciativa més emocionant ha estat fins ara la dedicada a Britten, perquè va ser la primera i no es podien imaginar quina resposta hi hauria. Al projecte, per al qual van disposar de la col·laboració del pianista Josep Surinyac, “es va apuntar més gent de la que esperàvem per fer audicions, gent d’un gran nivell –explica Santanach–. Tothom es va implicar en el procés de treball i l’ambient va ser fantàstic. Els músics participants van valorar molt positivament el treball desenvolupat i el mateix concert, que va ser tot un èxit de públic”.
Aquest final feliç s’ha repetit amb el projecte basat en la música del Renaixement espanyol i del Barroc italià, del mes de febrer passat: “Per a mi ha significat un pas endavant important per dos motius. D’una banda, per la col·laboració i la bona entesa que hi ha hagut amb el MUHBA, que ens ha permès assajar i fer el concert en espais increïbles de la ciutat com ara el Saló del Tinell, el Museu Picasso o el monestir de Pedralbes. En segon lloc, per la quantitat enorme de gent involucrada: des de les 90 persones que es van apuntar a les audicions per cobrir les 27 places que necessitàvem, passant pels particulars que han ofert espais on dur a terme els projectes, fins al nombrós públic assistent”.
Com en tot projecte basat en la col·laboració, hi ha moltes oportunitats per implicar-s’hi. Santanach comenta que hi ha gent que “ha cedit el menjador de casa seva perquè hi poguéssim fer assajos de grups petits”. També hi ha qui ha col·laborat amb la documentació històrica, amb les fotografies o amb la difusió. La intèrpret es mostra satisfeta del fet que amb aquest intercanvi, treballant amb les persones implicades en els diferents projectes, ha après molt sobre temes molt diversos.
El fet que Fònics 2.0 sigui un projecte en xarxa ha estat una de les raons fonamentals de l’èxit: “Les noves tecnologies permeten a un equip petit com el nostre organitzar projectes, coordinar-los, convocar persones, promoure intercanvis i fer boca-orella d’una manera molt àgil. D’altra manera caldria invertir en cada projecte una quantitat molt més gran d’energia i de temps i seria notablement inferior la velocitat amb què Fònics es fa conèixer entre els possibles participants”. Ara només cal que torni a sonar.