En temps de crisi es desenvolupa una nova sensibilitat que vol canviar el sistema des de les persones, i pretén recuperar la ciutat per als seus habitants. Es creen noves xarxes de suport i protesta, es modifiquen les preferències de consum i es potencien les eines de solidaritat, crítica i denúncia social.
Dani Codina
La societat canvia de manera permanent. En temps de bonança i gintònics, quan la majoria està còmoda, ho fa a poc a poc, mitjançant una transformació amb prou feines perceptible. Llavors la idea d’èxit va lligada a l’adquisició econòmica: guanya qui més té, i cadascú viu pendent només de si mateix.
Quan la situació que es viu deixa de ser confortable, cal sortir-ne com més aviat millor. Després d’una primera fase de desconcert en comença una altra de resolutiva. De sobte tot va molt de pressa, i la percepció que aquesta evolució és possible genera un optimisme constructiu que l’accelera encara més.
En temps de crisi es desenvolupa una nova sensibilitat que vol canviar el sistema des de les persones, i pretén recuperar la ciutat per als seus habitants. Es creen noves xarxes de suport i protesta, es modifiquen les preferències de consum i es potencien les eines de solidaritat, crítica i denúncia social.
L’autogestió, l’objecció a les situacions que no agraden, una manera diferent de consumir i noves opcions de finançament consoliden una ciutadania més activa, emancipada i que ha deixat de ser crèdula, segons explica un estudi elaborat per una consultora especialitzada en psicologia social per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. Són les conseqüències del sorgiment d’una nova sensibilitat personal i col·lectiva que aspira a canviar el sistema des de les persones i a recuperar la ciutat per als seus veïns.