© Albert Armengol
La poeta Sílvia Bel amb el llibre que ha editat gràcies al suport econòmic obtingut amb Verkami.
Al desembre del 2010 a la família Sala li va caure el regal d’una bona idea: crear una plataforma per donar suport econòmic a la creació cultural. En Joan, biòleg de formació, i els seus dos fills, en Jonàs, físic, i l’Adrià, historiador de l’art, van reunir els seus coneixements diversos per posar-hi mans a l’obra. Els unia una cosa: ser ells mateixos uns apassionats de la creativitat.
Així va sorgir Verkami, inspirada en la plataforma Kickstarter, impulsada des dels Estats Units feia un any i mig. La idea de la família Sala era transportar aquesta iniciativa: “No existia cap lloc similar ni a Europa ni a Sud-amèrica, i tot va començar per la nostra pròpia necessitat de rodar un curt que necessitàvem finançar”, recorda el fill gran, Jonàs Sala.
En el moment d’escriure aquestes línies ja s’han finançat 280 projectes, amb un 72% d’èxit, i a la pàgina principal de Verkami llueix una iniciativa ambiciosa: finançar el diari El Público amb 30.000 euros. Ja n’han aconseguit gairebé 14.000, quan encara queden 25 dies per fer donacions. I és que així és com funciona l’invent: els promotors proposen el seu projecte i tenen un temps límit de quaranta dies per aconseguir els diners que necessiten a través de donacions dels usuaris. El creador se les ha d’empescar per donar-los alguna cosa a canvi i aquí és on sorgeixen les idees més curioses: “Un grup fins i tot s’oferia a tocar en el teu casament si els donaves una quantitat de diners per finançar el seu primer disc”, comenta Jonàs Sala.
Perquè la iniciativa arribi a bon port, el gran dels Sala creu que és bàsic “saber transmetre la teva idea i dirigir-te al teu públic potencial, tenint en compte que no són gent amb diners que ho fan per filantropia, sinó que són consumidors com nosaltres, que volen que sorgeixin obres que els interessen. La gent no paga més diners per un DVD o per un llibre, i amb més raó si encara no estan fets. Has de saber transmetre confiança i entendre que, com que estàs eliminant intermediaris, pots oferir els productes a més bon preu”. Un altre bon consell és cuidar la comunicació i utilitzar tots els canals de difusió possibles, tant en xarxes socials com en blocs. “El crowdfunding és una bona eina, però demana una feina extra als creadors, i és aquesta de la difusió. N’hi ha que no hi estan acostumats”, comenta Sala.
© Pere Virgili
El músic lleidatà Jordi Gasion va obrir el 4t Festival de Músiques des d’un Balcó, a la plaça del Comerç de Sant Andreu, el desembre del 2011. Aquesta edició del festival es va finançar a través de Verkami.
Qui sí que hi està acostumada és la poeta Sílvia Bel, que acaba d’editar el seu nou llibre gràcies al finançament aconseguit a través de Verkami. Ella valora molt positivament aquesta experiència: “Volia treure el segon llibre de poemes acompanyat amb les músiques de Clara Peya, però incloure un suport de CD en un llibre encaria molt el projecte. L’editorial no ho podia assumir. Al final vaig trobar la manera: posar-ho en codis QR. Però, és clar, el que era car era la gravació. I llavors vaig decidir fer un Verkami per pagar tota la part multimèdia del llibre. L’experiència ha estat molt enriquidora i ha fet créixer moltíssim el projecte. Primer, perquè ha estat una manera de començar a fer difusió del llibre. Dia a dia veus com creixen les aportacions dels mecenes –en el meu cas, angelets– i és molt estimulant sentir que la gent hi creu i aposta per una il·lusió”.
Bel ha estat molt conscient de la feinada que això suposava: “Engrescar la gent en un projecte així comporta alhora una gran responsabilitat i un compromís. Ara em sento com si estigués promesa amb vuitanta angelets. Ells són els que m’han posat les ales. Ells i també l’editorial, a qui agraeixo la llibertat i la confiança absoluta que m’han donat per dur a terme aquesta part musical i videoclipera. Em sembla que als crèdits del llibre hi he afegit prop de cent agraïments a diferents persones. Espero no deixar-me ningú!”.
“La força del micromecenatge rau en el fet que els participants ajuden directament l’artista.”
La poeta té ara experiència directa d’aquest món del crowdfunding i alerta: “El Ministeri de Cultura vol regular els micromecenatges. S’equivoquen. La força del micromecenatge rau en el fet que qui hi participa sent que ajuda directament l’artista, sense intermediaris ni cànons per entremig. No sé quant de temps durarà aquest sistema. És clar que la gent no pot (ni hauria de) finançar in aeternum tots els projectes que surtin (sobretot perquè paguem impostos). Espero que no s’acabi instrumentalitzant políticament. Si toquem sostre, ja trobarem la manera de tornar-lo a transformar! Crec que els creadors hem obert camí i, en aquest sentit, no em puc estar de comprimir el mateix concepte i repetir-lo perquè quedi ben clar: els creadors hem overkamí”.
Gràcies a això el llibre multimèdia Fila índia enfora, entre centenars d’iniciatives, ja és una realitat.