Sense risc no hi ha victòria. Barcelona, laboratori editorial des de temps immemorials, està acostumada al risc perquè sempre ha hagut de defensar-se amb els seus propis mitjans. Es requereixen més empreses i nous projectes. Com més divers és un hàbitat, més perdurable.
Albert Armengol
L’anterior seu de l’editorial Gustavo Gili al carrer del Rosselló, un edifici emblemàtic del moviment modern català.
El 1995 Barcelona ja era un clúster editorial internacional, i es relacionava amb Nova York, Londres, Frankfurt o Milà perquè era seu de les principals empreses del sector editorial en tota la cadena del llibre (agents, scouts, editors, impressors), i perquè al seu tradicional paper estratègic entre Europa i Llatinoamèrica –Joan Grijalbo, Josep Janés o Martí Soler simbolitzen l’editor barceloní que basteix ponts intercontinentals– i al seu control majoritari del mercat del llibre en espanyol se sumava una ancestral visió innovadora del negoci, en tots els àmbits. Pugnava amb Madrid per assolir el primer lloc en facturació o en nombre de llibres publicats per any, però els grans del sector internacional sabien que la iniciativa partia de Barcelona, i que, llibres escolars i oficials a part, la capital editorial era aquí.
Tres anys després de les Olimpíades més rendibles de la història, Barcelona competia per consolidar l’edició multimèdia, els mercats llatinoamericans i la dinamització del seu àmbit cultural i dels seus autors bolcant-se en una difusió internacional transversal que incloïa la seva condició de hub del disseny i de l’art contemporani i un cosmopolitisme ancestral originari del principi del segle xx, que es va consolidar en el tardofranquisme amb la gauche divine i que va acabar d’esclatar el 1992, quan tothom va saber que aquella ciutat mediterrània, que havia fet la revolució industrial abans d’inventar dietes saludables i una cuina espectacular, era essencialment una ciutat d’apostes i de riscos.
Albert Armengol
L’edifici de Montaner y Simón al carrer d’Aragó, ocupat actualment per la Fundació Tàpìes.
Com a capital editorial internacional, Barcelona ha estat testimoni aquestes dues últimes dècades de canvis essencials en el book business. Es va iniciar un procés de concentració editorial que, sobre la base d’aliances d’empreses, compres i absorcions d’editorials petites, familiars o en situació compromesa per canvi d’orientació o adscripció a models obsolets de negoci, va generar grans corporacions com el Grup Planeta, que no ha deixat de créixer, o com Random House Mondadori, convertida recentment en Penguin Random House, que ha aconseguit el control d’editorials fonamentals de Madrid.
Noves editorials ‘independents’
El resultat ha estat doble: d’una banda, la progressiva desaparició de la classe mitjana editorial –si bé han aparegut segells nous summament poderosos com Acantilado o Salamandra– i, de l’altra, una atomització causada per la proliferació d’editorials petites i amb personalitat pròpia, anomenades independents no sense reticència per part d’alguns agents del sector, ja que ho són respecte als grans grups editorials però no respecte a altres imperatius empresarials. Neixen Minúscula, Alpha Decay, Ara Llibres, Libros del Asteroide, Melusina, Plataforma Editorial, Alrevés, Rayo Verde, Libros del Zorro Rojo, Blackie Books, L’Altra Editorial…, segells que enriqueixen l’hàbitat, renoven usos i costums del món del llibre, proven de rescatar el fons com a pràctica editorial i se serveixen de les xarxes socials no només per promocionar el seu catàleg sinó, sobretot, per induir els lectors que es pronunciïn sobre les seves preferències, i, d’aquesta manera, tractar de publicar el que suposadament el mercat voldrà.
Per fer front a la cèlebre frase “no s’accepten manuscrits no sol·licitats” (i a la tirania editorial respecte a l’autor desinformat i amb freqüència indefens!) van néixer, als seixanta, les primeres agències literàries, incloent-hi la pionera de Carme Balcells, unida per sempre amb el boom i la capitalitat literària de Barcelona.
Però Barcelona ha continuat sent la farga en què s’ha forjat aquest ofici. Les agències més importants i amb carteres de clients més influents del món en espanyol continuen estant majoritàriament aquí. Creixen, es multipliquen, es fragmenten també, i es transformen. A les més o menys tradicionals, més grans o més petites (Carme Balcells, MB, Casanovas & Lynch, Kerrigan, entre altres), s’hi han afegit, aquests anys, d’altres potser igual de tradicionals però més petites i més accelerades (Sandra Bruna, Pontas, Silvia Bastos, The Foreign Office de Teresa Vilarrubla, The Ella Sher Literary Agency, SalmaiaLit, Paginatres, Letras Propias, entre moltes altres), que incorporen noves tendències en el negoci i que, naturalment, augmenten el transfuguisme dels autors dels seus catàlegs.
Logotips de diferents agències literàries barcelonines. Les agències més importants i amb carteres més influents del món literari en espanyol continuen estant majoritàriament a Barcelona.
Proliferació de serveis digitals
I la irrupció del món digital i de la societat de la creativitat, en què creixen de manera exponencial els autors (o creadors de continguts, potser millor així) perquè poden exercitar el selfie artístic quan els vingui de gust pujant a la xarxa les seves pròpies obres a través de les noves plataformes d’autoedició digital (Lulu.com en va ser una pionera…), està propiciant, efectivament, una altra proliferació, la dels nanojobs de coaching, assessoria, assistència integral a l’autor (correcció, editing, bookdoctoring, prescripció…), com Covadonga D’Lom Asesoría Editorial o Refinería Literaria, i la de les empreses de serveis editorials que treballen per solucionar aspectes de l’edició que els grans grups externalitzen, com fa Deleatur, per exemple.
Cal seguir i seguirem. Barcelona serà capital literària de la Unesco, es reconeixerà la seva capitalitat editorial internacional també entre les autoritats de la mateixa ciutat, potser s’obrirà una botiga Taschen al passeig de Gràcia i és probable que Amazon se sumi a la festa obrint un dels seus megaespais logístics en una de les ciutats més actives d’Europa. I el 22@ integrarà en els seus espais tecnològics també una incubadora d’empreses editorials com Mmcardona i altres empreses d’assessorament digital. Ah!, i és molt probable, així mateix, que, d’aquí a pocs anys, bona part dels editors i impressors d’Àsia que imprimeixen i publiquen llibres europeus es formin a Barcelona, seu d’un dels màsters en edició de referència internacional, i així mateix de postgraus en edició amb molta substància. I fins i tot és possible que Barcelona es converteixi ben aviat en una de les ciutats del món més actives en la creació d’aplicacions relacionades amb el món dels continguts!
Resulta imprescindible que les autoritats municipals i autonòmiques, i no cal dir que les estatals, entenguin que Barcelona és el lloc de partida de molts dels best-sellers mundials en llengua espanyola, des de Javier Marías fins a Javier Sierra, María Dueñas o Ruiz Zafón, i que el seu bilingüisme ha de ser preservat com ha de ser preservat el preu fix que permet que Europa sigui una potència internacional de la transferència de continguts i dels llibres d’entreteniment. Com més divers és un hàbitat, més perdurable. Necessitem noves empreses, idees de bomber que puguin posar-se en pràctica, risc contingut, valentia: sense risc no hi ha victòria, com va dir Faulkner primer i diversos Nobel d’economia després. I Barcelona, laboratori editorial des de temps cervantins, des de temps immemorials, està acostumada al risc perquè sempre ha hagut de defensar-se amb els seus propis mitjans. Però a aquesta ciutat d’elements heterogenis li sobra talent, local i internacional. Do not worry at all. We shall overcome.
Retroenllaç: Barcelona, proclamada ciutat literària per la UNESCO | Núvol