La història del circ a Barcelona.
Del segle XVIII a l’any 1979
Autor: Ramon Bech i Batllet
Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2015
L’Ajuntament i Viena Edicions publiquen la història sobre l’època daurada del circ a Barcelona en els segles XIX i XX, un treball de Ramon Bech, estudiós del circ i cofundador de la Circus Arts Foundation.
La paraula circ la veig lligada a la infància i a l’arribada, pels volts de Nadal, dels circs més o menys grans que cada any s’anunciaven com “l’espectacle més gran del món” i que encara avui visiten la ciutat. Si em pregunten quan va arribar el circ per primer cop a Barcelona, abans de llegir aquest llibre no ho hauria pogut respondre. L’autor, Ramon Bech (Figueres, 1967), en descobreix els antecedents més llunyans en les companyies de volatins o equilibristes que van actuar al Teatre de la Santa Creu el 12 de febrer de 1722.
Barcelona va ser una gran capital del circ durant els segles XIX i XX. Va viure l’època daurada d’aquest espectacle gràcies als nombrosos establiments ambulants que la visitaven i a la construcció d’espais fixos per gaudir d’aquesta art escènica. Ramon Bech en fa un inventari, tant dels primers com dels segons, i dedica la part central del llibre als tres edificis emblemàtics situats tots al centre de la ciutat: el Circo Ecuestre Barcelonés de la plaça de Catalunya (1879-1895), el Circo Ecuestre del Tívoli (1897-1907) del carrer de Casp i el Teatre Circ Olympia de la ronda de Sant Pau (1924-1947). Altres espais emblemàtics que també recull van ser les places de toros de les Arenes, el Torín (a la Barceloneta) i la Monumental. I també hi va haver circs al Paral·lel i en una esplanada al darrere de la Sagrada Família.
Més de dues-centes fotos i plànols inèdits de circs, els programes de mà o retrats dels empresaris i els artistes ens transporten a un temps i uns espais ja desapareguts. Els materials procedeixen en gran part de l’arxiu de la Circus Arts Foundation, entitat amb seu a Figueres cofundada per Ramon Bech i Genís Matabosch. En el seu fons destaquen els vuit mil negatius i les llibretes amb apunts del fotògraf i historiador Josep Vinyes, un llegat que Bech ha trobat indispensable per elaborar aquest treball. També ha estat cabdal la recuperació dels pocs –i poc reconeguts– cronistes circenses de Barcelona: Jordi Elias, Sebastià Gasch, Joan Tomàs i el ja esmentat Josep Vinyes.
I és que fins ara no existia cap història del circ a Barcelona, més enllà d’El circo en la vida barcelonesa de 1947, un petit llibre d’Antoni Rué Dalmau que també ha estat un punt de partida en l’estudi de Bech. Per reconstruir la història del circ i arribar a tenir aquesta crònica local fins ara única, l’autor hi ha dedicat més de set anys d’estudi.
El resultat és un treball exhaustiu que alterna de forma amena el material visual amb els textos propis o els procedents de les cròniques de l’època, i on, a més de la història sobre la construcció dels circs, hi trobem curiositats. Un fet sorprenent és que el Teatre del Liceu va presentar, en els seus inicis, espectacles de funàmbuls, o que el llegendari espectacle de Buffalo Bill es va instal·lar el 1889 entre els carrers d’Aribau i de Muntaner. O la curiositat i el rebuig a parts iguals que recullen alguns articles sobre una trapezista anomenada Bella Geraldine, que desfermava passions entre el públic masculí i l’enveja de moltes dones.
Tot amb la finalitat de retre homenatge i documentar de la manera més acurada possible des dels primers espectacles d’equilibristes a la Barceloneta i al Teatre de la Santa Creu, passant pels números de circ en altres gèneres escènics, com el teatre i el music-hall, que van aparèixer al final del segle XIX i al principi del XX, fins a arribar als anys setanta del segle XX, en què Barcelona va ser la primera seu del Festival Mundial del Circ al Palau d’Esports, entès com una competició entre companyies.