Festes i celebracions- Col·lecció La ciutat del Born. Barcelona 1700
- Albert Garcia Espuche (direcció)
- Ajuntament de Barcelona. Museu d’Història de la Ciutat
- Barcelona, 2010
- 310 pàgines
El volum dedicat a Festes i celebracions (2010) de Barcelona 1700 inclou articles d’Albert Garcia Espuche, Henry Ettinghausen i Lluís Calvo amb Josep Martí, que incideixen en la tesi general de la col·lecció: Barcelona era abans de 1700 una ciutat oberta i passablement feliç, en què la festa religiosa o profana (i fins i tot la festa de caire més estrictament polític) era una ocasió, paradoxalment, de reforçar els vincles de convivència i on la pugna política sovint aprofitava quasi estratègicament la celebració lúdica.
És molt ben conegut en l’àmbit de l’antropologia urbana que la festa, lluny de ser motiu de disbauxa, constitueix un testimoni molt pautat de la civilitat: la festa integra en la mesura que permet una transversalitat social que el treball quotidià nega. L’article “Una ciutat de festes”, de Garcia Espuche, que dedica bona part del text a l’estudi del Carnestoltes, fa, però, una afirmació que té molta significació per a l’estudi de la xarxa de relacions urbanes. Si la seva tesi és correcta, seria el paper dels gremis i les confraries com a organitzadors de les festes l’element que els hauria donat una significació pròpia i que hauria frenat la possibilitat d’avalots i de bullangues per part de grups suposadament conflictius. L’autonomia de la ciutat era, al mateix temps, la garantia de l’ordre. Al cap i a la fi, espais com el Born no deixaven de ser “places majors”, ben lluny de cap espai aristocràtic. Barcelona, ahir com avui, tenia pocs espais per a l’escenografia del poder.
Un tema significatiu, abordat també per Ettinghausen a “Barcelona, centre mediàtic del segle XVII”, és el de la pugna entre autoritat religiosa i autoritat civil per al control de la festa. Tant les petites publicacions que es feien amb motiu de les festes de canonització o de les vingudes de personatges significatius a la ciutat, com la normativa oficial de les confraries (però, de cap manera, la seva pràctica!), fan palès que les festes en honor dels patrons tenien menys de religiós que de lúdic i les repetides prohibicions són en si mateixes una clara expressió del fracàs en la repressió.