Ens captivarà ser partícips del punt de vista subjectiu d’Antoni Bernad, que ens fa veure des d’un angle inesperat persones reconegudes.
L’obra és un recull de la feina del fotògraf Antoni Bernad, que durant més de tres dècades ha copsat amb la seva càmera personatges de tots els àmbits de la societat catalana. Aquesta és una tria personal que el mateix Bernad ha fet amb un criteri estètic per recollir el que ell mateix considera el millor de la seva feina com a retratista.
Després d’una cerca exhaustiva en els seus arxius, Antoni Bernad ha fet una selecció de retrats de persones conegudes i anònimes guiada estrictament pel criteri estètic, com ell mateix remarca en el pròleg. Ens trobem, així, davant d’un llibre d’autor. Un llibre heterogeni amb personatges diferents, contraposats i de vegades irrecognoscibles per la interpretació que en fa Bernad. Com apunta Enric Vila en la introducció, “en aquest volum hi trobaran una síntesi d’un temps i d’un país. Catalans famosos amb una presència grisa i catalans anònims amb una força electritzant”.
Entre els protagonistes hi ha escriptors com Josep Pla o Mercè Rodoreda, artistes i models com Núria Espert o Teresa Gimpera, arquitectes i dissenyadors com Federico Correa o Antoni Miró. Pot sorprendre el que prometen els retrats d’uns joves Pasqual Maragall, Pep Guardiola, Isabel-Clara Simó, Raimon, Juanjo Puigcorbé, Tàpies o Vicky Peña. I ens podem descobrir fent un viatge per la història del país des de Tarradellas fins a Mas, des de Narcís Serra fins a Xavier Trias, a qui Bernad (re)presenta en un retrat personal en relació amb les noves tecnologies.
Descobrir l’essència del model
I és que el valor del treball de Bernad va més enllà del moment en què es va captar el retrat. Destaca, d’una banda, la seva visió artística de la fotografia i, de l’altra, la capacitat per descobrir el que amaga cada persona darrere la seva imatge pública. Una de les sorpreses d’aquesta tria personal és trobar barrejades les imatges des del 1984 fins a l’actualitat i adonar-nos que les diferents èpoques flueixen i contrasten menys del que caldria esperar.
Bernad és considerat un dels primers fotògrafs que es van atrevir a investigar per un camí nou. Va passar d’una fotografia descriptiva i neutra, que li demanava el món de la moda, a una fotografia expressiva que intenta copsar l’essència del model. Es converteix, així, en un retratista reconegut, la feina del qual es considera obra artística, i així ho demostra el fet que es trobi present en diversos museus, des del MNAC i el Macba de Barcelona fins al Reina Sofía de Madrid.
Bernad converteix en art el que és l’essència de la fotografia: la llum i les ombres. Mostrar i ocultar, encendre les parts de les cares que es deixen mostrar i destapar el que volen ocultar els retratats. Té l’habilitat d’atrapar alguns models amb la guàrdia baixa, i d’enxampar els que es mantenen a la defensiva, que queden ben “retratats”.
Davant d’un fotògraf, el nostre jo secret s’espanta. I Antoni Bernad sem-bla tenir una traça especial per caçar aquest jo que no es vol mostrar, l’ombra que hi ha darrere de cada personalitat i que, com diria Jung, ens completa si ens hi reconciliem.
Ens captivarà, en definitiva, ser partícips del punt de vista subjectiu d’Antoni Bernad, que ens fa veure des d’un angle inesperat persones reconegudes. I qui sap si en algun dels rostres ens hi trobarem reflectits nosaltres mateixos.