La passió quàntica de Sònia Fernández-Vidal

© Pere Virgili
Sònia Fernández Vidal

Com li va passar a Einstein, Sònia Fernández-Vidal va començar en la física quàntica perquè no sabia que fos difícil. Tampoc no va pensar en el seu moment que fos impossible arribar a investigar al CERN (el temple de la recerca en física de partícules).
Amb 34 anys d’edat, ha fet recerca al CERN (Ginebra), a Los Alamos (EUA) i a l’Institut de Ciències Fotòniques (Castelldefels), i ha estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. I, per si no n’hi hagués prou, ha escrit dos llibres que han estat èxit de vendes, en els quals ha barrejat la ciència, la divulgació, la fantasia i l’amor.
El seu pare és professor de filosofia i història, però ella va triar les ciències de ben petita. Somiava ser científica i anar-se’n a l’Antàrtida a investigar. Va descobrir la física mentre feia secundària, a l’institut, i va saber que allò era el que necessitava per entendre com funciona la gran màquina, l’Univers.
A la universitat es va trobar cara a cara amb la mecànica quàntica, que la va captivar de seguida. Amb tot, reconeix que, a diferència d’altres tipus de recerca, la quàntica és molt abstracta i teòrica. Sovint es pot fer amb un paper i un llapis. “Les matemàtiques són el nostre idioma i la nostra guia en aquest territori desconegut on sovint entrem. De vegades som exploradors perquè arribem a terrenys on ningú no ha estat abans”, explica.
La científica se sent molt afortunada d’haver fet recerca al CERN: “Hi havia dies que anava a prendre el cafè i al meu costat seia un premi Nobel amb qui podia compartir la conversa…, que no sempre era científica. Sovint la filosofia era la protagonista de la sobretaula, l’anomenada tercera cultura, aquest pont entre humanisme i ciència.”
Quan el 4 de juliol passat van confirmar l’existència del bosó de Higgs va emocionar-se i se li va escapar alguna llagrimeta: “El bosó de Higgs és la pedra angular del model estàndard, que ens explica com està constituïda la matèria. El bosó és el responsable que algunes partícules adquireixin massa i d’altres no. De fet, és un repartidor de quilos!”
Després de més de set anys dedicats a la recerca, Sònia Fernández-Vidal sent la necessitat de sortir dels “temples” i tria una manera poc ortodoxa de fer-ho: la novel•la. La primera, pensada per a nens de 9 a 99 anys, és La porta dels tres panys, i l’altra, una novel•la d’amor, Quantic love. La propera obra d’aquesta divulgadora sense complexos serà un assaig. “Els científics han de sortir de la seva biblioteca d’Alexandria si no volen ser cremats sense que ningú els defensi. Si volem que la societat demani als polítics que inverteixin en ciència, els científics hem d’explicar què estem fent i ho hem de fer amb un llenguatge planer. El coneixement no pot continuar aïllat.”