Josep Carner, Galyn Norwood i Jordi Sánchez Forés són tres dels divuit estudiants de Barcelona que han pres part en un projecte del CERN –el laboratori europeu de física de partícules– per desenvolupar productes nous a partir de la ciència.
A la frontera entre França i Suïssa hi ha el CERN, el laboratori europeu de física de partícules, un projecte internacional en què participen una vintena de països europeus i on s’estudia, entre moltíssims altres temes, l’origen de l’univers. Són investigacions que formen part del que es coneix com a ciència base. Un tipus de recerca tan necessària com difícil d’entendre i que el CERN vol apropar al conjunt de la societat. Per fer-ho han posat a l’abast d’un grup d’estudiants de diferents universitats tot el seu coneixement. Han plantejat unes línies de treball i han deixat que els estudiants col·laborin entre ells durant sis mesos per presentar diferents prototips de productes. Una condició era que els equips de treball combinessin l’enginyeria, el disseny i els negocis.
I Barcelona s’adequava perfectament al projecte gràcies a la feina conjunta de tres dels seus centres universitaris: la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Escola Superior de Disseny IED Barcelona i l’escola de negocis ESADE.
Josep Carner, Galyn Norwood, Jordi Sánchez Forés i uns altres quinze estudiants de Barcelona van passar dues setmanes a Ginebra, a la seu del CERN. Després, durant cinc mesos, es van reunir setmanalment i es van haver de coordinar entre ells i amb alumnes d’altres universitats europees. Ho feien en una aula de l’IED Barcelona, a Gràcia, on bullia la creativitat. Finalment, van tornar al CERN dues setmanes més per acabar els prototips i presentar-los a la comunitat científica. Ells són part d’un talent que ha fet producte de la ciència.
© Dani Codina
Josep Carner, que ha cursat dues enginyeries a la UPC.
Enginyeria per reduir el malbaratament d’aliments
Josep Carner, nascut fa vint-i-dos anys a Igualada (l’Anoia), és un estudiant brillant del programa del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la Universitat Politècnica de Catalunya, on cursa dues enginyeries alhora en cinc anys, la de telecomunicacions i la d’informàtica. En el moment d’escriure aquestes línies estava a punt de començar el projecte de fi de carrera. En Josep té un perfil molt tecnològic però, també, molt emprenedor. “Quan acabi marxaré a Califòrnia, a Silicon Valley. M’agradaria muntar la meva pròpia empresa i que fos alguna activitat realment nova que canviés les coses”, afirma. Per al projecte del CERN, el seu grup ha treballat per idear un producte que ajudi a reduir el malbaratament d’aliments. S’han coordinat entre els alumnes de les tres universitats de Barcelona que participen en el projecte i, també, amb els de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia.
La idea que han desenvolupat és, com a mínim, sorprenent. Es tracta d’un suport per als aliments que permeti detectar-ne l’estat de conservació i notificar-lo als usuaris. O sigui, un dispositiu que, per exemple, permeti saber si uns tomàquets estan a punt de fer-se malbé mitjançant un indicador lluminós. Se sap que els oblits a la nevera són una de les causes principals del malbaratament d’aliments en el món desenvolupat. En un futur aquest producte es podria adaptar per a qualsevol menjar i per a qualsevol tipus de recipient. El prototip ha estat seleccionat per presentar-se a la fira d’alimentació TuttoFood de Milà d’aquest any.
En Josep valora la creativitat i les iniciatives innovadores de Barcelona. “M’encantaria quedar-m’hi però, si vols muntar una empresa tecnològica, has de passar per Silicon Valley”, explica. Li sembla que, aquí, encara falta esperit emprenedor i, també, unes lleis i un model universitari més enfocats a la creació de noves empreses.
© Dani Codina
L’enginyera de programari Galyn Norwood.
Escoltar els sons dels edificis
Galyn Norwood, de trenta-sis anys i originària de Richmond (Virgínia, EUA), ha treballat molts anys en el sector dels videojocs com a enginyera de programari. “L’any passat vaig decidir fer un gir a la meva carrera i matricular-me a ESADE per cursar un màster en direcció d’empreses que em complementés la formació pel vessant dels negocis.”
Compaginar els estudis amb el projecte del CERN ha estat una feinada que assegura que li ha valgut la pena. ESADE va escollir els estudiants participants del projecte tenint en compte els coneixements previs en tecnologia. La Galyn en tenia sobradament. I, a més a més, per a ella ha estat una manera d’ampliar l’experiència europea treballant amb altres estudiants de Barcelona i, també, de la universitat italiana de Mòdena i Reggio Emilia.
El seu grup va treballar en un projecte per millorar la seguretat i el benestar dels ciutadans a través de la combinació de dades. Un punt de partida que els va portar a presentar un prototip d’aparell capaç de captar els sons de qualsevol ambient. Pensat per a edificis públics, industrials o d’oficines, la idea és que els sons ofereixen informacions rellevants que, en un moment determinat, poden ajudar a esbrinar si hi ha alguna cosa que no funciona. Els estudiants van aconseguir fabricar una màquina lectora que capta el so i recull tota la informació. Aquest giny pot estar en diversos edificis alhora i les dades se centralitzen a través d’un web, en què es pot comprovar si hi ha algun problema.
El futur de la Galyn, de moment, continua passant per Europa. Encara no sap si es quedarà a Barcelona o es mudarà a Londres, on diu que l’anglès li facilitaria les coses. Té la intenció de tirar endavant una empresa nova, una start-up. Considera que la capital catalana és plena d’energia emprenedora i que esdeveniments com el Mobile World Congress són revulsius que l’ajuden a créixer com a ciutat innovadora. “El meu pas per Barcelona ha estat inspirador i molt profitós”, explica.
© Dani Codina
El dissenyador de producte Jordi Sánchez Forés
Faldilles amb airbag
El barceloní Jordi Sánchez Forés, de vint-i-quatre anys, va començar la seva trajectòria universitària cursant dos anys d’enginyeria industrial, però s’ha acabat formant com a dissenyador de producte a l’IED de Barcelona. “Ha estat una decisió increïble. Tenia por del canvi, però vaig sentir que prenia la decisió correcta. M’ha canviat la vida. Ara estudio amb ganes i il·lusió”. Està acabant la tesi i ja fa cinc anys que va dissenyar, desenvolupar i comercialitzar una marca de monopatins.
El projecte del CERN li va semblar una forma de retrobar-se amb els estudis d’enginyeria. El seu grup, integrat per les tres universitats catalanes i la Universitat Aalto de Finlàndia, havia de pensar un producte per millorar la vida de les persones amb problemes de mobilitat. La maquinària creativa es va posar en marxa dirigida, d’entrada, al col·lectiu de la gent gran. Després es van fixar concretament en les dones grans i van observar que eren les que més patien les fractures de maluc per caigudes. I, així, van arribar a crear el prototip d’una faldilla amb airbag, que s’activa automàticament quan detecta una caiguda. Els va semblar un producte acabat i que aportava una solució concreta, com es pretenia des del CERN.
“La faldilla amb airbag viatjarà aquest estiu a Finlàndia, on participarà en una trobada de start-ups que organitza la Universitat Aalto”, explica. El CERN permet l’ús públic i sense drets de tota la investigació feta amb la intenció que aquests estudiants o qui vulgui puguin acabar de desenvolupar i comercialitzar el producte.
Per a en Jordi, la capital catalana és una de les millors ciutats del món per treballar en el sector del disseny. Aquí hi ha una llarga tradició en aquesta matèria, amb reconeguts estudis professionals i amb un nou centre, el Disseny Hub, que pot dinamitzar la professió a Barcelona.