El que Amsterdam i Londres van representar en el passat ho són avui Barcelona i Berlín, que sovint comparteixen posicions als rànquings de ciutats més atractives o emprenedores. També tenen en comú el fet de ser ciutats de moda i culturalment molt avançades. Els berlinesos no amaguen la seva admiració per la capital de Catalunya.
© John Mac Dougall / AFP / Getty Images
Vistes des del turonet Teufelsberg –fet amb runes de la guerra–, on els berlinesos van a passar el dia quan és clar
Si hi ha algun lloc de Berlín des del qual es pot veure Barcelona, ha de ser el Teufelsberg, la muntanya més alta que hi ha a la capital alemanya i rodalia. Teufelsberg significa “muntanya del diable”, però no passa de turonet. De fet no és ni muntanya ni turó: és el lloc on al final de la Segona Guerra Mundial van acumular part de la runa de la ciutat bombardejada i destruïda, que no era poca. Actualment és un indret on els berlinesos van a passar el dia quan és clar, hi fan volar estels o simplement gaudeixen de la vista. També s’hi poden visitar les restes de la gran estació de radar que els militars nord-americans hi van plantificar per escoltar què deien els de l’altre costat del teló d’acer.
© Guim Bonaventura
Cartells del primer correfoc que es va fer a Berlín, dins la Llarga Nit dels Museus de 2010.
Aprofitem l’alçada i la tradició d’espionatge del lloc per dur a terme un experiment. És un matí net i assolellat, que a Berlín són escadussers, i el resultat és aclaparador. A la pregunta sobre com veuen Barcelona, no hi ha diferències entre els qui passegen el gos, les parelles d’enamorats i els qui s’entrenen amb el parapent: a tots se’ls dilaten les pupil·les i se’ls dibuixa un somriure d’orella a orella, acompanyat d’un “oh” inicial força intens per ser en alemany. Tothom hi ha estat fa poc o té un bitllet a la butxaca per venir-hi. Qui no hi té un fill fent un Erasmus, s’hi va aturar més temps de l’habitual viatjant amb InterRail o hi va passar unes vacances inoblidables.
Els conceptes positius associats a la ciutat són molts i coneguts: el bon temps, el menjar, l’arquitectura –amb Gaudí dalt del pedestal–, les botigues, el mar, el Barça, les nits de festa… N’hi ha, però, que van més enllà dels tòpics i han descobert altres cares de Barcelona. El Roland, per exemple, pertany a un club d’amants del vi i ha usat Barcelona diverses vegades com a campament base per explorar les regions vinícoles catalanes. El Priorat és la seva preferida. La Helene ha descobert Catalunya gràcies a l’èxit de les traduccions alemanyes de Jaume Cabré i ja ha fet dues estades a Barcelona per aprendre-hi català. En canvi, el Michael és un dels molts que coneixen Barcelona com a capital de Catalunya però després s’embolica perquè creu que Catalunya és l’equivalent de Baviera i, per tant, el català un dialecte i no una llengua pròpia. El Norbert i la Sybille, per la seva banda, es van trobar fa un any per sorpresa enmig de les festes de la Mercè i hi van fer una troballa que els va impressionar: la riquesa de les tradicions populars. Ja coneixien els correfocs perquè havien viscut en directe el primer que la Delegació de la Generalitat va organitzar a Berlín, l’estiu de 2010, amb els Diables d’Argentona. Però els castells van ser una novetat que els va impactar tant que ja han decidit que algun dia tornaran a Catalunya a fer-hi una ruta de jornades castelleres.
© Guim Bonaventura
Actuació dels Bastoners de Llorenç del Penedès
El potencial internacional dels castellers és gran i encara està per explotar, com es va demostrar fa uns mesos a Nova York. El cost dels desplaçaments massius és el principal fre, és clar. A Alemanya, un dels despatxos d’advocats i consultoria més importants del país utilitza des de fa mesos els Castellers de Barcelona per a la seva imatge corporativa. Al web, a la publicitat, als powerpoints…, els conceptes d’unió, esforç col·lectiu i perseverança per assolir els objectius van acompanyats amb imatges de la colla. Convidar-los a fer una actuació davant la Porta de Brandenburg de Berlín o a dins l’edifici del Bundestag és un projecte embrionari encara pendent. Fins ara, la presència de grups catalans de cultura popular a la capital alemanya sempre ha tingut molt d’èxit. A l’esmentada visita dels Diables d’Argentona, cal afegir-hi la participació dels gegants i grallers de Corbera de Llobregat i els bastoners de Llorenç del Penedès en dues edicions diferents del Carnaval de les Cultures berlinès, un festival que es fa durant el mes de maig i que treu més de mig milió de persones al carrer.
© Guim Bonaventura
El Bar Raval, de l’actor germanocatalà Daniel Brühl
Barcelona és present en diversos llocs de Berlín i amb formes diverses, sovint silencioses o anònimes. Segur que són pocs els compradors de roba multicolor que surten de la botiga berlinesa de Desigual, la més gran d’Europa amb 1.400 metres quadrats, sabent que la seu central de la reeixida multinacional tèxtil és a Barcelona. O els qui compren a la moderna botiga de sabates que Vialis va inaugurar a la capital alemanya l’any 2008.
Més difícil és ignorar la marca barcelonina del Bar Raval, situat al vital barri de Kreuzberg, obert fa poc més d’un any sota l’impuls –i amb el capital– de l’actor Daniel Brühl. Aquest, de pare alemany i mare catalana, és conegut a casa nostra per la interpretació que va fer, en català, del personatge de Salvador Puig Antich a la pel·lícula Salvador (2006). A Alemanya és molt popular, amb èxits cinematogràfics sonats com Good Bye, Lenin! (2003). Gran enamorat de Barcelona, Brühl ha posat per escrit el seu amor per la ciutat al llibre Ein Tag in Barcelona (Un dia a Barcelona), publicat recentment i que avui dia decora els aparadors de les llibreries de Berlín. Al Bar Raval, tant el nom com la decoració, com les tapes i la cervesa Estrella o les retransmissions dels partits del Barça recorden la ciutat que dóna la raó de ser al local. Ara bé, qui convoca centenars d’aficionats en els partits importants del Barça és l’activa Penya Barcelonista Berlín Culé, que aquesta temporada estrena nou local al Cine Moviemento.
© Guim Bonaventura
L’hotel de disseny Casa Camper, que compta amb dos establiments a Berlín.
També hi ha alguns hotels a Berlín que no amaguen la seva relació amb Barcelona: des del luxós Eurostars Berlin, un cinc estrelles del grup Hotusa que l’alcalde Xavier Trias va inaugurar el novembre de l’any passat, fins a l’hotel de disseny Casa Camper, que només té dos establiments, l’un a la capital catalana i l’altre a l’alemanya, passant per l’encara més luxós Schlosshotel Grünewald, amb llibres en català i una habitació decorada al gust del dissenyador de moda Karl Lagerfeld perquè aquest s’hi allotja sovint. Menys luxós i per tant més assequible, i molt ben situat, és el Gat Point Charlie, que utilitza el gat com a element simbòlic de l’establiment. El restaurant, amb un concepte gastronòmic creat per la parella de cuiners Paula i Flip, és un dels pocs llocs on els berlinesos poden tastar cuina catalana de veritat. L’altre és el Mariona, a Kreuzberg, on Josep Troiano ofereix una carta que canvia cada dia segons la seva inspiració i allò que troba al mercat.
Sovint Barcelona i Berlín comparteixen posicions als rànquings de ciutats, ja sigui com a més atractives per als turistes o com a més emprenedores. Comparteixen, també, el fet de ser ciutats de moda, culturalment molt avançades, on passen coses i on cal anar de tant en tant si es vol estar al cas de la cultura alternativa, el videoart o la música més moderna. El que Amsterdam i Londres van representar en el passat ho són avui Barcelona i Berlín. Potser Berlín una mica més que Barcelona, ni que només sigui perquè el preu de l’habitatge i dels espais de creació és molt més assequible per als joves i els artistes. Però Barcelona, sobretot al pic de l’hivern, continua provocant un “oh” molt sonor en boca dels berlinesos.