Tres-cents anys després de la derrota, la lliçó d’història del Born ens ajudarà a enfrontar-nos críticament amb el passat i a formar ciutadans lliures per a un futur país lliure.

© Dani Codina
El Born ofereix una exposició permanent i un jaciment, amb milers de peces trobades, maquetes i vídeos que permeten al visitant adonar-se de l’altíssima qualitat de vida de la societat barcelonina del 1700. A la imatge, el jaciment durant la darrera fase de les obres de condicionament.

Molt poques vegades es té l’oportunitat de poder fer surar, reconstruir i repensar mons enfonsats. Gràcies als esforços de molts, El Born Centre Cultural, que obre coincidint amb la inauguració del Tricentenari de 1714, ens permet endinsar-nos en un món d’emoció, èpica i creació. L’èpica de trepitjar els carrers per on el general Villarroel va comandar el darrer contraatac l’11 de setembre, avançant amb la cavalleria per fer front a les tropes borbòniques abans de caure ferit; l’emoció de descobrir un barri i una ciutat plens de llum, de vida, de jocs, de comerç, dinàmics i oberts, on els cònsols d’Holanda hi tenien la casa, molt a prop d’on un corder acabava les violes que exportava a tot Europa.

Tot aquest món va enfonsar-se, juntament amb mil cases més, amb la repressió borbònica que va seguir a la desfeta catalana. Entre les restes de la ciutat que quedava dempeus i l’enorme fortalesa, la Ciutadella, que s’alçava per vigilar-la i sotmetre-la, va quedar un espai buit, l’esplanada on, entre 1874 i 1876, Antoni Rovira i Trias i Josep Fontserè van construir un magnífic mercat. La seva especial construcció va permetre que sobrevisquessin les ruïnes al subsòl.

El Born ofereix, en primer lloc, una exposició permanent i un jaciment. Amb milers de peces trobades, maquetes i vídeos, el visitant s’adonarà que s’acaba el tòpic de la decadència catalana, així com de l’altíssima qualitat de vida de la societat barcelonina del 1700. El Born és una oportunitat única d’entrar per la porta del darrere de la història i reconstruir un món a través de les seves històries privades.

El segon eix del discurs del Born és oferir un marc als fets de 1714. Avui l’esperit de la data torna amb una força absorbent i arrossegadora; hem de mirar d’entendre-la i saber-la interpretar. Però, per començar, ens cal recordar. Si ens remuntem a un dels orígens etimològics del terme, que no només és grec sinó també hebreu, zakhor, “tu recordaràs”, significa “tu continuaràs narrant”. No és cap exercici de nostàlgia estèril recordar; ans al contrari, és un motiu per sentir-nos interpel·lats i continuar avançant.

Quan passin les commemoracions hem de procurar no desactivar el component vital i humà de la lluita d’un poble que se sentia i es volia lliure. És l’única manera que l’exercici de la memòria no esdevingui pueril i estèril, sinó creatiu i transformador. I això és exactament el que l’exposició del Setge de Barcelona pretén. Els programes educatius en són la peça més important: la lliçó d’història del Born no ens serviria de gaire si no ens ajudés a desenvolupar nous coneixements, a enfrontar-nos críticament amb el nostre passat i a formar ciutadans lliures per a un futur país lliure.

Però encara el Born Centre Cultural vol ser alguna cosa més: un dels espais de referència sobre la cultura a Catalunya i arreu dels Països Catalans, punt de trobada dels agents dels diferents àmbits, especialment d’aquells en què la llengua i la història catalanes tenen un paper fonamental. Aquest és el Born que volem: un equipament on ajudar a construir l’imaginari col·lectiu d’una cultura catalana potent, moderna, oberta, universal i fidel a la identitat nacional.

Un dels espais es dedicarà a programar un ambiciós dossier d’activitats culturals i acollirà concerts, dansa, teatre de petit format, conferències, seminaris…, sempre amb la intenció de prioritzar les de caràcter innovador i experimentador. Ressuscitarem velles i llegendàries institucions com l’Acadèmia dels Desconfiats, o fascinants reductes de la Barcelona irreverent i festiva com la Societat del Born. I esmerçarem tot l’esforç a fer que sigui també una petita ciutat per als nens, on tinguin un primer contacte viu, divertit i emocionant amb la història del seu país.