Quant a Llúcia Ramis

Periodista

Ciutadans indignats, ciutadans creatius

En temps de crisi es desenvolupa una nova sensibilitat que vol canviar el sistema des de les persones, i pretén recuperar la ciutat per als seus habitants. Es creen noves xarxes de suport i protesta, es modifiquen les preferències de consum i es potencien les eines de solidaritat, crítica i denúncia social.

Dani Codina

La societat canvia de manera permanent. En temps de bonança i gintònics, quan la majoria està còmoda, ho fa a poc a poc, mitjançant una transformació amb prou feines perceptible. Llavors la idea d’èxit va lligada a l’adquisició econòmica: guanya qui més té, i cadascú viu pendent només de si mateix.

Quan la situació que es viu deixa de ser confortable, cal sortir-ne com més aviat millor. Després d’una primera fase de desconcert en comença una altra de resolutiva. De sobte tot va molt de pressa, i la percepció que aquesta evolució és possible genera un optimisme constructiu que l’accelera encara més.

En temps de crisi es desenvolupa una nova sensibilitat que vol canviar el sistema des de les persones, i pretén recuperar la ciutat per als seus habitants. Es creen noves xarxes de suport i protesta, es modifiquen les preferències de consum i es potencien les eines de solidaritat, crítica i denúncia social.

L’autogestió, l’objecció a les situacions que no agraden, una manera diferent de consumir i noves opcions de finançament consoliden una ciutadania més activa, emancipada i que ha deixat de ser crèdula, segons explica un estudi elaborat per una consultora especialitzada en psicologia social per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. Són les conseqüències del sorgiment d’una nova sensibilitat personal i col·lectiva que aspira a canviar el sistema des de les persones i a recuperar la ciutat per als seus veïns.

La crisi potencia un canvi de valors

Si etimològicament crisi significa “ruptura”, la crítica és l’anàlisi necessària per emetre un judici, i criteri vol dir “raonament adequat”. Així, doncs, la crisi ha provocat una conscienciació que es tradueix en nous valors i propostes d’actuació personal i col·lectiva.

Dani Codina
Els Encants Vells a la nova ubicació de la plaça de les Glòries.

Un dissabte qualsevol potser et desperta el xiulet de l’afilador quan passa sota la teva finestra. O tal vegada, si és més tard, els cops metàl·lics del butaner contra la bombona. Són els mateixos sons que sentien els pares i els avis. Et prepares un te: el vas comprar per internet a una empresa de l’Empordà que ofereix productes innovadors, de proximitat i saludables; infusions de gran qualitat amb un valor mediambiental sota la marca registrada Tegust, segons s’indica al seu lloc web. Cada vegada que en compres, contribueixes a ampliar les seves àrees de cultiu, afavoreixes la feina rural i participes en una gestió sostenible; a més, una entitat del tercer sector s’encarrega de l’empaquetatge de les bossetes d’infusió, de manera que també acompleixes una tasca social. Els seus creadors han elaborat fórmules per aconseguir gustos exclusius i ben catalans, com les infusions de ratafia o aromes de Montserrat sense alcohol.

Baixes al mercat. És més car que el súper, però t’agrada l’ambient, la sensació de vida, i en cap altre lloc no has trobat un peix tan bo com el que es ven aquí. Bé, sí, a la peixateria del barri, però ara no et ve de pas. Els lactis que acostumes a consumir són de La Fageda, una cooperativa que, entre altres coses, fa maridatges amb melmelades i està entre les vint-i-cinc empreses amb millor reputació digital.

Després vas a comprar uns bistecs a Casa Ametller, que va passar del mercat setmanal de Vilafranca del Penedès a obrir catorze botigues a Barcelona, i ha esdevingut, com els mateixos propietaris la defineixen, “la teva masia del segle xxi”. Una masia urbana o per a urbanites, et dius. El seu objectiu és oferir una alimentació sana i equilibrada recuperant l’essència dels orígens. Els seus productes frescos estan recol·lectats directament del camp, i amb el lema “Hem tancat el cercle, produïm per a tu”, defineixen una filosofia que té com a valors l’honestedat i el compromís amb els clients, els treballadors, els proveïdors i l’entorn.

Dani Codina
Imatge de la segona edició del festival de manualitats Handmade, feta al recinte firal de Montjuïc el passat mes d’abril, que promou la filosofia del “fes-ho tu mateix”.

Sentir-se bona persona

Carregues la compra en una cistella de vímet perquè les bosses de plàstic han convertit els oceans en un immens abocador, i l’altre dia vas veure la notícia d’una balena morta a qui van trobar vint-i-cinc quilos de plàstic dins les entranyes. T’agrada saber que ajudes a salvar el medi ambient; és senzill fer una bona acció, n’hi ha prou amb els petits gestos, et sents bona persona.

Vas a prendre un vermut. Aquelles tavernes autèntiques que fan olor de fusta, i que fins fa uns anys només freqüentaven els parroquians amb un escuradents a la boca, s’han posat de moda. Estan sempre plenes de joves que voregen els quaranta anys. Inspirat en aquest model d’aperitiu, anxoves, conserves i cervesa ben tirada, es va crear Morro Fi, amb un estil més modern, i que ja té tres bars, un espai a l’Illa Diagonal, i ven els seus productes a llocs com la llibreria La Central. Sí, cal reconèixer que hi ha una part de postureig, en això de fer el vermut. Però, en tot cas, reivindica la tradició, recupera els costums de tota la vida. Costums que formen part de la pròpia identitat.

Llavors, mentre demanes uns musclos i arriben els teus amics, alguns amb els cotxets on riuen els seus fills, et planteges això: hi ha una intenció ciutadana de rehabilitar la Barcelona autèntica enfront d’aquella altra que sembla un aparador per a turistes, aquella que sempre s’està posant guapa i es considera la millor botiga del món?

Dani Codina
L’Hortet del Forat, un espai reivindicat pels veïns del barri de la Ribera des del 2005, que forma part del Casal de Barri Pou de la Figuera.

Canvi de valors

La societat canvia de manera permanent. En temps de bonança i gintònics, quan la majoria està còmoda, ho fa a poc a poc, mitjançant una transformació amb prou feines perceptible. Llavors la idea d’èxit va lligada a l’adquisició econòmica: guanya qui més té, i cadascú viu pendent del seu melic, no mira què gasta ni en què ho fa, i té la màniga ampla perquè considera que es mereix un caprici de tant en tant. Així es manté el sistema.

Una crisi és una separació, un trencament. Quan la situació que es viu deixa de ser confortable, cal sortir-ne com més aviat millor. Després d’una primera fase de desconcert, que pot provocar ansietat davant d’un futur desconegut, en comença una altra de resolutiva. De sobte tot va molt de pressa, i la percepció que aquesta evolució és possible genera un optimisme constructiu que l’accelera encara més. Els canvis es fan visibles.

La darrera crisi econòmica, lligada als casos de corrupció, les retallades en les polítiques socials i educatives i en els drets individuals, els desnonaments de famílies desfavorides, la criminalització dels manifestants i l’elevada taxa d’atur –la injustícia, en definitiva– han fet que la societat perdi la confiança en les institucions i se n’allunyi. No volen saber res dels dirigents que, en comptes de gestionar el país, sembla que mirin pels seus interessos, manin i punt. Es desenvolupa una nova sensibilitat que vol canviar el sistema des de les persones, i pretén recuperar la ciutat per als seus veïns. Així, es creen noves xarxes de suport i de protesta.

En un informe que Labrand, una consultora d’estratègies de marca especialitzada en l’estudi dels comportaments socials, ha elaborat per a l’Ajuntament de Barcelona, s’apunta que una de les conseqüències d’aquest canvi de valors és que la gent ha començat a sortir al carrer per reivindicar els espais públics com a espais comunitaris. L’autogestió, l’objecció davant les situacions que no agraden, una manera diferent de consumir i les noves opcions de finançament consoliden una ciutadania més activa i implicada, absolutament emancipada, i que ha deixat de ser crèdula. Ha perdut la innocència.

De la indignació a la reflexió

La indignació de la primera etapa de la crisi s’ha convertit en reflexió. De fet, si etimològicament crisi significa “ruptura”, la crítica és l’anàlisi necessària per emetre un judici, i criteri vol dir “raonament adequat”. Així, doncs, la crisi ha provocat una conscienciació que es tradueix en diversos aspectes. Malgrat que es mantenen valors universals com l’amistat o la família, guanyen força d’altres que fins ara no se solien destacar com a estratègia de màrqueting, potser perquè ja es donaven per fets i no calia, o no tenien el significat que tenen en aquests moments. Ara aquests valors necessiten ser reclamats i són, alhora, un reclam. Fixem-nos en alguns conceptes que fan servir les joves empreses alimentàries que apuntàvem al començament: honestedat, orígens, tradició, sostenibilitat, proximitat, salut, compromís, solidaritat, ecologia.

S’ha establert una relació més directa entre les empreses i el consumidor, que ja no tan sols compra, sinó que té la impressió que interactua amb el seu entorn de manera responsable. El menjar de la pròpia terra, la roba reciclada en festivals com el Handmade o els tallers de customització, l’artesania amb què s’elaboren cerveses i caramels, l’orgull de barri, les cooperatives i l’associacionisme s’estan convertint en la denominació d’origen de la ciutat. Aquesta autogestió podria recordar-nos el funcionament dels pobles medievals, on cadascú elaborava el seu producte i el venia als veïns. Es creava un món que vivia al marge del senyor feudal a qui, això sí, s’havien de pagar delmes i peatges. “La gran diferència és que ara hem adquirit la consciència que, un per un, es construeix un tot actiu, de manera que cada individu, en comunitat, és capaç de canviar les coses”, apunta Sergio Prieto, expert d’estratègia de marques i membre de l’equip de Labrand.

L’empresa treballa a partir de l’observació d’unes formes d’expressió incipients i al principi minoritàries que, poc després, són adoptades pel gran públic. Així, des de l’anàlisi del micro, es pot deduir com es veurà afectat el macro.

Dani Codina
Llibreria de la cooperativa cultural Rocaguinarda, al barri del Guinardó, que promou activitats culturals més enllà de la venda de llibres.

Cooperar, crear i recrear

Segons el seu últim estudi sobre els canvis de comportament, hem passat del factor humà que l’any passat caracteritzava la reacció de la societat davant el sotrac econòmic, a un nou estadi que, a més de cooperatiu, és creatiu i recreatiu. Consignes com “Nosaltres decidim”, “Sí que es pot” o “El carrer és de tots” són la mostra d’aquesta voluntat participativa que, ara i cada cop més, s’expressa de formes originals mitjançant una actitud positiva.

Per exemple, si l’Ajuntament no inverteix en Nou Barris i es nega a posar sorra al Prospe Beach, que fa vint anys que celebra activitats veïnals i tornejos de vòlei platja a la Prosperitat, cap problema: les associacions s’ho prenen amb humor, s’inventen el Prospe Ciment, creen el blog Nou Barris cabrejada, i fan una platja a la plaça de Sant Jaume amb pilotes i pancartes per protestar. Aporten amb bon ànim el seu granet de sorra.

L’Hortet del Forat es va crear el 2005 a l’anomenat Forat de la Vergonya, al barri de la Ribera. Quan els veïns es van assabentar que el pla urbanístic del 1999 pretenia convertir en un pàrquing un solar qualificat com a zona verda, es van mobilitzar, i el desembre del 2001 hi van plantar simbòlicament un arbre de Nadal. A poc a poc hi van afegir noves plantacions fins a convertir aquell descampat en un espai comú d’oci i descans. El 2008 van aconseguir una subvenció municipal per mantenir-lo.

El nostre barri: per a tu, per a tothom

L’autenticitat va lligada a la tradició. Barcelona, que s’havia de convertir en la capital del disseny, ara ret homenatge a la profunditat de les arrels i les coses de tota la vida. Al mateix temps hi ha ganes de fer una Barcelona per a tothom, i s’estenen les iniciatives solidàries, de crítica i de denúncia social.

Dani Codina
Retrats de veïns del Poblenou reproduïts al carrer dins del projecte Now Poblenou, que denuncia la gentrificació del barri.

Paral·lelament a la sensació que des de la ciutadania es poden assolir fites en altres temps impensables, va creixent el sentiment de pertinença als barris. Als balcons de la Barceloneta onegen banderes commemoratives del seu naixement per reivindicar-se davant la mala imatge que els últims estius els ha donat el turisme de borratxera. Han passat de la queixa a l’orgull compartit.

Rutes per conèixer Sant Andreu, les cares dels veïns de Poblenou convertides en grafits a les portes metàl·liques dels seus establiments, “El rastre de l’aigua” d’Horta-Guinardó, el Mapa Verd de Sarrià, les rutes de tapes, les samarretes i botigues que inclouen la marca Gràcia o l’Eixample, el micromecenatge per salvar locals històrics com sales de cinema o teatre: tot plegat convida els veïns a formar part d’un projecte de ciutat. La ciutat que ells volen.

Per dotar-la d’una identitat, cal desenterrar-ne la memòria. Del seu passat es deriva la singularitat de cada espai. La defensa dels edificis emblemàtics o les fotos d’una Barcelona desapareguda pretenen reconstruir-la des dels seus fonaments històrics. El seu llegat romà pren protagonisme, així com l’època bohèmia en què la burgesia i els baixos fons del Barri Xino es mesclaven al Paral·lel, al començament del segle xx.

Dani Codina
Els veïns de la Barceloneta llueixen amb orgull la bandera del barri en molts balcons.

A Verkami, el projecte per editar el llibre Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer a Poblenou ja ha recaptat gairebé 1.500 euros. Aquest és el segon volum de la col·lecció “Memòria Cooperativa de la Ciutat Invisible”, que s’obre amb Les cooperatives obreres de Sants.

El bar Núria a Canaletes, o el Niza, a la Sagrada Família, es troben en procés de rehabilitació. Els veïns de Badal han aconseguit que el seu ajuntament es comprometi a recuperar el refugi antiaeri. Les Cases Barates del Bon Pastor o els sis mil anys d’història del Raval, on al neolític ja vivien ramaders i pagesos incipients, són les bases des de les quals s’estructura la ciutat.

També hi ha interès a descobrir les Barcelones més ocultes o curioses: el Taller d’Història de Gràcia, per exemple, va programar un recorregut nocturn per conèixer la crònica negra del districte. Manel Gausa ha publicat Somorrostro, crònica visual d’un barri oblidat. Passejades pels seus cementiris o a la llum de la lluna, una cursa esportiva al subsòl, una ruta científica, tours en sidecar, els punts més smart del Born a través d’una aplicació del mòbil, o el turisme pesquer, són altres propostes que ens mostren la ciutat com no l’havíem vist mai.

L’autenticitat va lligada a la tradició. Aquesta que s’havia de convertir en la capital del disseny –pura estètica– ara ret homenatge a la profunditat de les arrels i les coses de tota la vida, com la petanca, els quintos, l’esmorzar de forquilla, les mandonguilles, l’absenta o la llet d’euga.

Menjar típic de Bangla Desh en un dels “Àpats amb la família del costat” organitzats per SOS Racisme. Diverses iniciatives  descobreixen una Barcelona inèdita, oblidada o amagada.

Consum i solidaritat

Potser ets dels qui es tallen els cabells a les barberies de navalla. Potser també ets client de la clínica Les 1001 Dents, perquè et dóna la satisfacció que un 13% del que pagues per consulta està destinat a finançar l’atenció sanitària a persones sense recursos. El preu és el mateix que a qualsevol altre dentista, les poques ganes d’anar-hi, també. Però saber que has contribuït a una bona causa fa que el teu somriure impecable sigui més sincer i més ample.

No ens enganyem. La realitat encara és dura, però la solidaritat ha passat a fer una cara més festiva, com el teu somriure de dentista solidari. “Si vols canviar el món, comença per tu mateix”, deia Mahatma Gandhi. Els barcelonins ja no s’adapten a la ciutat, ni es resignen, sinó que aprenen a gestionar-la. I en fer-la seva, en veure que poden transformar-la, l’entusiasme es contagia, i els uns intenten ajudar els altres.

De fet, hi ha diverses iniciatives perquè coneguis millor la gent que t’envolta. SOS Racisme va engegar els “Àpats amb la família del costat”, perquè veïns d’orígens culturals diversos comparteixin taula. Així es trenquen desconfiances mentre parlen de l’independentisme, de futbol i de la recepta del que estan menjant. A Barcelona viuen persones de més de cent cinquanta nacionalitats diferents, i les botigues incorporen productes ètnics adaptats a la nova demanda; creix la varietat de compradors i també la de propietaris dels establiments.

A Sant Adrià de Besòs, al tros de la C-31 que passa per la ciutat, hi ha una mostra fotogràfica dels veïns que deixa palesa aquesta diversitat. La Taula Jove del Raval, juntament amb entitats que lluiten contra l’exclusió social, va posar en marxa una lliga de valors entre equips de futbol per potenciar el treball en equip, la tolerància, el respecte i la resolució de conflictes entre els adolescents.

La Fundació Arrels incorpora al seu equip directiu dues persones que coneixen la indigència de primera mà. El restaurant Terrasseta, a Gràcia, combina l’oferta de menjar casolà amb un menjador social. Una ciutat sense barreres arquitectòniques, amb préstec de lectura a domicili per a les persones amb problemes de vista, i que porta medicines a la casa d’aquelles altres amb dificultats per moure’s mitjançant el WhatsApp; aquesta és la tendència perquè ningú no  sigui invisible.

Des de fa uns anys, Ciutat Meridiana es coneix com a Villa Desahucio. És el barri més pobre de Barcelona i el que concentra més quantitat d’execucions hipotecàries en tot l’estat. La seva associació de veïns és la principal impulsora de les mobilitzacions per evitar els desnonaments de la zona, junt amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. A les assemblees en què participen els perjudicats se sol incidir en la paraula fraternitat.

La germanor és un valor positiu. Com també ho són les “receptes de felicitat laboral” que ha elaborat la Fundació IBO, la Lliga d’Optimistes Pragmàtics o la xarxa social solidària Barcelona Actua. S’ha creat una responsabilitat social universitària, i les entitats destinades a atendre les persones que viuen al carrer han impulsat Hatento, un observatori dels delictes d’odi contra els sense sostre.

Hi ha ganes de contribuir a fer una Barcelona per a tots, i fer-la de bon rotllo. Documentals de denúncia com Ciutat morta o Bye Bye Barcelona han obert els ulls als veïns i els han posat les piles. Després d’exercir el seu dret a la protesta, amb més o menys fortuna, han passat a actuar amb alegria. Tal volta hi ha un punt naïf, en aquesta actitud, però el sistema funciona perquè és atractiu i amable; no espanta els més prudents, que també volen implicar-s’hi. Tothom s’hi sent afectat i, per tant, també integrat. A poc a poc va donant els seus fruits.

Individus, parelles i famílies

Si el capitalisme creava noves necessitats de masses i despersonalitzava el consumidor, ara és el consumidor qui busca, tria i està disposat a pagar per una bona idea; demana un tret distintiu. Hem passat a fer les coses a la mida i al gust dels altres.

© Dani Codina
Una activitat pensada per a les famílies: el Brunch Electrònik, al Poble Espanyol, el passat mes d’abril.

Els científics de l’Institute for Research in Biomedicine van gravar un vídeo musical on sortien ballant per aconseguir mecenes que sufraguessin les investigacions que porten a
terme sobre el càncer, l’Alzheimer i la diabetis. En un dels cartells del vídeo es pot llegir: “Together we can make the difference”. Junts podem marcar la diferència.
Aquest “junts” parteix de la individualitat (no individualisme). O millor dit, del conjunt d’individualitats que construeixen un col·lectiu. Hem passat del make it yourself
a fer les coses a la mida i al gust dels altres. Per als altres.
L’èxit ja no es mesura pel nivell adquisitiu. De fet, en èpoques difícils, la gent es mira els rics amb recel. Ara el triomfador és aquell que s’ha arriscat i es dedica a allò que
vol. La medalla és que el seu client, ja sigui perquè li compra el marc per a un quadre, la fruita que ell mateix ha cultivat, o li demana que li repari unes sabates en ple barri de la
Bonanova, se senti exclusiu. És a dir, el premi és per a tots dos. Al comprador li gratifica saber que s’enduu una peça única i que té un tracte personalitzat, vol tenir la impressió
que no forma part de l’anònima cadena de producció de consum ràpid, sinó d’un intercanvi de tu a tu.
Si el capitalisme creava noves necessitats de masses i despersonalitzava el consumidor, ara és el consumidor qui busca, tria i està disposat a pagar per una bona idea; demana un tret distintiu.
El passeig de Gràcia és un mostrador de marques vistós per als turistes, però molts barcelonins prefereixen les botigues de barri, on s’emproven el jersei o el collaret que ha fet una dissenyadora a un preu assequible. Els mobles de segona mà i vintage, comprats als Encants i restaurats amb gust a llocs com el Meublé, comencen a ser una alternativa a les gastadíssimes opcions d’Ikea.
Es comparteix un llenguatge. Entre emissor i receptor es crea una relació directa i pròxima, gairebé íntima. “Això que has fet m’agrada”, i “m’agrada que això que he fet ho tinguis tu”. El restaurador també busca el seu client i li ofereix un plus que el distingeixi dels altres. Cada vegada hi ha més bars que donen la benvinguda a les mascotes, en una ciutat en la qual el 15% de les famílies viuen amb un gat o un gos. El bar Mudanzas, el Calders, a Sant Antoni, o la Casa del Llibre accepten l’entrada d’animals. La periodista Micaela de la Maza n’ha publicat una guia. També hi ha perruqueries canines que ofereixen un servei d’autorentat, i sastreries, spas i chiquiparks per a gossos, com Barkcelona.
D’altra banda, la prohibició de fumar als locals ha fet que aquests s’hagin adaptat perquè hi càpiguen els cotxets dels més petits. Les reunions de mares i pares amb els bebès ja no es fan al parc, sinó a les teteries o les fleques on també serveixen cafè. Hi ha restaurants que han engegat campanyes per atraure famílies amb nens, i en alguns comerços veiem tauletes, cadiretes i joguines perquè s’entretinguin.
La idea és que no pel fet de ser pare o mare t’has de quedar a casa. Cada vegada hi ha més oferta d’activitats en família, com la cursa The Family Run. Valkiria Hub Space és un espai de cotreball que ha habilitat una sala annexa perquè les mares treballadores hi puguin deixar els nadons. Els alumnes de la Salle d’Horta ensenyen lectura, escriptura i càlcul als jubilats del barri. Persones de totes les edats conviuen i es mesclen en el seu dia a dia.
Els nens són els reis del Sònar Kids, on tenen centenars d’ofertes perquè aprenguin art, música, ciència, teatre o circ mentre es diverteixen. Se sol dir que la creativitat és el talent a l’abast de tothom, i que l’únic que cal perquè s’expressi és potenciar-lo. L’entorn és el que la inspira.

Reneix la ciutat de l’erotisme

© Antonio Lajusticia
Fotomosaic mural del fotògraf Joan Fontcuberta titulat El món neix amb cada petó, situat a la plaça d’Isidre Nonell del districte de Ciutat Vella.

Si París és coneguda com la ciutat de l’amor, Barcelona va ser la de l’erotisme al començament del segle xx, i potser ara recupera aquesta tendència.

Les relacions estables han perdut interès, i les aplicacions com Tinder o Grindr faciliten els contactes esporàdics, sobretot en una ciutat (potser l’única del món occidental) on la gent no es parla als bars. Aquí, i només aquí, una dona pot seure sola o amb una amiga a la barra i no li “entrarà” ningú; ni tan sols la miraran.

Barcelona és petita; al final, tothom coneix algú que coneix algú, i hi ha una certa por del què diran i de fer el ridícul. Per tant, tot i que disposa de prestigiosos clubs de swingers, mai no has gosat anar-hi, no fos cas que t’hi trobessis amb qui no et voldries trobar.

No és per pudor. La sexualitat es pren de manera natural. El BDSM s’ha fet popular, al restaurant del Raval Palosanto fan pornocuina, i l’Espai Happ ha organitzat debats de tuppersex amb vermut. Al Gestalt de Gràcia hi ha tallers de tantra per a homes, i el col·lectiu de prostitutes Aprosex imparteix un curs per ensenyar l’ofici, tenint en compte l’augment de la professió.

Tal vegada aquest augment és provocat per un determinat tipus de turisme que, per a molts barcelonins, perverteix la ciutat i la converteix en pornografia, en un parc d’atraccions escurabutxaques sense personalitat. Aquesta gestió del turisme enriqueix les arques i els negocis, però qui acaba enriquint Barcelona de debò és la gent que hi viu i la viu.