Una alimentació conscient per a una vida sana: vet aquí el principi que guia aquests tres nutricionistes. Marc Vergés, Marta Castells i Consol Rodríguez van patir malalties o afectacions cròniques i han pogut fer-les retrocedir gràcies a canvis en l’alimentació.

Foto: Dani Codina.
Marc Vergés.

A Marc Vergés li van diagnosticar una malaltia autoimmune crònica amb només disset anys. La medicació li causava efectes secundaris i ningú no li oferia alternatives. Va triar la carrera de nutrició, però la formació universitària el va decebre. Es va decantar per la nutrició oriental, la tibetana i la xinesa i per la medicina naturista. No està segur d’haver superat la malaltia, però sí els símptomes, i la salut li ha millorat molt. Els ingredients de la seva fórmula de l’èxit han estat descans, exercici i una dieta saludable.

Durant una època es va fer vegetarià, però va haver de deixar-ho. És partidari de la dieta paleolítica, però insisteix que tracta cada pacient amb una dieta personalitzada. A llarg termini, el seu objectiu és aconseguir que els seus pacients prenguin com menys medicaments, millor: “És incomprensible que als seixanta anys el 65-70 % de la gent estigui polimedicada”, considera.

Preparats per no menjar

“No cremem tantes calories com els nostres ancestres, perquè no ens costa tant guanyar-nos el menjar”, explica Vergés. Una bona estratègia per combatre la sobrealimentació generalitzada i alinear-nos amb els humans paleolítics és depurar el cos a base de triturats i de verds: “Genèticament estem preparats per no menjar, som una espècie que aguanta bé el dejuni. La mala dieta es paga amb ansietat, depressió i processos inflamatoris.” Vergés sosté que la medicina al·lopàtica (que pal·lia els símptomes) i la integrativa (que va a l’arrel) han de combinar-se en lloc d’excloure’s. És partidari d’alternar proteïna animal amb alimentació viva (fruita i verdures crues o poc cuinades), però adverteix: “No és factible establir una alimentació estàndard. No puc assegurar que la dieta paleolítica valgui igual per a tothom.”

Vergés és un defensor del producte ecològic i carrega contra els transgènics, que havien de servir per eradicar la fam i combatre les plagues, però que s’han convertit en el negoci d’uns quants. Davant la probable aplicació de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP), Vergés afirma que els aliments i productes americans no són saludables: “Si no s’adeqüen a les nostres normes haurien de vendre els seus productes a preus molt alts”, indica.

Foto: Dani Codina.
Marta Castells.

Veganisme inclusiu

Marta Castells és professora de ioga i nutrició al Club David Lloyd i ha publicat Vegana i catalana (Viena Edicions, 2016). L’interès per l’alimentació se li va despertar al viatge de final de curs de COU. “Tothom digeria bé i jo no. Patia de mal d’estómac i de restrenyiment”, recorda. Va deixar l’embotit i es va passar al pa integral. Va aprendre a cuinar i a gaudir-ne. Als vint anys es va iniciar en la macrobiòtica i el ioga. La Marta sempre pregunta als seus alumnes si solen tenir fred o calor. “Si no saps això, de què et serveix que et digui que els aliments yin aporten fred i la resta calor?”.

L’ideal és començar per hàbits simples: “Si intentes començar amb una dieta massa estricta, el més probable és que abandonis aviat”, considera. A ella, els canvis en l’alimentació no li van donar resultat fins que va acceptar fer-se adulta. “Creia que havia de canviar el món soleta i em vaig estavellar. Més que curar-me l’homeopatia, em vaig curar jo mateixa.” Insisteix que no hi ha seguretats ni aliments fantàstics i relaciona els aliments amb les emocions: “Hi ha la cultura, el pòsit del que hem menjat tota la vida: les croquetes de l’àvia, els canelons de la mare. Això també ho busquem.” Les seves receptes són veganes, però les elabora “amb la voluntat d’incloure tothom”.

“Si et trenques el braç, vés i que te l’enguixin: l’acupuntura no et servirà de res”, afirma la Marta, convençuda que cal combinar la medicina al·lopàtica amb les medicines alternatives, encara que els interessos econòmics de les farmacèutiques no ho posen gens fàcil. La seva fórmula és enfortir la persona, fer-la més conscient del seu cos i els seus desitjos sense caure en l’obsessió per l’estètica. “Mai no m’ho he cregut gaire, això dels raigs UVA –diu–. I tampoc les proeses de les cremes antiarrugues.”

La Marta és soltera sense fills i està tipa de les dones, algunes alumnes seves, que es queixen de l’edat i volen semblar joves. “El cos és un organisme que, si el mantens sa i equilibrat mentalment i emocionalment, ho aguantarà gairebé tot”, assegura.

Foto: Dani Codina.
Consol Rodríguez.

Buscar l’estil de vida correcte

Consol Rodríguez és artista visual i nutricionista autodidacta. Li van detectar un lupus a la pell quan era molt jove i poc després el seu pare moria de càncer. Va optar per l’homeopatia i va aprendre a cuinar sota el lema: “Què puc fer a la cuina que millori la meva vida?”. És autora de Raw Food Anti-aging (Edicions Urano, 2016).

“Tenia la boca plena d’herpes i la cara escatosa, era dolorós –recorda–. Ara estic bé.” Qualifica la medicina al·lopàtica com a “medicina d’emergències” i reivindica la importància de símptomes com la febre. Creu que els problemes autoimmunes deriven d’un estil de vida incorrecte i que, amb una bona alimentació integrada a temps, la incidència de la majoria de malalties que ara són pandèmia (càncer, diabetis, obesitat) baixaria moltíssim: “El cos que genera una malaltia autoimmune ja no és capaç de curar-se. Cal prevenir les malalties abans d’arribar a aquests extrems”. Quan li van diagnosticar el lupus va visitar una oncòloga de medicina integrativa que li va receptar una teràpia a base de sucs, omega 3 i flors de Bach, que la va ajudar a reduir l’estrès i canviar de vida.

“No som superhomes i no podem rendir tota l’estona, hem d’entendre’ns i descobrir què falla –afirma Consol Rodríguez–. Som el que mengem i el que respirem, som tot el que fem.” De nena va renunciar a la carn i ara al marisc, els llegums i les llavors. És vegana per ètica i insisteix que “hem d’escoltar el nostre cos”.

Es va fer crudivegana arran d’una recaiguda en la malaltia mentre seguia els consells d’un llibre de receptes vegetarianes, que aconsellava molta proteïna vegetal i no menjar res cru. “La base de l’alimentació humana han de ser les fruita seca i els vegetals crus, per aprofitar-ne al màxim les propietats i preservar els nostres enzims”, considera. Les seves receptes es basen en vegetals, fruita i germinats; és alimentació viva –i variada, perquè és partidària d’una alimentació intuïtiva que inclogui tots els colors de l’arc de Sant Martí. “Els colors responen a la química dels aliments: el betacarotè ho pinta tot de color groc taronja, l’enoteïna de color morat, la clorofil·la és verda…”