Quant a Daniel Lombraña González

Responsable del projecte Crowdcrafting i PyBossa, fellow de la fundació Shuttleworth i investigador sènior del Citizen Cyberscience Centre

Eines per compartir el coneixement ciutadà

PyBossa és una eina de codi obert que permet a qualsevol ciutadà crear el seu propi projecte per analitzar un problema, una hipòtesi o un experiment fent servir el mètode científic.

© Eva Vázquez

En l’actualitat els ciutadans estan inundats per milers de notícies i dades. Cada dia ens aixequem amb nova informació sobre malalties, taxes, pol·lució, desforestació, etcètera.

Tota aquesta informació sol arribar neta, reduïda a la mínima essència: uns gràfics en una portada d’un diari. Però, com han arribat a crear-los? Quins mètodes han utilitzat? I el més important: puc fiar-me’n?

Totes aquestes preguntes són la base per al mètode científic. El mètode científic ens assegura que els coneixements que adquirim són correctes. Que podem replicar els resultats, analitzar-los amb mètodes similars i arribar a les mateixes conclusions. Per tant, el mètode científic és primordial per passar de simples opinions a fets contrastats.

Tanmateix, la nostra societat no utilitza aquest pensament crític quan és bombardejada dia rere de dia amb noves dades. Sembla que pel simple fet de poder accedir a la informació les conclusions són vàlides; i no, no és així. Necessitem una ment més crítica per ser capaços de contrastar les dades. Per aquesta raó, els ciutadans, gent com vostè i com jo, necessitem eines que ens permetin comprovar i analitzar rigorosament si els resultats mostrats en diferents mitjans (premsa, articles científics, dades governamentals, pressupostos, etcètera) són correctes o no, ja que el nostre objectiu com a societat és fer del nostre món un lloc millor.

Per aquesta raó neix PyBossa, una eina de codi obert que permet a qualsevol ciutadà crear el seu propi projecte per analitzar un problema, una hipòtesi o un experiment fent servir el mètode científic.

Apel·lació a voluntaris d’arreu del món

A diferència d’altres eines, PyBossa no utilitza ordinadors o algoritmes per resoldre o analitzar un problema, sinó que convida voluntaris d’arreu del món a participar en el projecte per resoldre-ho conjuntament.

Aquest tipus de projectes són coneguts com a “ciència ciutadana” per dos motius: perquè la ciència surt del laboratori, i perquè cal la col·laboració ciutadana per poder resoldre el problema. En l’actualitat hi ha centenars de projectes de ciència ciutadana que usen la web com a mitjà per poder arribar a més persones. Projectes com Zoouniverse (amb més d’un milió de voluntaris) o BOINC (amb milions d’ordinadors personals connectats a centenars de projectes) estan liderant aquesta nova àrea.

Aquests grans projectes provenen habitualment d’institucions com universitats o laboratoris d’investigació que intenten analitzar un problema difícil de resoldre només amb ordinadors. Normalment el voluntari tan sols hi participa passivament, és a dir, la persona només pot resoldre les tasques que rep, però no pot crear els seus propis experiments utilitzant la mateixa plataforma.

Tanmateix, des del meu punt de vista, la ciència ciutadana i el seu veritable poder resideixen en els mateixos ciutadans, per la seva creativitat i coneixement. Per aquesta raó hem dissenyat PyBossa, per donar cabuda a les dues solucions, estenent la possibilitat de crear i produir ciència més enllà del laboratori i permetent crear projectes científics a ciutadans i institucions per igual.

Per facilitar l’ús i l’adopció de la tecnologia PyBossa hem llançat el web http://crowdcrafting.org, on qualsevol persona pot crear el seu propi projecte sense haver d’instal·lar PyBossa.

Centenars de projectes

En l’actualitat Crowdcrafting disposa de centenars de projectes de ciència ciutadana. Institucions com l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) han confiat en la tecnologia i han creat el primer projecte de ciència ciutadana, en què voluntaris d’arreu del món han analitzat traces d’antimatèria utilitzant tan sols un navegador web.

Un altre exemple seria el de l’Institut Suís de Salut Pública i Tropical de Basilea. En el seu projecte l’institut sol·licita l’ajuda dels voluntaris per localitzar els habitatges en diferents zones rurals i així poder gestionar la logística de lliurament d’unes noves trampes solars contra els mosquits. L’objectiu final és controlar la propagació de la malària dins el projecte SolarMal.

Gràcies al fet que PyBossa és programari lliure, altres institucions han decidit crear les seves pròpies plataformes de ciència ciutadana. Per exemple, l’Institut Nacional d’Investigació de l’Espai del Brasil (INPE), amb la col·laboració de l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i la Recerca (UNITAR) i el Citizen Cyberscience Centre, ha creat el projecte Forestwatchers.net, per estudiar si una persona es pot convertir en un expert en desforestació analitzant boscos tropicals.

Aquest mateix any, el Museu Britànic, amb la col·laboració del University College of London, ha llançat el projecte Micropasts.org, que facilita que qualsevol persona es converteixi en arqueòleg des de casa seva. Micropasts està utilitzant PyBossa per transcriure targetes amb dades sobre descobriments de l’era del bronze escrites a mà, així com per modelar objectes 3D gràcies a la col·laboració de ciutadans que dibuixen el contorn dels objectes en diferents fotografies.

Encara que tots aquests projectes són molt interessants, vull esmentar dos exemples en què els ciutadans n’han estat el motor real. Un dels més significatius és l’impulsat per un noi islandès, Páll Hilmarsson,que després de llegir un article d’un diari local sobre un determinat jutge d’Islàndia va decidir comprovar les conclusions del periodista. L’article estimava que el jutge havia emès sentència de culpabilitat en el 95% dels casos que havia investigat, la qual cosa portava el seu autor a etiquetar-lo com a “terrible”. Tanmateix, Páll es va preguntar si aquest fet se situava realment fora de la normalitat, ja que el periodista tan sols havia analitzat l’esmentat jutge. Així, va programar un petit script3 amb el qual va descarregar del lloc web del Ministeri de Justícia d’Islàndia tots els casos disponibles, i els va organitzar per districtes. Posteriorment els va pujar a Crowdcrafting perquè altres persones l’ajudessin a classificar-los. En menys d’una setmana, Páll va compartir els resultats, el codi font, les dades en brut i la metodologia utilitzada perquè qualsevol persona pogués repetir l’anàlisi. La conclusió va ser que el jutge s’ajustava a la norma; juntament amb aquest resultat, es van obtenir moltes més dades sobre tots els districtes.

Finalment, un grup denominat SkyTruth va utilitzar Crowdcrafting per analitzar l’impacte del fracking a l’estat de Pennsilvània. En un mes van aconseguir 90.000 classificacions i van publicar un blog amb les seves troballes, en el qual compartien totes les dades i el codi font. Després de l’èxit del projecte, van decidir fer un salt i utilitzar el seu propi servidor PyBossa, en el qual gestionen la seva pròpia comunitat i les seves investigacions.

Com veiem, la ciència ciutadana ha vingut per quedar-se, ja que tant investigadors amateurs com professionals conviden gent d’arreu del món a participar en projectes de ciència fora del laboratori. Eines com PyBossa permeten, a més, que els ciutadans deixin de ser mers consumidors, per convertir-se en productors científics que poden explorar els seus propis problemes i inquietuds abraçant el model científic.

Referències
1 – Sobre el web scraping, o tècnica informàtica per extreure dades de llocs web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_scraping.