El jaciment del Born no és un jaciment de “pedres”, sinó de persones, d’activitats de tota mena, de relacions de treball, d’aspiracions, emocions i desitjos. Presenta la complexitat d’una ciutat i pot explicar una ciutat. El projecte d’El Born Centre Cultural en vol fer un lloc de memòria, un espai de recerca i difusió històriques i un àmbit de creació contemporània.

© Guillem H. Pongiluppi

La llarga etapa de preparació del Projecte del Born ha resultat molt fructífera. Com a responsable del projecte fins a l’estiu de 2012, vaig assenyalar els tres elements que semblen fonamentals com a articuladors d’El Born Centre Cultural. Aquest espai, doncs, ha de ser un lloc de memòria; un espai de recerca i coneixement històrics; i un àmbit de reflexió, creació i difusió contemporànies.

En relació amb el primer element, sembla obvi que el jaciment del Born és un lloc de memòria de màxim valor, per a Barcelona i per a Catalunya, com ho seria en qualsevol país un àmbit similar. Allà s’hi troben les restes d’un 5% de les mil cases enderrocades per aixecar la Ciutadella, la construcció de la qual va ser un dels efectes desastrosos de la derrota catalana de 1714. Malgrat aquesta singularitat, en els últims anys no han cessat els intents d’eliminar o de menysvalorar el jaciment, alguns protagonitzats des de ben a prop del mateix projecte. L’observatori de la societat que ha esdevingut el Born en aquesta etapa ha permès presenciar alguns fets gens agradables, però ara cal ocupar-se de qüestions força més urgents i interessants que recordar aquest passat recent. S’ha salvat tot el jaciment, de forma irreversible, i això és el que compta i el que quedarà.

Respecte de la dimensió contemporània de l’equipament –tercer element articulador–, resultarà essencial el seu ple desenvolupament. Es tracta de potenciar el Born com a estímul per “reflexionar, crear i difondre contemporàniament, en presència del passat”. Estudiosos i creadors de camps com ara el cinema, la música, el teatre, la dansa, la literatura o el joc han treballat en aquesta direcció durant les etapes preparatòries del projecte i, lògicament, ho seguiran fent. En aquest breu text, però, vull parlar sobretot del segon element esmentat, el coneixement històric, sobre el qual ja es pot plantejar el balanç d’uns anys de feina.

L’any 2002 va tenir lloc una polèmica, molt present en els principals diaris, que va resultar intensa i llarga com poques altres ho han estat en el país. Matisos a part, s’enfrontaven els partidaris de conservar el jaciment del Born i els que volien eliminar-lo per continuar la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona a l’interior del vell mercat.

Una polèmica amb rerefons

Alguns van plantejar la discussió en termes d’eslògan: “pedres contra llibres.” En realitat, les posicions tenien molt a veure amb el fet que el jaciment del Born no és un jaciment neutre, com ara Pompeia, sinó que està carregat de continguts que han provocat enfrontaments.

© Dani Codina
El tret que caracteritza el jaciment i el fa del tot singular en el món és el fet que coneixem, documentalment, qui va viure en cada casa d’aquesta àrea urbana durant un llarg període de temps.

Durant la llarga polèmica de 2002 sobre si s’havia de conservar o no el jaciment del Born, vaig defensar que la seva salvaguarda, a més de permetre gaudir d’un espai de memòria excepcional, brindava una oportunitat única en benefici del coneixement històric. El Born és el millor lloc possible per explicar un període de la història de Barcelona i de Catalunya, el que va de 1550 a 1714, que durant molt temps ha estat considerat de “decadència”. Permet mostrar que la dita etapa històrica va suposar l’entrada de Catalunya a la modernitat. Així doncs, al final del segle XVI, el Principat ja havia consolidat una decisiva transformació econòmica i del seu territori, i des d’aleshores va avançar sòlidament amb dues cames: un singular sistema de ciutats on es feien els primers passos dels processos productius, amb especialitzacions en cada una de les poblacions (el vidre, el tèxtil, el cuir, el ferro…), i una capital on s’acabaven molts dels productes treballats a Catalunya, que tenia funcions de direcció i de serveis del seu país, i que el comunicava eficaçment amb la resta del món. Aquesta transformació va ser essencial i va marcar molt positivament el futur.

En sintonia amb això, el jaciment del Born permet explicar que la Barcelona del període era pròspera, lluny de les capacitats de les grans capitals, com ara París, Londres o Nàpols, però capaç de competir en el segon esgraó de la jerarquia urbana europea. El món dels oficis tenia una participació notable en el govern de la ciutat, que resultava diversa, era molt dinàmica econòmicament i estava ben connectada amb tot Europa i més enllà, gràcies a una intensa activitat comercial. Era una població amb una gran presència d’estrangers i de passavolants, marcada per la religiositat però abocada a la festa, la dansa, la música, el teatre i el joc. S’hi advertien, a més, pinzellades de sofisticació: en uns vestits en què triomfaven els colors i els ornaments, o en uns jardins per a l’oci realment extraordinaris.

Si aquesta ciutat va tenir forces per resistir el setge terrible de 1713-1714 i capacitat per refer-se’n prou de pressa, va ser gràcies als fonaments posats al país des del final del segle XVI. Per descomptat, aquella societat no necessitava, per continuar avançant, que una suposada racionalització exterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força de les armes, la direcció d’un futur millor.

El Born permet explicar tot això, i fer-ho d’una manera entenedora, apassionant i única. En efecte, el tret que caracteritza el jaciment i el fa del tot singular en el món és el fet que coneixem, documentalment, qui vivia a cada casa d’aquesta àrea urbana durant un llarg període que va, al­menys, des de mitjan segle XVI fins a principis del XVIII. A partir d’aquest coneixement, els centenars de milers de documents treballats permeten explicar com era cada casa en tots els seus pisos i què hi havia a cada habitació; a què es dedicaven els tallers i què es venia a les botigues; quina era la composició de cada família; quines relacions mantenia cadascú amb els seus veïns i amb la resta de la ciutat; què contenien els contractes matrimonials; a qui llegaven els habitants els seus béns, quines eren llurs activitats, quins negocis emprenien, amb quins països comerciaven, quins productes exportaven o importaven, etc.

Persones, activitats i sentiments

Amb aquesta base, resulta fàcil explicar la globalitat de la ciutat del període, que coneixem també al detall, així com les seves relacions amb el món. Narcís Feliu de la Penya, un destacat economista i historiador contemporani, va escriure: “Una ciutat no la componen les pedres, sinó els seus habitants.” En el Born aquesta màxima es fa realitat. El jaciment no és un jaciment de “pedres”, sinó de persones, d’activitats de tota mena, de relacions de treball, d’aspiracions, d’emocions i de desitjos. En definitiva, el jaciment del Born presenta la complexitat d’una ciutat i pot explicar una ciutat.

Onze anys després de la falsa polèmica de l’any 2002 concretada en l’eslògan esmentat, “pedres contra llibres”, gràcies al Projecte del Born s’han publicat més d’una dotzena d’obres de recerca, que aviat en seran algunes més. Hi han treballat i publicat seixanta historiadors, i l’esforç ha rebut dos premis Ciutat de Barcelona, el Premi Octavi Pellissa i el Premi Nacional de Cultura. L’equipament, doncs, està preparat per utilitzar les seves pedres, és a dir, el seu coneixement acumulat, d’una manera intel·ligent. Aquest coneixement, però, haurà de continuar creixent per mantenir viu aquest espai cultural. La continuïtat de la recerca és, en efecte, una de les condicions imprescindibles per a un futur prometedor del Born.