Les monedes complementàries són sistemes monetaris que es creen al marge dels oficials per promoure projectes socials, ambientals i econòmics, posant en valor actius i recursos locals que no es troben als circuits ordinaris d’intercanvi. S’erigeixen també com a alternativa
Les monedes complementàries són sistemes que es creen al marge de les oficials per promoure projectes econòmics, socials i ambientals, i que posen en valor actius i recursos d’àmbit local que no es poden trobar als circuits ordinaris d’intercanvi.
La moneda del municipi austríac de Wörgl va reactivar la producció i la demanda interna durant la Gran Depressió. El sistema de crèdit empresarial cooperatiu WIR, de Suïssa, és un altre exemple reeixit de moneda complementària. Aquest sistema i el de pagaments mòbils M-Pesa, de Kenya, són els únics casos actuals amb impacte macroeconòmic.
Els bancs de temps són espais on s’intercanvien habilitats però mai no hi intervenen diners: es comptabilitzen les hores dels serveis prestats per les persones i es retornen en forma d’altres serveis que necessitin.
Entre 2009 i 2010 sorgeixen a Catalunya les primeres ecoxarxes, experiències innovadores de moneda local que promouen un funcionament econòmic al marge del sistema monetari dominant. Són xarxes sense ànim de lucre de ciutadans que intercanvien béns i serveis retribuïts en moneda social.
Aquest Monopoly alternatiu va servir com a camp de proves de la moneda complementària de Vilanova i la Geltrú, la turuta.
Santa Coloma de Gramenet ha posat en circulació una moneda social, la grama, amb l’objectiu d’incentivar el comerç local i d’enfortir el compromís dels residents amb la seva ciutat. Inspirat en aquest projecte i en altres, l’Ajuntament de Barcelona prepara una prova de moneda local als barris del Besòs.
La revolució digital ha fomentat l’eliminació d’intermediaris en la majoria dels sectors econòmics, però en el cas del financer els ha fet encara més forts. La capacitat de crear diner –exclusiva de les entitats de crèdit– és la causa principal d’aquesta anomalia. Una solució passa per generar nous mecanismes de creació monetària.
