Barcelona, igual que altres ciutats europees, està sotmesa a dinàmiques de gentrificació intenses en alguns dels seus barris més emblemàtics. En aquest dossier, amb l’ajuda d’especialistes destacats en les problemàtiques urbanes, repassem les peculiaritats del fenomen.
Les polítiques neoliberals han transformat els tradicionals espais urbans de sociabilitat, que han passat a estar intervinguts pel mercantilisme. La gentrificació, lluny de ser un fenomen neutre, és un procés definit en termes de conflicte.
Per fer front a l’expulsió del veïnat dels seus barris, Barcelona ha de seguir tres receptes: civilitzar el mercat immobiliari, reforçar el parc públic i dotar-lo d’una bona distribució territorial, i comptar amb la coproducció social de solucions residencials mixtes.
A continuació exposem les experiències, noves o consolidades en el temps, de vuit ciutats que planten cara al fenomen de la gentrificació.
Diversos municipis que han emprès iniciatives de creació d’espais verds han generat noves desigualtats o han exacerbat les que ja existien. Com abordar els efectes indesitjables i inequitatius de l’urbanisme verd?
Els barris gentrificats són objecte de desig per a molts turistes i, alhora, la presència del turisme reforça els processos de gentrificació. Lluny de ser un fenomen estacional i localitzat en espais específics, el turisme disputa recursos a la resta de ciutadans fins a generar el desplaçament de la població resident.
La regulació pública del mercat immobiliari hauria d’incorporar el gènere com a indicador de vulnerabilitat; alhora, caldria canviar la legislació laboral per protegir les feines reproductives i de cures.
La Ribera, Gràcia, el Poble-sec, Sant Antoni i els voltants de la Rambla del Poblenou són les zones més gentrificades de Barcelona, segons els resultats d’un estudi pioner que facilitarà el desenvolupament de polítiques preventives.
Hi ha normes jurídiques que garanteixen l’accés a l’habitatge com a dret essencial per sobre de qualsevol altre i que atorguen a les administracions públiques un ampli instrumental d’acció per defensar-lo.
Gràcies al lideratge municipal i a la tasca dels representats veïnals, la regeneració de Ciutat Vella, en què es va començar a treballar l’any 1980, ha fet front al fenomen de desertització que ha afectat altres centres urbans europeus.
